ADEU SENYOR ANTONIO

SR.ANTONIO ______________ Ens coneixíem poc i ens enteníem molt bé. A més era un sentiment positiu compartit amb la dona i les nenes. Que de tant en tant preguntaven per ell. Si el trobaven pel carrer, sempre anaven a fer-li dos petons. Vaig tenir l’oportunitat de gaudir de curtes xerrades al Bar “Las Cañas”. Les darreres vegades fora del bar ó en un banc a la Rambla de la Generalitat, a la vora de la Inmobiliaria. Els darrers mesos costava de veure’l. Estava malalt I a més li costava caminar. Sempre tan sensat. Sempre sabent què era o no important. Preguntant per la família. Sempre amb el cap clar. Coneixia el futur. Era un exemple de seny. Em va quedar per conèixer moltes coses. Algunes les va explicar als seus nets, fills, família i altres coneguts. I d’altres han marxat amb ell. Però em conformo en lo poc que el vaig conèixer, perquè al menys he tingut la sort d’haver-lo conegut. Sr.Antonio ; Em costa despedir-me de vostè. Quasi que no vull. He esperat uns dies a dir-li adéu ó a reveure. Però no. No cal dir res. Sé que si hi ha un lloc per a la gent bona, anirà allí. Trobarà al pare i a la Max i fins i tot al Tobi. Petons de part meva. Una abraçada. 27-2-2013