domingo, 28 de octubre de 2018

EL FORAT - THE HOLE


La petita Martha preocupava als seus pares des de que els hi va dir que sentia el plor d’un nen a l’altell de la vella casa on vivien. Fins i tot havien pujat un parell de vegades amb la seva nena per convèncer-la de que eren imaginacions. Una vegada allí la noia de 7 anys afirmava escoltar els sons que per ella eren tan habituals mentre que els seus pares la miraven amb preocupació.
Segurament era un amic invisible, terme que van adoptar després de visitar un psicòleg de la ciutat de Montgomery (Alabama), a unes milles de  Canrusell, on vivien.
De vegades, a qui escoltaven parlar era a la Martha, com si estes amb algú.
La mare, que patia d’insomni, va decidir escoltar la seva filla posant l’orella a la porta de l’habitació de la nena per escoltar-la, una d’aquelles nits que no havia manera de dormir.
La veu de la nena era d’absoluta normalitat, mantenia una conversa sobre una nina i la forma de pentina-la. La mare no sabia que fer o si simplement no s’havia de fer cas. Aviat haurien de marxar a Orlando (Florida) per la feina del pare i el canvi d’aires segur que faria millorar la conducta de la nena.
Quan els pares, li van comunicar que haurien de marxar aviat a viure a un altre lloc, la nena es va disgustar i fins i tot li va caure una llagrimeta. Amb qui jugaria ara...
La Martha, va pujar a l’altell per parlar amb el seu amic però aquest no va fer acte de presència. El silenci, el sorolls només de la fusta del terra.

-Tinc la pilota de goma que tan t’agrada!

Va tirar la pilota a l’altre cantó de l’altell com per cridar l’atenció del seu amic i va escoltar els plors d’un nen, aquells que els seus pares no es van creure. La nena va anar cap el punt d’on semblava sortir aquell plor.
La piloteta, que encara es movia, va anar seguint el sòcol fins escolar-se en un petit forat.
La petita va posar l’ull com per trobar la pilota i la foscor impedia veure res encara que el so del plor era més alt allí.
El dia de marxar la nena va pujar a l’altell per acomiadar-se, va tirar un petó a l’aire de la trista habitació i va deixar un fil dins el petit forat  amb un petit got de plàstic a la punta, com jugant al telèfon. Anava alliberant la bobina que li va durar fins a ben mig del jardí.
Un adéu trist de la nena en el petit got de plàstic va ser respost amb un singlot de plor, tot seguit d’unes estirades al fil provinent de la casa. La petita va deixar caure el got espantada i al mirar a la finestra de l’altell hi va veure una rodona de baf que apareixia del no res.
Pobret.



JP

THE HOLE

Little Martha worried her parents since she told them she felt the crying of a child on the loft of the old house where they were linving. They even had gone up a couple of times with their girl to convince her that they were imaginings. Once there, the 7-year-old girl claimed to hear the sounds she was so used to hearing while her parents looked at her with concern.
Surely he was an invisible friend, a term they adopted after visiting a psychologist from the city of Montgomery (Alabama), about a mile from Canrusell, where they lived.
Sometimes, those who listened to talk Martha, as if she were with someone.
The mother, who suffered from insomnia, decided to listen to her daughter by putting her ear in the doorway of the girl's room to listen, one of those nights that there was no way to sleep.
The voice of the girl was of absolute normality, she kept a conversation about a doll and the way she combed it. The mother did not know what to do or if she simply did not have to pay attention. In a few days they would have to leave to Orlando (Florida) for the father new job and the change of air would surely improve the behavior of the girl.
When the parents told her they should leave soon to live elsewhere, the girl was upset and even a tear went down by her cheek. Who would play now with her...
Martha went upstairs to talk to her friend but he did not make an appearance. The silence, the noise of only the wood on the floor.

-I have the rubber ball that you like!

She threw the ball to the other corner of the attic as to draw the attention of his friend but she only heard the silence. The girl went to the point where the cry usually came out.

