ESPAÑA– Relación Cataluña / España - Violencia de género – FICCION POLÍTICA.

ESPAÑA– Relación Cataluña / España - Violencia de género – FICCION POLÍTICA.
 17-3-2014
Los catalanes no lo entendéis bien. No se trata de falta de respeto. Sois españoles. Y por eso merecéis lo mejor. Y lo mejor es respetar la constitución y las leyes. ¿Acaso no veis lo irrazonable que sería la separación de cualquier pueblo, por pequeño que fuera?. Si sólo por un referéndum ya se pudiera decidir sobre estos temas sería el caos. Imaginaros la península IBERICA con 400 pueblos, ciudades, comarcas y varios, independientes de España. Sería físicamente inviable. Ya sabéis que los del Valle de Aran dicen tener lengua propia. Poco les falta para separarse de Cataluña. Y si quieren ser franceses o aragoneses de igual forma que los de Ucrania?. Igual os sale mal la filosofía unilateral.
 Además nunca habéis sido un reino. Ni un país. Lo que más se pareció era dentro de la Corona de Aragón. Y está claro el nombre . . . (no se menciona Cataluña).
 Sois provincianos. Con una Teuvetrés (TV3) que la hacéis en catalán para provocar. Así como el programa del tiempo, que cogéis de paso Valencia y Mallorca y les decís si lloverá. ¿Pero no sabéis que en Valencia hablan Valenciano y en Mallorca Mallorquín ?. ¿No os habéis enterado que en Valencia no se recibe la señal de Teuvetrés ?. No os pueden ni ver. Es que tiene delito . . .
 ¿Dónde venderíais vuestros productos? Os arruinaríais. O no queréis escuchar a vuestros empresarios?. ¿Y la Caja (la Caisha) ?. Qué haría con sus oficinas españolas?. Ir a la ruina. ¿No lo veis ?. No os interesa. Parece mentira que os lo tengan que decir. No veis que con esa actitud se están viniendo empresas a Madriz.
Oye, que por mi mejor. ¿Dónde tenéis en seni catalán ?. ¿Os pensáis que andaluces, extremeños y españoles varios que viven en Cataluña y hablan español van a votar por separarse de sus familias y dejar de ser españoles?. Un español nunca hace eso.
Hace unos días, una catalana, me dijo que España había puesto la industria en Cataluña y además, fueron españoles inmigrantes los que las hacían funcionar. Y con sueldos baratos. Cómo se puede ser tan desagradecido.
Si ya os lo digo. España os quiere. Y la constitución que vosotros votasteis también os acoge. No queráis ser diferentes o tener más derechos que los demás. Eso os hace antipáticos. Que es perdonable porque todo el mundo tiene derecho a equivocarse.
Querer separarse nos insulta, a nosotros y a vosotros. España es fruto de cientos de años de convivencia. Y que los catalufos (perdón, catalanes) no tenéis ni derecho ni opción. El ejército español debe cumplir la constitución. ¿Lo entendéis verdad ?. Y como las leyes son claras, los temas que nos afectan a todos, las debemos votar todos. ¿O no os quejaríais si España decidiera cederos a Marruecos sin vuestro consentimiento? (por una cuestión de pactos políticos, por ejemplo).
Os lo digo de todo corazón. No podemos entender este menosprecio. Y no debemos admitirlo. Ya habéis dado multitud de muestras de traición, faltando al respeto de la mayoría de ciudadanos“con seni” en Cataluña. No sigáis por ese camino. Aún vais a caer peor de lo que ya . . .
El egoísmo y la pedantería de ser los más ricos de España y creeros mejores que el resto (de España) provoca una reacción natural. ¿O no sentiríais lo mismo si fuera al revés?.
Estos años que os han dejado tener leyes propias, que habéis malgastado el dinero y que no mostráis señas de saciedad, os han situado en una mala posición.
Además, el idioma catalán. Coño con la tontería del idioma. Es que habláis catalán para tocar los cojones, para que no os entendamos. Sois la ostia. Supongo que en parte ha sido por la generosidad española, que confió en vosotros. Pero ahora, deberéis educar a vuestros hijos como todo el mundo. Así nos entenderemos mejor. Y si queréis, hablad catalán en familia. En la calle, y para los negocios, el español tiene muchísimas más posibilidades. A ver si mejoráis ese “asento” que os hace paletos.
En fin, poneros las pilas, que nuestros lazos irrompibles, no permiten duda. Y ya veréis que la cosa funciona mejor. Si no queréis provocar el fraccionamiento de la sociedad catalana, dejad de divagar. Los españoles no abandonamos a los españoles. Y no tenéis a los rusos para que os defiendan. Y el resto de países no quieren ni escucharos. Por pesaos.
Lo decía un catalán “ A ver si te pego una yoya”.
 Agur. (Anónimo de Bilbao. A ver si nos va a tocar pagar la factura. “Ai va la ostia” )

MAPA EUROPA AÑO 1500 : Algún error, porqué cómo aún sale, a parte, la Corona de Aragón si Castilla había descubierto América en 1.492?. Aún no existía la España actual ?. Vaya.

