domingo, 14 de diciembre de 2014

MY SLICE OF HEAVEN - english

MY SLICE OF HEAVEN

2014   Early september


Not good life that women carry. Not good.

At early age we are educated to be princesses. When we raise the ground some inches and spans a enough weigh, the eyes of the "fellow men" to use a biblical similarity, feel undressed.

Initially seems to be a part of the training to be a woman. Normal. Later we take consciousness of power that means and this is just the aspect trap.

Then we want a Prince Charming. And there aren’t blue princes. A little blue are at the start (except Smurfs), then, after little time fade and finally almost pale. In the same size we feel transparent.

It’s then when those passionate views are appreciated. We are alive.

It is easy to manipulate men. For simple, primitive and misfits.

Yes. Misfit because they lost their "silver shoulder." paper. Do not know where to place inside the football field. The women are now self-sufficient, or almost.

Well said, it seems that we do queens and princesses. But not.
Still latent sexist attitudes. At work, home, children, and many other aspects.

In some cases subtly. And often in a non-voluntary way. Not necessary to be fierce.

The point is that this time we live takes us to impasse. We work, we mothers, housewives and as required.

We have fashionable that we do more than one thing at a time, compared with the futility of men who barely know how to make a good half.

We believe we are more ready, strong and smart. We are  prepared, sure. And yet relevant jobs are largely still  in male hands.

It has changed a bit, but it is a long way. Sorry to see that this evolution, the participation of women in important positions, is on the level of preparation and the fact that they are "women…, girlfriends. .. daughters. . ., Widow.

Sure statistically, women live longer

We want to get everywhere. We nerves when we do not feel appreciated valued and loved. And notice this lack of co-operation at home.

You can always say that there are rare exceptions, and that still has more value. But it’s not more forgivable.





I guess that comes from the role of our parents and grandparents. The habitude changes are slow between generations (the major).

We also need to adapt to new situations. Don’t think we are so very smart. This attitude of "Kick forward" sounds cool, but we do not solve the real problems. Gradually. Neither is simple our adaptation.

We live at a time. Everyone plays. For women, it is not the worst. Especially in Catalonia when has always valued the role of women, much better than other places.

We are relic retaining the name (almost all women in Catalonia retain her name and uses in all conditions). And we must transform this relic into fashion. Should be nice spread to all places. It’s right.

We are slaves to be wonderful? We are slaves to be super-competent? We are slaves to take initiative and caring family ? We are slaves to have the duty to care for  parents or grandparents?

We must pause to us. Stop to meditate. Time goes. And every day is a gift. We must open it early.

Some evenings, and now it's hot, I found my piece of heaven. I lie in the terrace looking at the sky.





As the terrace is "like grip" on the walls of two houses, makes me think that everything I see, as if I could extrapolate the "plot" of the terrace up is mine.

It is a world, a universe. And it is mine. Fully mine. While these small moments. Nice, relaxing, intimate. I do not like to think much but admire. Admire those distant stars. Air, distance, unknown.

And from the ground to the infinite is all mine. If a starship from another world crosses in the invisible, has also been at home. My house, my slice of heaven.

Women in power.


(a man)
 . ………………………..




sábado, 13 de diciembre de 2014

I.F. / INTERNET FREEDOM / QUEN ENS PASSA AMB INTERNET I LES XARXES SOCIALS.

INTERNET FREEDOM

Hi ha molta gent enganxada a Intenet. Hi ha gent que es gasta fortunes en mòbils. Impensable fa uns anys que la gent gastés tant en aquesta tecnologia. Increïble de preveure que el telèfon evolucionaria tan ràpidament cap a l’ús indiscriminat de Internet.

Curiosament global i lliure la creació d’ APP’s.

La revolució en les comunicacions de la xarxa global la podrem veure amb perspectiva dins uns quants anys. Però perquè aquesta revolució?. Quina és la part del cervell que ha convertit a molta gent a tenir aquesta  adició?.

Autonomia i despersonalització, accés a informació ilimitada, és de franc, permet “actuar”, fer teatre, permet expressions lliures, la distancia física allibera algunes pors i converteix en més valentes les persones. Fa que la imaginació de cadascú “millori” les expectatives de les persones contactades, accés al xafardeig de la vida dels demés, accés a continguts “inconfesables” amb total impunitat i discreció.

Per altra banda, els “operadors” de l’altra banda, guanyen fortunes amb publicitat, venda de tecnologia (aparells mòbils, PC, impressores, connectors, MP46, etc.). Tothom està dins les bases de dades (mass media) que gestionen ja les nostres emocions i ens dirigeixen la publicitat al moll de l’os de cadascú.

