DOBLE JOC – CATALA - POLÍTICA

DOBLE JOC – CATALA - POLÍTICA
Fa uns dies, a la contraportada d’un conegut diari, un senyor afirmava que les crisis són transferències de recursos cap els més poderosos. Em va sorprendre l’afirmació, però ben pensat, encertat. Podem llegir que en els anys de crisi, la gent més rica encara ho és més. Els “jubilats” de les antigues Caixes d’estalvi han marxat amb les butxaques ben plenes. Els consellers de les grans empreses cotitzades han augmentat els seus ingressos. Els polítics en el poder tenen doble sou i plena impunitat. Els jutges que s’atreveixen a “tocar” les famílies sagrades mesetàries acaben sense feina. I això que les altes instàncies de la Justícia es posen a dit. I els cognoms dels polítics es perpetuen ( i vaja d’on venen els actuals). La justícia beneficia els rics. Els assalariats carreguen amb els impostos. Les subvencions, per comptes de ser una motivació ben orientada és una simple compra de vots i un repartiment del botí sense fi (coses del “derecho de conquista”). Els cervells del ordre mundial “castellà” segueix castigant tota l’àrea de l’antiga Corona d’Aragó, en el fons, perquè saben que hi ha coses que no cambien, i l’única manera de controlar-ho és amb l’ofegament econòmic i el controls dels medis (econòmics, polítics, justícia i medis de comunicació). Balears, València, Catalunya, trasbassen recursos a la resta de la península i purguen el no disposar del poder que donen les institucions d’un estat. A més de la influència per inversions i la multitud de funcionaris en el mateix estat, les agencies estatals i les empreses públiques. També militars, etc. Només els Bascos i Navarresos han sortit ben parats. Els està bé l’actual situació i estan actuant coordinadament amb L’Estat per mantenir el seu status Foral actual. No sigui que hagin de pagar la factura catalana . . .
 I l’altre dia (evidentment, pura ciencia ficció), vaig somiar en una conversa telefònica : -Barak. How are you ?. -Hi Vladimir. Fine. -Do you remember our last conversation ?. Have you got your wallet ready ?. Next week I’ll explain “the notice”. -OK Vladimir. Half for you, half for me. In Singapoore. I’ll invest 3 million dollars by the investment fund. First day after your presentation, we’ll buy. Second day, selling. Vaja somnis. Com si tot fos tan fàcil.
El mon s’està re-encaixant. Els Estats units no volen perdre el seu paper de primera potència. Xina, dissimuladament ho serà, sense fer soroll. Conscient de les seves febleses. Els Russos no volen perdre la seva influència a l’àrea de l’antiga URSS. Els Indis no fan por a ningú, i van fent. Però massa gent.
El doble joc és : Les coses importants les coneixen la gent de la “Cúpula”. La gent més poderosa, impunes, per sobre dels Estats. Parlen entre ells. Es tantegen anivell polític i geoestratègic, paper que forcen els dominadors dels estats (lobbys, etc.). Però conviu amb els interessos econòmics personals, que no són amics de les sorpreses, però sí de la informació privilegiada. O sigui, entre la cúpula coneixen les tensions polítiques, que aprofiten en benefici propi. Fan els seus shows a nivell de Comunicació. Canalitzen les emocions dels “pringats” mundials (patriotismes, etc.) i això els acaba suposant més diners i més poder. Els diners són el seu gran poder. El control de la plebe, la seva feina. Anem a menys amb més gent. Més gent al mon. Més necessitat de menjar i gastar. Anem a menys pel que som. No som ja ciutadans. Som consumidors.(ni per la tele s’amaguen de dir-ho). La nostra arma, no dependre del consum com a forma de vida. El NO CONSUM de banalitats, la nostra força. El nostre canal d’acció és l’ús de la tecnologia i les xarxes socials. I la persistència. Gran exemple són  els ucraïnesos.
Però sobre tot, educar els nostres fills i joves per ser ells mateixos, desenvolupar les seves aptituts, sense posar-se limits. Trencar amb l'educació "unitaria" i deixar més espai al pensament, opcions, i no pensar que s'haurà de treballar en una empresa, sinò que aquesta la poden crear ells.
Els grans personatges no han de ser els futbolistes, sino els bons científics , els bons empresaris., els bons artistes i els que aporten alguna cosa a tothom.
 En fi. De moment no paguem impostos per prendre el Sol. Que segueix sent de franc. Durarà ?. 5-3-2014 Anònim.