De vegades el veig pel matí, abans d’arribar a la feina. Assegut. Mirant com passen els cotxes i els caminants matiners. De mitja mida, color fosc, negre i marró. Cara de bon jan. Borda movent la cua, com saludant. A distància prudent. Está abandonat, però no fa molta pena. Al vespre volta per la zona del cementiri i la pista de tenis, quan jo el veig.
Un dia, anant de la feina cap a casa, contemplava l’escena d’una parella que volia agafar-lo, però l’animal no es deixa ni acostar. Cua entre cames i fuig esporuguit.
M’ha fet el mateix un parell de vegades si m’hi acosto. Sé per on resideix. Allí se’l veu tranquil. Als migdies se’l veu prenent el sol, no massa lluny de la carretera. Ara costa més de veure’l al capvespre. Deu anar a dormir més aviat. Espero que tranquil. Perquè crec que és calma el que busca i amb lo que es conforma. Sembla un animal honest i bo. Que l’han degut estomacar fins a canviar-li el caràcter i ternir por al ser inhumà. Sembla que només vol la seva pròpia companyia.
El deixo en pau. Jo també el saludo amb un xiulet quan el veig. Si algún dia ens fem amics, el convidaré a un Carpaccio de pop cobert d’escuma de gambes a l’all i julivert i oli caramelitzat. Sense oblidar el cava. No sigui que marxi . . .
15-3-2014
on és això ?
ResponderEliminaranant cap a Codorniu, pasada la creueta, a ma dreta.
EliminarHi ha 2 o tres persones que li porten menjar. He vist com algún d'ells el podía tocar. Li han posat una caseta perquè hi pugui dormir.
ResponderEliminarSi m'hi acostó borda, però la cua està cargolada cap amunt. Fuig, però no massa lluny. Celebro que tingui amics.
El gos ha estat adoptat. El senyor que l'ha pres cap a casa m,ha dit avui que es una goseta molt bona i curiosa.
ResponderEliminarTic content.