El comerç electrònic va guanyant terreny, i moltes altres coses que encara no hem detectat.

Aparició de noves malalties mentals, actituts d’aillament, transformació mental per adaptació als nous medis, i el que vindrà…

Com s’ha facilitat el planotisme per aquesta comunicació virtual !
Com  desinhibeix, com facilita dir si o no, o preguntar o contestar, o enganyar o sincerar.

Pots ser guapíssima, tan com la millor foto que pots trobar, o fort, fer-te passar per algú altre.

Com la tecnologia ens demostra que és el nou Maná que substitueix el concepte d’energía de A.Deulofeu (m’he convertit en adepte seu, així com d’Assimov i algun més).

Un altre cosa és com les noves comunicacions han entrat en el mon de les empreses, i només em refereixo en l’organització de dia a dia.
Com els mails taladren el cervell veient com no paren d’arribar. Com a destinataris directes, com a justificant “d’haver-te comunicat alguna cosa innecessaria o necessaria”, en copia “pel teu coneiximent”. Com has d’analitzar tot el que arriba per veure on actues primer. Qui ho envia, qui està en copia, és un mail trampa?
Després i cada vegada més populars són els xats interns. Estàs teclejant i entra a la pantalla del PC un missatge d’una intranet, que a més sap que estàs connectat, que quasi obliga a dir alguna cosa, encara que estiguis reunit amb algú o hagis d’acabar una cosa en 5 minuts.
Ja no entro en el tema de reunions i de visites inesperades, ja que no formen part de les noves tecnologies.
Al món laboral, quan es fa un bon ús, les noves comunicacions han estat una vertadera meravella. S’envien arxius, dissenys, cartes, actes, Power Points amb la facilitat de prémer una tecla. No fa tant, aquesta informació es movia físicament. No cal dir com afecta això a la gestió del temps i la flexibilitat.
Com tot, el mal ús de la tecnologia i de l’organització fa que els perjudicis acabin compensant els beneficis. Què hi farem . . .

Ara podem treballar des de casa, des de qualsevol hotel, a qualsevol lloc i hora. Ja quasi som esclaus perfectes. I de vegades ens pensem que això és nivell de vida. Som la hòstia.
I ja per acabar, només com a curiositat, la tecnologia, l’educació, les influencies, els idiomes, han fet proliferar les sigles.
Senyores i senyors del mon de l’empresa :
        Hi ha molta gent que no està al dia de les sigles. Que pot ser n’ha aprés  alguna, però que ja ni es pregunta quan no se sap, perquè sembla que siguis estúpid i passat de moda.
El “FYI” va fer gràcia al començament, però es va quedar ( for your information).
El “asap” ja semblava pedant de bon començament, i sembla que ha perdut força ( as soon as possible).
El C.E.O. sona a persona important dins l’empresa, però poca gent coneix el significat de les sigles (Chief executive officer, crec).
El carrecs en anglès com “brand junior manager” “assistant”, etc., també coneguts com secretaris i secretaries ( la veritat que no farda gens dit d’aquesta forma) ja s’han imposat. En alguns cassos amb títols allargadíssims i en anglès. Com més llarg significa de rang més baix.
Dry good, consultant, manager director, etc, ja son habituals i a ningú xoca.
Però després d’algunes reunions acostuma a haver algun valent que pregunta a una persona de confiança què volia dir “xxx” o “xxx” que semblava que tothom sabés. . .

No crec que hi hagi involució i ens podem anar preparant per noves sigles i títols. Té això el que la gent sàpiga més anglès, hagi fet un master a Massachussets, estada al MIT, veure la sèrie Big Bang theory en anglès, o simplement per seguir la corrent de la gent més “preparada” en el món mundial.

Ja està.

13-12-2014




domingo, 7 de diciembre de 2014

ANALISI PARCIAL I FRED DE LA SITUACIÓ ACTUAL CATALANA

INTENT D’ANÀLISI DE LA SITUACIÓ ACTUAL A CATALUNYA

Trobo molt pretensiós l’encapçalament, però d’alguna forma volia orientar el que ve després.

Tenim sort de viure a Europa, al sud (pel clima), al nord-est de la península Ibèrica (pel lloc tan estratègic que és). Tenim un paisatge variat, bastant de verd i un nivell econòmic i social de nota alta (excepte pel atur ,alguns serveis i inversions públiques i la degeneració i corrupció democràtica).
Som una barreja bastant psicodèlica si utilitzem la definició de català que diu que “és català el que viu i treballa a Catalunya”. Es prou bona, però no professo. Crec que el que viu i treballa a casa nostra i no se sent català, o odia lo català i als catalans, o simplement no professa, no és català i viu aquí.

