Hi ha coses que duren un temps i s’acaben, o canvien, o tu canvies. Quan s’acaba el cicle queda en el record. Jo penso en un lloc on encara es pot respirar i que s’acabarà, pel lloc o per mi.
Anar a fer la copeta a un lloc on et
sens bé. Però què significa això? Es la companyia, la música, la gent que hi
trobes?
De vegades, una atracció màgica em
porta al bar surrealista i lliure que tenim, odiat per alguns i com una família
per d’altres. Com diu el seu gestor, el lloc on es vomiten els problemes
psicològics o si més no on et pots deixar anar.
Hi ha moments especials, quan
conflueixen aquelles coses que fan canviar l’energia del lloc. Són situacions
molt puntuals, però hi són. Viure-les t’incorpora una experiència que sempre
portaràs a dins i fa que la gent amb qui has compartit estiguin connectats amb
tu d’una forma còmplice.
Que dur conduir un lloc així si no
ets una ànima d’artista, on conviu la comunicació, la paciència i els clients
amb tota la sèrie de traumes, situacions, caràcters i necessitats. L’alcohol
ajuda i confon, segurament per bé del negoci i dels cervells accelerats.
Des de l’altre cantó de la barra les
coses es deuen veure diferents. Horari a complir, subministres, aparença. Ha de
ser cruel. escoltar històries sense interès, o fer-ho veure.
I la nit confon, surt el diable que
tots tenim i que xoca amb la realitat. Cadascú és un món i tothom té coses,
algunes molt difícils de pair, i d’altres que no es poden ni explicar.
També deu tenir la part positiva, o
arriscada o avorrida. Aquest magma calent que ens conforta a tots en moments
especials. El magma característic, característic de la Porta de l’Infern.
JP
No hay comentarios:
Publicar un comentario