Els boscos de la meva terra són màgics. T’envolten. T’animen. Et mimen. Si ets capaç de fer companyia als vells arbres et sents protegit. Són boscos amb una verdura concentrada (bruts , en diuen dels boscos de la nostra terra). No són bruts, són el que han de ser. Els bruts sóm nosaltres quan deixem les llaunes i els papers de plata, i l’ampolla de xibeca trencada. No us explico res desconegut. Els bruts som els que matem qualsevol animalet que mengi herba i es mogui (a veure si són bruts per no dixar viure qui es menjava l'herba?).
O pretenem considerar qualsevol bosc com un jardinet? . . . I al final, els essers que hi viuen es queixen. Ens diuen que si tallem els arbres per plantar vinya o vés a saber la intenció, els provoca inseguretat, dol pels seus companys. Ells necessiten companyia, per mantenir la humitat, per escampar-se. No es val que utilitzem els boscos com lloc d’esbarjo, buscar bolets, espàrrecs, fer un picnic, etc. I després embrutar-lo i talar-lo sense contemplacions si convé ó simplement perquè legalment o il•legalment es pot.
Quan veiem que les clapes verdes es van encongint, no hauríem de pensar en el progrés, hauríem de pensar que els nostres fills ja només veuran com van desapareixent les clapes.
Històricament, he vist fotos on tots els turons que encara ara hi ha verd, havien estat terres de cultiu, fins i tot, podem trobar els marges de pedra dins dels boscos. Això em diu que hi ha coses que poden millorar.
L’entorn ens influeix com a persones. Els boscos ens donen AIRE, força, salut, companyia. No som res més que energia en diverses formes, però això no ens fa superiors. Matar ens fa superiors, no millors.
Podríem pensar en que volem ser, quin paisatge tenir, que val la pena destruir.
Perquè tants “mini-polígons”. Un parell de ben fets hi a fer-ho millor que ningú. O seria millor tenir ports marítims espargits per tot arreu?. No se’ns acut fer tres ports a Barcelona, oi?. Per espai, per organització, i mil raons més. La depredació d’espai no és sempre justificable.
Ho sento per la gent del voltant de Barcelona, víctimes lògiques d'aquesta depredació Les circumstàncies. Lleig amb ganes. Però millorant, si.
I nosaltres, fardant de Penedès. Anar talant boscos per fer vinya i polígons Logístics, que és on destinem l’espai. Aneu de Sant Sadurní fins Sant Pere, abans verdíssim. Ara, només sortint de Sant Sadurní, passat el bosc d’en Mestres, ja veiem a ma esquerra la vinya robada al fantàstic bosquet que teníem. Segurament il•legal, la vinya, en el seu moment. Segurament ara, a fets consumats, legal. Quina peneta. Una filera d’arbres ha quedat. A ma dreta es poden veure unes terrassetes, que també eren un intent de “plantar?”. Però sembla que ja ha cantat massa. I les casetes i alguna bodega que s’han fet. I més vinya. No és que sigui lleig, probablement legal, però teníem una gran sort de tenir aquests bosquets a tocar de la nostra vila.
Seguint carretera, any rere any, les clapes sense bosc van creixent. Encara millor que altres zones, però, perillen. Es pot parar ?. Ja sé que no és terme de la nostra vila, però, no forma part del nostre paisatge ?. No en tenim prou amb l’AVE, l’Autopista, el gas, Les urbanitzacions tercermundistes que ens envolten?. Quina lletja mirada ens dona Casablanca. La carretera de Gelida també va canviant perillosament. Abans un seguit de bosc.
I encara així, anem devorant. I encara és bonic, però compte. No tot dura eternament.
A veure si som capaços de capgirar una mica la nostra vocació depredadora i deixem als nostres fills un paisatge que els faci sentir millor. Per la salut i per pensar que els seus avantpassats van pensar en ells.
Encara tenim una comarca amb potencial. Només deixant-la d’agredir ja fem molt. Ho veieu possible ?. Millor ser una Parc temàtic de l’àrea de Barcelona que convertir-nos en un polígon més. Millor preparar unes zones perquè vinguin a viure gent amb potencial econòmic i empreses que millorin el nostre entorn econòmic .
I quan surts de passeig, sigui per Subirats, per Can Gallego, pels boscos propers i les vores del riu Anoia, el bosc t’abraça, et dona energia, et diu que en formes part. No jutja si tales, només accepta. Zones de molsa a cara nord. Zona de rovellons l’any bo. Records de joventut caminant per terra de somni.
Agrairé sempre la seva companyia, la que em va donar i la que em dona si jo vaig i escolto. Les estades al Torrent del Tro, les visites al Moncau, a les coves. Als vencs de Sant Pau. Escoltar el vent que fa xiular el llentiscle, assegut, deixant la ment en blanc i pensant que cadascú dels meus àtoms són com els dels essers que m’envolten.
Som una sola cosa, amb destí comú.
Mentalment allunyem-nos cap el cel, mirant cap el planeta. A suficient distància el planeta, blau de mar i humitat, no detectem més que la variació de formes i colors. I és així, el poti poti microscòpic que nosaltres suposem, no es veu, com els microbis.
Hauríem de deixar de ser el virus destructor i multireproductor. Pensem.
Avui he sentit que neixen cada dia 350.000 infants. Osti tu !. Molta gent. Quans moren? (de gent). Molt menys. Però fa patir.
Tanco els ulls per somiar. Abans de dormir veig que la terra somiada té arbres, verd, aigua. Bona gent, però no massa (de gent).
A veure si al despertar sé aportar alguna coseta pels nostres vehins de verdura i també els de carn. Animals, veins propers. I l’aire, que TOTS respirem.
Aire, llum, turonets, La Llacuna, fonts, boscos “bruts”, senglars, guineus, serpetes, talps, Torrens sense aigua, que de tant en tant reviuen. Vinyes que s’escampen. Bona gent. Al Penedès tenim bona gent. De lo millor.
Que es noti.
Agur.
13-4-2014
No hay comentarios:
Publicar un comentario