També diria que és català el que havent nascut a Catalunya(o se sent català) i per diverses situacions viu fora, però el seu cor segueix sent català, encara que tingui un altre passaport, també és català. I mira que en som d’adaptables els catalans!. Deu ser el respecte que ens produeix poder fer vida a un altre lloc i que ens tractin bé, i que respectem a quasi tothom. La nostra barreja ADNística i les negatives condicions que hem tingut per mantenir la nostra cultura, suposo que aporten aquestes característiques adaptatives. Som molt darwinians.

No hi ha més fatxa que el català fatxa. No hi ha pitjor català que el que s’adapta a Madrid i n’adapta l’entorn (regresiu).

Que consti que es pot viure a Madrid, estimar la ciutat on vius i treballes, i fins i tot, deixar de pensar com a Català. Però jo em refereixo al que professa els pitjors registres del lloc d’ acollida en respecte del tema polític (tenim algun cas que és per fer una tesi psicològica. Aquell actor que ens vol enviar els tancs . . . Oi que n’hi ha un ?).

Ens sentim orgullosos dels catalans que destaquen en esports, científics, empresaris ( aquí els valorem molt, per sort), artistes, potenciadors d’associacions,  persones despreses i inteligents (V.Ferrer). N’hi ha molts de catalans que fan grans coses. Diria que pels pocs que som, déu n’hi dor.
Hem acollit moltíssima gent de molts llocs. I s’ha acceptat com eren mentre hagués respecte. Molts d’ells s’han adaptat, d’altres no s’han sentit còmodes amb “lo català” però ho respecten. D’altres simplement estan aquí per circumstancies i no els agrada. També comprensible. Però compte amb el respecte. Com no tenim eines d’estat, alguns personatges catalanodestructius campen a les seves sense que ningú els aturi.

En les segones generacions, la cosa ja és més homogènia, encara que es manté l’arrel. En alguns cassos es professa simpatia, integració integrista, integristes islàmics per sentir-se refusats (poblacions àrabs o negres), antics beneficiats pel franquisme o simplement que en aquella època eren més joves i van estar a gust.

Vaja, que ara som un poti-poti nitrogliceric.
Molta, moltíssima gent utilitza el castellà. Fins i tot els catalanoparlants amb qui parla una altra llengua. Curiós es veure un turista rus i un català intentant comunicar-se en castellà sense èxit. Però hi ha coses que surten soles. L’educació és poderosa.
Els castellano-parlants que parlen perfectament català però l’ambient dels amics i el carrer, especialment a Barcelona i la cost,a és de predomini castellà.

En els llocs turístics, tenen una mobilitat laboral alta. Molts treballadors no són catalans o venen només per la temporada. Molts turistes són espanyols i parlen castellà. Hi ha els catalans que ja parlen habitualment castellà.
La televisió, radio, aparell judicial, diaris, etc. són en castellà primordialment.

Encara tenim algun complexe quan sortim fora del principat. Preferim no xerrar gaire per evitar conflictes i quedar bé. Som així.

Tenim alguna zona més “pura” si ens posem en pla nazi (que només es broma). Tinc enveja dels Gironins i zones on “lo català” és més present. Crec que en alguns aspectes, tenen més personalitat. Son més valents.
He vist avui algunes enquestes als  diaris. Les posicions separatistes i les unionistes semblen equilibrades. Pot ser que un pel cap a les posicions independentistes, però . . .

No deixa de ser una situació delicada, que depenent com gestioni cada “bàndol” les seves cartes, pot avocar a unes eleccions incertes. Queda molt per jugar, sobretot la part “bruta” : denuncies de corrupcions, enganys, veritats, etc.

Ningú es capaç d’afirmar que pot passar a partir d’una decisió, tan en un sentit com l’altre.

Si es vota i hi ha majoria absoluta independentista, acatarà Espanya el resultat. Es quedarà de mans plegades ?. No deuen tenir un pla per aquesta possibilitat? Es juguen massa i la democràcia no és el principal dels seus objectius.
Si guanya la opció independentista :  Pot afectar a la feina, les inversions, la estabilitat, les pensions ?.

Segur que anem a més inestabilitat, però es tracta de si val la pena.(que ho val, sobretot per les generacions futures)

Si no guanya cap opció per majoria absoluta, ens quedem de mans plegades ?. Acceptem la situació actual ? Què es pot fer en aquest punt, desautoritzats i ridiculitzats.