The ball, still on movement, was following the baseboard to jump the queue in a small hole.
The little girl looked down to find the ball while the darkness prevented her from seeing anything even though the sound of weeping was usually there..
On the departure day, she climbed to the attic to say goodbye, threw a kiss in the air of the sad room and introduced a thread in the hole with a small plastic glass on the tip, as if playing on the phone. He was releasing the coil that lasted him until the middle of the garden.
A sad goodbye of the girl in the small glass was answered with a repressed crying, followed by some  pulls on the thread from the house. The little girl was scared and dropped glass  and, looking towards the window of the attic, saw a round of breath fog that appeared from nowhere.

Poor guy.

(thanks mr.King)

JP
Resultat d'imatges de finestra baf fantasma casa antigua americana

domingo, 14 de octubre de 2018

REGIÓ DESCONEGUDA - REGIÓN DESCONOCIDA


REGIÓ DESCONEGUDA

Quan reviso el Blog puc veure l’origen de les entrades, els països. També puc veure què s’ha vist, encara que no les dues coses a l’hora, vull dir, puc veure si hi ha 2 entrades des del Perú però no que han vist.
Darrerament hi ha un nou visitant, la “Regió Desconeguda”, tal com sona, i em fa pensar. Vol dir que hi ha alguna regió desconeguda? Entrades des d’aigües internacionals? (un creuer), volant en avió en alguna zona “internacional”? alguna illa perduda i sense “amo” del Pacífic?  I si entren des d’un ovni de visita per la zona?
La veritat és que no sé d’ on entren però ho fan tot sovint. Des d’aquí els envio una salutació i agrairia si em poden  ajudar a descobrir el misteri.
Si sou d’un ovni provinent de l’exterior del cinturó d’asteroides o d’alguna dimensió paral·lela de vacances em faríeu favor de dir-me alguna cosa als comentaris. Així igual ens ajudem a conèixer coses que difícilment entenem. Lo de l’abducció millor ho descartem i la visita a la nau per petar la xerrada podria ser interessant, ara, que no les tindria totes si sou de menjar variat. Bromes a part, si sou de “per aí”, un simple comentari com “som de la cara amagada de la Lluna o del Cinturó d’Orió” em faria molta il·lusió. Bé, per la meva part ja he fet el primer pas, ara la pilota esta a la vostra nau.
Espero notícies vostres Regió Desconeguda.

JP

REGIÓN DESCONOCIDA

Cuando reviso el Blog puedo ver el origen de las entradas, los países. También puedo ver qué se ha visto, aunque no las dos cosas a la vez, quiero decir, puedo ver si hay 2 entradas desde el Perú pero no lo qué han visto.
Últimamente hay un nuevo visitante, la "Región Desconocida", tal como suena, y me hace pensar. Quiere decir que hay alguna región desconocida? Entradas desde aguas internacionales? (Un crucero), volando en avión en alguna zona "internacional"? alguna isla perdida y sin "dueño" del Pacífico? Y si entran desde un ovni de visita por la zona?
La verdad es que no sé de dónde entran pero lo hacen a menudo. Desde aquí les envío un saludo y agradecería si me pueden ayudar a descubrir el misterio.
Si es de un ovni proveniente del exterior del cinturón de asteroides o de alguna dimensión paralela de vacaciones me harían un gran favor si ponen algo en los comentarios. Así igual nos ayudamos a conocer cosas que difícilmente entendemos. Lo de la abducción mejor lo descartamos y la visita a la nave para charlar podría ser interesante, aunque, no las tendría todas conmigo si soys de comida variada. Bromas aparte, si soys de "por ahí", un simple comentario como "somos de la cara oculta de la Luna o del cinturón de Orión" me haría mucha ilusión. Bueno, por mi parte ya he dado el primer paso, ahora la pelota está en vuestra nave.
Espero noticias vuestras Región Desconocida.

