LA CARRERA PROGRAMADA

Dissabte matí, fresquet i núvol.  Animat per plantarme la malla, un parell de samarretes, una braga de  coll i barret  de llana . Està bé sortir una estona a lluir cuixa, però no cal passar fred.
Temps disponible aproximat; una hora. Marge d'error 15 minuts.
Provaria l'aplicació nova del mòbil d,esports i salut.

Havia l,opció de pas lleuger, passeig a pas ràpid, trot lleuger, carrera lleugera, passeig enèrgic,  cremar calories, trot  de resistència,  carrera de resistència,  increment de velocitat i resistències  i velocitat.

Cadascun amb el seu pla d,escalfament, temps d,entrenament amb diverses escales de intensitat i al final uns minuts de recuperació.
He marcat el trot lleuger, que es el primer que m,ha semblat adequat. Jo l,anomeno córrer a poc a poc, però en el programa està com està.

La veu femenina d,hostessa ha informat que la durada de l,entrenament es de trenta minuts, cinc minuts d,escalfament inicial i després diverses seccions amb diferent intensitats.
No tenia  massa clar on aniria i he iniciat a caminar direcció la plaça del Pont Romà per la rambla de la generalitat. La veu m,acompanyava repetint que eren els minuts d,escalfament i el temps que quedava pendent fins a iniciar l,entrenament.

No esperaria 5 minuts per iniciar un córrer suau i a l,alçada de la rotonda del col·legi Sant Josep, vaig començar a trotar suaument. Era el que volia, tot i que la Veu, després de les primeres passes del trot em va avisar que encara no havia iniciat el tram on havia de córrer.

-“Pendent un minut i 27 segons per iniciar la següent etapa de l’entrenament”

Em va aconsellar seguir caminant fins a acabar els 5 minuts, cosa que em va desconcertar i vaig respectar uns instants.

Quan passava per davant de l,antiga caserna, contradient els consells de la Veu, anava corrents. Al aturar-me per creuar el pas zebra la veu em va felicitar.

-“molt bé, ha recuperat la intensitat adequada. En 20 segons  haurà d’ incrementar la velocitat per entrar  a la següent fase”

Cosa que va passar abans d,arribar a l,alzina del banc.
Tot i ser costa amunt es un desnivell suau i vaig fer una ullada a la meva anterior vivenda mentre  enfilava  la carretera de Gelida.
Per l,ample cera que encara el pont que sobrepassa el cinturó, la Veu em va tornar a felicitar per seguir un ritme apropiat. Abans d,arribar a les pistes de padel em va felicitar dues vegades més, suposo que per animar. Al deixar enrere les pistes, com és cara avall, devia anar més ràpid i la màquina em va demanar que disminuís el ritme.

-“Si vol millorar el seu rendiment ha d’atendre les indicacions”

Carai amb la màquina.

Abans d,arribar a les naus del polígon ja anava a la velocitat correcte, segons la Veu. No tenia clar si seguir escoltant els avisos o parar el telèfon.

Abans de les naus vaig agafar el carrer que passa pel darrera i que porta al pont que creua el riu i senyala la direcció del Molí Guineu i el magatzem de Mercadona. Passat  el pont a la dreta ja vaig veure el camí que porta al Maset i així enfilar cap Espiells.
Al arribar a la pujada la Veu insinuava mantenir el ritme i em va fer parlar com si aquell programa fos interactiu. 

El tros que salva el desnivell més fort fa un parell de "esses" ja que la pendent es molt considerable i en aquell punt vaig deixar de córrer per caminar, amb una mica de por per si la màquina s,enfadava, mentre la maleïda Veu que no havia manera que callés, em va tornar a aconsellar.

-“Mantingui el ritme  per aconseguir l’eficàcia de l,entrenament”. Com si en aquella pujada es pogués mantenir res.

Vaig afluixar el ritme del caminar com per portar la contrària mentre el dimoni enllaunat insistia en els seus consells.

-“S’ha d’esforçar una mica si vol aconseguir l’objectiu de l’entrenament”. Una actitud positiva es necessària”.

El meu honor em va fer parar en sec. La cosa informàtica va explicar que era bo parar si el cos necessitava recuperar-se per prosseguir i que ja quedava poc per finalitzar l,entrenament.

Ja passada  la zona de més desnivell agafaria el caminet a ma dreta per pujar al capdamunt, al poble, al costat de la Miranda.
La Veu de llauna malèfica va dir que s,havia acabat el temps programat, per fi.

Aquell tros de camí és estret, un corriol. Passes per alguna vinya i enfila al capdamunt.

La Veu ja només informava al completar un quilòmetre rodó,  per fi.
A mig pujar, caminant es clar,  vaig veure una pedra que semblava el que era,  una petxina  fossilitzada, i com acostumo, vaig parar a fer una ullada.  El ja omnipresent so de la Veu va informar que m,havia aturat. Al fer unes passes més la veu em va confirmar  que seguia entrenant. No seria fàcil una mica de pau; aquella cosa estava programada per un recorregut en pla i d,entrenament exclusiu, tot i haver finalitzat el temps del programa.
Ja dins Espiells, vaig optar per baixar per la banda de Can Bosc, a bon ritme i sense comentaris, excepte al aconseguir un nou quilòmetre.
Si no m,aturava la cosa anava bé. Fins a casa.

JP