Vaja, que estem en un bon embolic, que val la pena estar-hi, que val la pena lluitar per la democràcia i la regeneració, encara que soni a innocent.
Una Catalunya  independent pot ser necessària en una Europa sense rumb i dominada pel caciquisme, el pijoterisme i les velles glòries dels estats. Els pobles han d’estar còmodes en una Europa que torni a ser el mirall del sentit comú.
Vaja, que no nos pase na.

JP
(pd:  Per cert, heu pensat que passaria si no haguessin immigrants de primera generació ni de segona ?. Molta gent té tendència a aquests pensaments d’escombrar cap a casa.
Resposta: Fa ben poc, els independentistes eren uns “radicals” sense cervell, que com a molt significaven el 10 % de la població. El broc gros actual està format per antics nacionalistes que acceptaven estar a Espanya mentre “estiguéssim bé” econòmicament. Degut a la educació, el franquisme, les pors, i moltes raons més. El temps passa i les coses canvien.
Ara ens amenacen en quasi tots els camps, o sigui que no ens queda una altra que moure el cul. I l'unionisme de casa ha començat la seva creuada.

Siguem intel·ligents i egoistes. El futur és per qui se’l treballa i “Mas vale cabeza de ratón que cola de león”.
See you.


JP
























FRASES HISTORICAS - AMOR PATRIO.

NO OLVIDAR POR SI ACASO:
(FRASES SACADAS POR INTERNET)

-En tanto que en Cataluña quedase algun SOLOhttp://cdncache-a.akamaihd.net/items/it/img/arrow-10x10.png catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra  (Francisco de Quevedo 1640. Es pot trobar aquesta frase a Wikipedia).
·         -  Siglo XVII: «Son los catalanes aborto monstruoso de la política (…) El catalán es la criatura más triste y miserable que Dios crió».
Francisco de Quevedo.


·         1625: «Ahora que os hemos asimilado y no tendréis de gastaros dinero en lucha contra nosotros, parece razonable que nos paguéis con impuestos». 
Conde Duque de Olivares.


·         1641: «Hay que reducir Cataluña a los usos y costumbres castellanas».
Conde-Duque de Olivares.


·         1715: «Que en las escuelas no se permitan libros en catalán, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y se aprenda en castellano». 
Felipe V.


·         1725:  «... es bien notoria la obstinación y barbaridad de este pueblo criminal [Catalunya]...».  
José Patiño
.


·         1843: «A los catalanes se les trata con palo». 
Antonio Seoane, Capitán General de Cataluña y Jefe Político de la provincia de Barcelona en 1843. 


·         20 de febrero de 1900 (en sede parlamentaria): «Yo creo que hay un gran número de enfermedades, y singularmente las enfermedades nerviosas, para las cuales es perfectamente perjudicial todo lo que sea la excitación, y aun la conversación sobre ellas; y no le doy al catalanismo más alcance ni más carácter que el de una enfermedad nerviosa.»
Francisco Silvela, Presidente del Consejo de Ministros de España.

  • 1901: «Si el Estado no impusiera el castellano en toda España, los dialectos se impondrían al castellano».
    Miguel de Unamuno.


  •  Principios del siglo XX: «Hay que llenar Cataluña de lo peor que España tenga».
    General Severiano Martínez Anido.


  • 1906: «Hay que castellanizar Cataluña… Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza». 
    Revista
     Ejército y Armada.


  • 1907: «El problema catalán no se resuelve, pues, por la libertat, sino con la restricción; no con paliativos y pactos, sino por el hierro y por el fuego». Inspirado en un discurso de Otto von Bismarck en 1863.
    La revista militar.


  • 1927:  «Obligar a usar el castellano en Cataluña es hacerles un favor paternal, como lo es obligar a un niño corto de vista y revoltoso, a ponerse unas gafas». 
    Juan Llarch. 


  • 1931: «Si una mayoría de catalanes se empeñan en perturbar la ruta hispánica, habrá que planearse la posibilidad de convertir esa tierra en colonia y trasladar allí los ejércitos del norte de África. Todo menos......lo contrario».
    Ramiro Ledesma.


  • 1931: «Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España, la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos. Yo no he sido nunca lo que llaman españolista ni patriotero. Pero ante estas cosas me indigno. Y si esas gentes van a descuartizar España, prefiero a Franco». 
    Manuel Azaña.


  • 1938: «Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar». 
    General Queipo de Llano.


  • 1938: «No estoy haciendo una guerra contra Franco para que nos retoñe en Barcelona un nacionalismo estúpido y pueblerino».
    Juan Negrín.


  • 1939:  «¡Perros catalanes! ¡No sois dignos del sol que os alumbra!»  
    Governador Militar Aymat.