JP
Resultat d'imatges de OVNI


viernes, 12 de octubre de 2018

RAÓ DE PES - RAZÓN DE PESO




Estic entre una mica refet , tirant a cintura despresa i musculatura desfermada. La gràcil figura juvenil de mirada miop amb rodatge escàs i costelles prominents ha passat a la història .
Les il·lusions juvenils, tot i raonables, algunes, no es van aconseguir en gran mesura, però d’altres de millors o inesperades, sí. La realitat no avisa, trepitja (rima) i dona màniga ample per moure fitxa ja que no tot és el destí.
Dins del destí es podria encabir els pares, els llocs, família, genètica i d’altres, sense faltar a la importància de les actituds i accions triades. Aquestes, les que podem treballar, triar i fer, són les que realment tenen valor. Una actitud pot ser no fer res, on un mateix accepta no voler canviar res.
Aquesta posició és la que volen que ens creiem i no és, excepte si cedeixes, si acceptes la derrota abans de creure, que alguna cosa es pot fer.
Només per diversió ja val la pena lluitar pel que es vol, pel que es creu. Baixar el cap, formar part del “Sistema”, consumir i “fardar” porta al declivi emocional.
Hi ha coses que val la pena fer i el temps és limitat, fins i tot actituts amb un cert risc. No ens hauríem de trobar d’aquí un temps, amb bastó i cansats, pensant en el que podríem haver fet.
Tot es tracta de si val la pena.

JP

RAZÓN DE PESO

Estoy entre un poco rechonchete, tirando a cintura desprendida y musculatura desatada. La grácil figura juvenil de mirada miope con rodaje escaso y costillas prominentes ha pasado a la historia.
Las ilusiones juveniles, aunque razonables, no se lograron en gran medida, pero otras de mejores o inesperadas, sí. La realidad no avisa, pisa (rima) y da manga ancha para mover ficha ya que no todo es el destino.
En el concepto de destino se podría contemplar a los padres, los lugares, familia, genética y otros, sin olvidar la importancia de las actitudes y acciones elegidas. Éstas, las que podemos trabajar, elegir y hacer, son las que realmente tienen valor. Una actitud puede ser no hacer nada, donde uno mismo acepta no querer cambiar nada.
Esta postura es la que quieren que nos creamos, y no es salvo si cedes, si aceptas la derrota antes de creer, que algo se puede hacer.
Sólo por diversión ya vale la pena luchar por lo que se quiere, por lo que se cree. Bajar la cabeza, formar parte del "Sistema", consumir y "aparentar" lleva al declive emocional.
Hay cosas que vale la pena hacer y el tiempo es limitado, incluso con cierto riesgo. No deberíamos estar en un futuro, con bastón y cansados, pensando en lo que podríamos haber hecho.
Todo se trata de si vale la pena.

JP
Resultat d'imatges de joven pensando

domingo, 9 de septiembre de 2018

TACTE - inici d'una historia....


El que havien anunciat tantes vegades pels medis i que tothom percebia com ciència ficció va acabar passant. El gran meteorit va ser detectat el 6-6-2022, o això ens van explicar. En la poca probabilitat que colpegés el planeta, els governs de tot el món aconsellaven buscar soterranis i proveir-se d’aliments, beguda i medicaments. Tot molt confús i dubtós, davant la “poca probabilitat” que la gran pedra acabés impactant en el nostre planeta.
En un món on les comunicacions dificultaven els secrets, diverses entitats ; astrònoms, científics i tota mena de gent, alertaven de la col·lisió. En diverses grans ciutats va començar a regnar el caos i en multitud de llocs es va començar a furgar el terra per fer soterranis, túnels i tota mena de llocs per protegir-se, a fi d’aguantar una bona temporada sense sortir a l’exterior, sempre que l’impacta no fos a la vora, que llavors no serviria de res.
Les borses mundials van col·lapsar i es van tancar. Les aturades a les empreses van evolucionar a un col·lapse general en totes les economies. La manca de menjar, gasolina i aigua va precipitar una revolució global.
Grups armats, assassinats, violacions, robatoris, incendis, i la gran fugida de les ciutats. Exèrcits inútils, infraestructures parades, sense llum i sense aigua potable. Malalties i morts, morts per tot arreu.
Els que van poder es van refugiar en llocs apartats per evitar les bandes “destructores”. Les coves “disponibles” estaven en mans de grups organitzats que les feien créixer cap al subsòl buscant la necessitat de refugi i de magatzem de menjar. L’aigua en alguns cassos es filtrava i no calia arnar-la a buscar.
Es va anunciar que el 20-8-2024 impactaria un asteroide de 3 quilòmetres de llarg entre el sud de Rússia i Turquia.
Els estats van intentar contenir la gent enviant els exèrcits així com van procurar refugis nuclears a les classes dirigents i adinerades.
Part dels soldats van desertar i l’armament lleuger va acabar en mans de la població i els grups “destructors”.
Tothom qui disposava de menjar i aigua es va dedicar a cavar i buscar-se llocs “segurs”. Els altres es conformaven en trobar menjar i no morir de set o d’un tret o destralada.

