ESTIRANT LA CORDA

 

El món està convuls, però ens enganyen contínuament. Les coses no passen perquè sí, perquè la gent no  és tan estúpida. El millor camí és veure la conseqüència i buscar la causa, intentant no deixar-se portar per la informació rebuda.

Quan el petroli puja o baixa hi ha qui fa molts diners, sobretot els que tenen la informació de primera mà. El moment quan es donen informacions publiques, per comptes de voler informar el que fan és provocar als mercats i aquí està el negoci.

Una guerra que ha arrossegat a l’imperi a enviar la carn de batalla i posar diners. Qui causa això sí que té poder...

Qui es beneficia de la situació actual? Ens diuen que hi ha males decisions, que no han previst bé les conseqüències... i si aquestes conseqüències fossin les que realment han planificat?

El poble elegit està agafant territori mentre la informació es centre en la guerra amb Persia. L’Estret petrolier està bloquejat (i abans de la guerra era obert) i això porta a pensar a qui li va bé. Que passaria si el pla fos aquest; el gran Israel, controlant el petroli de tota la zona, Persia desgastada i els països petroliers descalçats de poder. Qui podria ser la gran potència de la zona sinó el poble elegit? Que podria canalitzar tot el petroli en canalitzacions fins a port jueu podent-se saltar l’Estret. Una idea que si el bloqueig del Canal perdura pot anar agafant pes. De pas, si l’imperi es va desgastant i els russos, plens de sancions i amb la guerra d’Ukrania ja tenen prou feina. Si els grans poders del món, especialment russos i xinesos, no aturen el poble elegit, aquest ressorgirà amb un poder desmesurat, la gran força a la zona.

Els de l’Imperi disposaran d’autonomia energètica i la podran vendre a bon preu i de pas faran números per convertir-se en un estat no democràtic, ni oficialment, ja que ho veuen com una desavantatge davant els seus contrincants.

El moment és crític. La resistència de Persia pot significar una cosa o altra. Per una banda el poble elegit i l’Imperi poden controlar els canals energètics o que els Perses aconsegueixin destruir el pla.

El que es veu a venir, passi el que passi, és que el mon occidental està en declivi i que una crisi a tots els nivells té molts números d’ocupar les nostres preocupacions durant uns quants anys. Deu ser cosa de l’Agenda 20-30.

Haurem de plantar uns quants enciams i organitzar col·lectius de supervivència, o vindran els extraterrestres i ens salvaran, o menjaran. Es que si no fan res i deixen en mans humanes el destí del planeta ens el carreguem i ni ells en trauran profit.

 

JP