  • 1952: «¿Ustedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público?»
    Felipe Acedo Colunga, governador civil de Barcelona. 


  • 1959: «Todos los catalanes son una mierda». 
    Luís de Galinsoga, en la iglesia de Sant Ildefons (Barcelona).


  • 1961: «Cataluña fue ocupada por Felipe IV, Felipe V, fue bombardeada por el General Espartero y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a volverla a ocupar tantas veces como sea necesario. Por consiguiente, ya saben ustedes a qué atenerse, y aquí tengo el mosquetón para volverlo a utilizar». 
    Manuel Fraga.


  • 1970 (aprox.): «Me gusta Cataluña a pesar de los catalanes». 
    Santiago Bernabéu.


  • 1977: «En Cataluña no hay más que españoles que viven y trabajan. Un español que viene aquí, viene a una región española y jamás puede ser considerado como inmigrante».
    Jorge Carreras Llansana.


  • Años 1981/1982:  «Fomentaremos la emigración de gentes de habla castellana a Cataluña y Valencia 
    para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español que comporta». 
    Leopoldo Calvo Sotelo, Presidente del Gobierno. 


  • 1982:  «Me da más miedo Cataluña que el País Vasco»
    Rodolfo Martín Villa, gobernador civil de Barcelona.


  • 1984: «Los catalanes sólo son importantes cuando escriben en castellano».  
    José Prat.


  • 1984: «El terrorismo en el País Vasco es una cuestión de orden público, pero el verdadero peligro es el hecho diferencial catalán».
    Felipe González. 


  • 1986: «Los andaluces son bastante inteligentes para no confiar en los catalanes».
    José Rodríguez de la Borbolla.


  • 1992: «Només una ment malaltissa pot concebre la segregació de Catalunya».
    Aleix Vidal Quadras.


  • 1993: «Vascos y catalanes son buitres prestos a recoger la carroña».
    Pedro Pacheco.


  • 1994: «Me preocupa que la Guardia Civil pueda llegar a depender de Jordi Pujol, hoy Presidente de la Generalitat, y mañana de cualquier loco que la pueda presidir». 
    Mercedes de la Merced.


  • 2001: «Para mí, ser nacionalista y ser culto e inteligente, es incompatible». 
    Txiqui Benegas.


  • 2001: «... A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano; fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes».
    Juan Carlos I.


  • 2005: «No les da vergüenza?, ¿Se puede ser tan cretino? (…) ¿Falta dinero para la sanidad? Pues no se lo hubieran gastado ustedes en tener una policía autonómica, no se lo hubieran gastado ustedes en tener tres televisiones. Cada uno se lo gasta en lo que quiere, pero después no vengan ustedes llorando, amigos. (…) No conozco ninguna partida presupuestaria que diga: "transferencia de renta de esta región a ésta". Y si existiera, que por favor me borren. Que se metan los cuartos donde les quepan». 
    Juan Carlos
     Rodríguez Ibarra, Presidente de la Comunidad Autónoma de Extremadura.


  • 2005, marzo: El senador francés Gérard Longuet, en la sesión plenaria del 17 de marzo de 2005, tilda el catalán de lengua no europea i recomienda que se estudie español en Cataluña norte, pero no catalán. 


  • 2005, junio:  «Cal posar tancs en el territori que cometi un acte de desobediència constitucional», fent referència a les reivindicacions nacionalistes catalanes, al nou Estatut i model de finançament.
    Albert Boadella, dramaturgo, en una entrevista en el periódico
     ABC.


  •  2005, junio: «Las identidades colectivas son dificilmente precisables. La lengua no es un terreno firme. Negaría la identidad catalana a la mitad de los catalanes».
    Felix Ovejero en
     El País.


  • 2005, junio : «(La bestia) seguirá pidiendo todo esto y lo que se le tercie hasta que deje de existir».  
    Xavier Pericay en
     ABC (refiriéndose a los catalanistas como nazis).


  • 2006: «Un valenciano que se considere catalán es como un judío que admirara a Hitler». 
    César Vidal.


  • 2006: «Nos hemos cepillado el Estatut». 
    Alfonso Guerra.


  • 2008: «¡Que los catalanes se mueran de sed, los jóvenes están hartos de la opresión catalana, ”Es muy probable que el pueblo se tome la justicia por su mano y destruya las tuberías del trasvase y otras instalaciones, si no recibe justa recompensa por las molestias que la Generalitat ha causado».
    El alcalde de Alagón (Aragón).


  • 2009: «No podem permetre que el català sigui la llengua vehicular a les escoles».
    Alicia Sánchez Camacho.



AMOR PATRIO POR DOQUIER.