....CONTINUA ...
Resultat d'imatges de coves de derinkuyu

UNA DE AMOR


Cada vez que intento hablar con él tiene el móvil apagado o simplemente sin cobertura. Esta vez no era para enviarlo a la mierda, quería disculparme, ¡pues me pasé tres pueblos! Pobre, debe pensar que estoy “para allá”, un día me ve encantadora y al siguiente no hay quien me aguante. Lo que nadie sabe, ya que de eso me encargo yo bien, es que “algo” me consume, perdí al amor de mi vida y creo que nadie podrá ocupar nunca su lugar, aunque lo intento, ¡Dios sabe que lo intento!. Quiero estar con alguien que me quiera, y yo a él, o a ella, ¡qué mas da!, pero siempre acabo las relaciones con una ruptura apocalíptica, tampoco lo entiendo, si no hay un gran amor, ni una gran pasión, ni grandes expectativas... ¿por qué las rupturas son siempre tan tremendas? ¡Creo que escojo mal! O simplemente me meto por meterme... pero la persona no debe ser la adecuada... ¡seguro!, ¿o sí?, ¡qué se yo! La verdad es que sin querer hacer daño ya llevo tres, y todas desastrosas, dramáticas. Eso de que los hombres no lloran, ¿el sexo fuerte? “No seas maricomplejines” le dije al último mientras me mojaba la manga de la camisa, cuando intentaba calmarlo... “no ves que no hay para tanto... ni soy Venus, la Diosa del amor ni la Mujer Maravilla” ¿que no ves que te hago un favor?... pero nada. “Que si me has destrozado la vida, que ¿qué voy a hacer ahora?, ¡pues lo de siempre!, levantarte, ir a trabajar... y pasarte las tardes viendo TV5, ¿qué si no?.

Era una tórrida mañana de verano. Me levanté sobresaltada y fuí a verle, descalza y casi sin abrir los ojos. ¡no respiraba! llevaba varios dias “pocho” y su corazón no había aguantado.
Mi madre estuvo a mi lado durante todo el día. Me dejó llorar hasta que las lágrimas se terminaron, (desde entonces no he vuelto a llorar). Me trajo la caja de sus mejores zapatos, una caja preciosa. Lo enterramos en el jardín.
Yo sólo tenía cinco años y me estaba despidiendo de Pedrito ¡el amor de mi vida! Un hàmster precioso, bicolor, con quien había compartido los dos últimos años.



anónima
Resultat d'imatges de HOMBRE LLORANDO CON CHICA


lunes, 27 de agosto de 2018

DIES DE PLATJA - DIAS DE PLAYA


Després d’una escandalosa migdiada costa pensar. Els ulls encara no responen amb normalitat i sembla que el món s’hagi aturat, com si el cos demanés continuar a l’altra dimensió.
Una cervesa ajudarà, segur!
Hauria de fer acte de presència a la platja on la dona fa estona que està de volta i volta, deu estar “al punt”.
No hi ha pla per avui, toca no pensar gaire i més tard sortir a córrer o caminar, que fer una altra becaina crema hores i el cos s’esconya.
El lloro xiula a quasi tothom que passa, sí, el lloro, que també ve de vacances.
Gent i més gent amunt i avall pel passeig, mentre el cervell va despertant de mica en mica. Algun veí està esverant el seu gos per jugar i s’ho podria estalviar.
La mandra s’ha apoderat de mi i la cervesa m’està traint. Demà igual faig un intent de banyar-me que avui no crec.
El sol baixa al ritme que pugen els somnis.
Visca els somnis!


JP

DIAS DE PLAYA

Después de una escandalosa siesta cuesta pensar. Los ojos aún no responden con normalidad y parece que el mundo se haya detenido, como si el cuerpo pidiera continuar en la otra dimensión.
Una cerveza ayudará, seguro!
Debería hacer acto de presencia en la playa donde mi mujer hace rato que está de vuelta y vuelta, debe de estar "al punto".
No hay plan para hoy, toca no pensar mucho y más tarde salir a correr o caminar, que hacer otra siestorra quema horas y el cuerpo se estropea.
El loro silba a casi todo el que pasa cerca. Sí, el loro, que también viene de vacaciones.
Gente y más gente arriba y abajo por el paseo, mientras el cerebro va despertando poco a poco. Algún vecino está torturando a su perro para jugar y se lo podría ahorrar.
La pereza se ha apoderado de mí y la cerveza me está traicionando. Igual mañana planeo un intento de bañarme que hoy no creo.
El sol baja al ritmo que suben los sueños.
Que vivan los sueños!

JP
Resultat d'imatges de VISTAS AL MAR CERCA DE PLAYA

sábado, 11 de agosto de 2018

TRIAR LA VIDA - ESCOGER LA VIDA


Quina feina tan difícil si abans de néixer ens deixessin triar alguns aspectes!. D’entrada això és creure en la reencarnació, que no recordant la vida anterior tampoc serveix de gaire. Si l’ànima existeix i perdura pot ser que tingui la funció de purificació però és molt pensar...
Que seria més divertit, recordar les vides anteriors o poder triar com volem ser per la nova vida?
Una bruixa em va dir que jo havia tingut una vida anterior com a militar però no vaig tenir cap sensació de record o res especial.
I si poguéssim triar l’època on viure? Futur, passat...  Voldria dir que algun tipus de poder quasi absolut podria regir les normes del temps i espai? O és ciencia?
En el passat sense mòbil? En un futur incert?
I si estem vivint la vida que ja vam triar? Podríem gaudir d’aquesta i deixar per endavant les altres vides.
I com podem gaudir d’aquesta vida? Què ens agrada? Que podem i no podem fer? Perquè?
Hi ha opcions per viure diferents a l’actual? Es poden canviar les coses? Hem d’acceptar les injustícies i la manca  de sentit comú? En aquest punt les idees són benvingudes.
El futur no admet una excessiva població, no admet més depredació de recursos incontrolada, el creixement econòmic continuat. No admet diferències exagerades entre rics i pobres, entre religions, entre poders.
Mes aviat podríem pensar com es pot conviure, sense fronteres, respectant plantes i animals, sense veure el ser humà com a superior als altres essers. Ens  hauríem de  “limitar” en número, valorar la veritat i actuar contra la injustícia, l’abús i la mandra.
Gaudir sense complexes i amb respecte....Cal pensar...

JP

ESCOGER LA VIDA

Qué trabajo tan difícil si antes de nacer nos dejaran elegir algunos aspectos !. De entrada esto es creer en la reencarnación, que no recordando la vida anterior tampoco sirve de mucho. Si el alma existe y perdura puede que tenga la función de purificación pero es mucho pensar ...
Que sería más divertido, recordar las vidas anteriores o poder elegir como queremos ser para la nueva vida?
Una bruja me dijo que yo había tenido una vida anterior como militar pero no tuve ninguna sensación de recuerdo o nada especial.
Y si pudiéramos elegir la época donde vivir? Futuro, pasado ... Querría decir que algún tipo de poder casi absoluto podría regir las normas del tiempo y espacio? O es ciencia?
En el pasado sin móvil? En un futuro incierto?
Y si estamos viviendo la vida que ya elegimos? Podríamos disfrutar de ésta y dejar de pensar en las otras vidas.
Y como podemos disfrutar de esta vida? ¿Qué nos gusta? Que podemos y no podemos hacer? Porqué?
Hay opciones para vivir la vida diferentes a la actual? Se pueden cambiar las cosas? Debemos aceptar las injusticias y la falta de sentido común? En este punto las ideas son bienvenidas.
El futuro no admite una excesiva población humana, no admite más depredación de recursos naturales incontrolada, el crecimiento económico continuado. No admite diferencias exageradas entre ricos y pobres, entre religiones, entre poderes.
Más bien podríamos pensar cómo se puede convivir, sin fronteras, respetando plantas y animales, sin ver el ser humano como superior a los demás seres. Habría que "limitar" nuestro número, valorar la verdad y actuar contra la injusticia, el abuso y la pereza.
Disfrutar sin complejos y con respeto .... Hay que pensar ...

JP
Resultat d'imatges de CATACLISMO FUTURO TIERRA