CARPACCIO DE POP - CATALA - REAL

CARPACCIO DE POP COBERT D’ESCUMA DE GAMBES A L’ALL I JULIVERT

 De vegades el veig pel matí, abans d’arribar a la feina. Assegut. Mirant com passen els cotxes i els caminants matiners. De mitja mida, color fosc, negre i marró. Cara de bon jan. Borda movent la cua, com saludant. A distància prudent. Está abandonat, però no fa molta pena. Al vespre volta per la zona del cementiri i la pista de tenis, quan jo el veig.
Un dia, anant de la feina cap a casa, contemplava l’escena d’una parella que volia agafar-lo, però l’animal no es deixa ni acostar. Cua entre cames i fuig esporuguit.
M’ha fet el mateix un parell de vegades si m’hi acosto. Sé per on resideix. Allí se’l veu tranquil. Als migdies se’l veu prenent el sol, no massa lluny de la carretera. Ara costa més de veure’l al capvespre. Deu anar a dormir més aviat. Espero que tranquil. Perquè crec que és calma el que busca i amb lo que es conforma. Sembla un animal honest i bo. Que l’han degut estomacar fins a canviar-li el caràcter i ternir por al ser inhumà. Sembla que només vol la seva pròpia companyia.
El deixo en pau. Jo també el saludo amb un xiulet quan el veig. Si algún dia ens fem amics, el convidaré a un Carpaccio de pop cobert d’escuma de gambes a l’all i julivert i oli caramelitzat. Sense oblidar el cava. No sigui que marxi . . .

15-3-2014

(BACK FROM HELL – ENGLISH) - erased

BACK FROM HELL – ENGLISH – Chapter 1

Censored on this blog.

CRIMEA – PUNTS DE VISTA – DEMOCRACY IS OVER – CATALA – POLITICA FICCIO

14-3-2014
CRIMEA – PUNTS DE VISTA – DEMOCRACY IS OVER – CATALA – POLITICA FICCIO
Estic trist. Trist per Europa. Trist per les mal anomenades democràcies. De tot arreu del planeta. Pobre planeta.
Es ben cert que des que el ser humà es va deslligar de la naturalesa i va trencar l’equilibri ecològic, es va condemnar. A ell mateix i de retruc qualsevol vehí de planeta. La perversió humana, com a gènere, té multitud d’exemples.
 -Comerç de CO2 : no es tractava de contaminar menys ?. Creiem que comprant els drets d’emissió embrutarem menys?. Trist.
-Els grans poders econòmics inverteixen als països on poden contaminar, explotar i arrencar recursos. A canvi d’una relativa millora en la pobresa i un empitjorament de les condicions naturals. (contaminació, emigració a les grans ciutats). I de l’empobriment d’algunes zones “riques”. Aquí a Europa tenim totes les de perdre. Al mig d’americans, rusos, Indis i Xinesos. Monstres amb règims entre nazistes i dictatorials.
 -El “progrés” es segueix basant en l’economia. A costa d’arrasar amb la resta.
 -L' Europa d’anys enrera, orgull i exemple de tot el món , ha caigut en la mediocritat. Aquesta és la verdadera crisi. No hem sabut trobar el nostre camí. I prevaleix el poder caciquista (els Estats “oficials” fan aquest paper). Maleïts jacobins. Es salven una mica els Nòrdics. Però no són prou grans i forts per escampar el seu exemple. (és el mal menor). I envellim. (miau).
 I LA DEMOCRACIA ? “El poder del poble” (signifitat de la paraula. D’origen grec). Ni llavors, en època dels grecs, era certa. De fet, res arriba al 100 % de la seva intenció. I menys en una societat on l’esclavitut era normal, i quasi no eren considerats persones. Hem evolucionat molt des de llavors ?. Tornem a una cultura de la supervivencia?. Ens apreten els cargols i quasi no hi ha cap reacció. Tornem a l’esclavitut disimulada ?.
El funcionament de les votacions per elegir representants segueix sent amb llistes tancades. Ens queixem després de les familias reials, comtes, ducs, etc. ?. Si ni tan sols sóm capaços de tocar això, no cal pretendre gaires coses. Hem cedit devant la “realitat”. La realitat que es vol mantenir. Deu ser que hi ha gent que ja li va bé. No creieu ?.
I els valors ?. “Panem e circenses”. O ens pensem que aquí també hem evolucionat tant ?. O no es valora més un jugador de futbol ó básquet que un científic amb capacitat per fer una troballa determinant ?. Els deixem escapar i acaben treballant per empreses que rentabilitzen les seves inversions. Lluny.
Podriem parlar també dels nostres fills, que ja ens fan una mica de pena, per lo que els espera (no serà tan dolent). Però molts patiran sous d’abús, emigració, etc. Però es faran forts i espabilaran, que és el que nosaltres hauriem d’ensenyar-los. Perderan uns anys fantástics, però només hauran perdut uns anys que els servirà per conèixer. Vida real en estat pur. I no és com les películes i les Nintendos, etc. Eeeeiiii. Només els de casa “pobre”. Les castes altes viuran mooolt bé. Pensem en els comentaris que tots hem fet per l’organització de castes a la India. No estem tan lluny.
-D’on vé la festa dels toros? (recordeu els romans. El Foro de Roma. A quina ciutat li diuen “El Foro”??. Ai que em castigaran). Hem evolucionat tan poc ?. Fiesta nacional ?. Té collons la cosa. . .
 I LA DEMOCRACIA ??
Ukrania, mon amour. Més o menys sabía on quedava en el mapa. No tenia tan clar si era molt gran o no. Però la tele és fantàstica. Ja sé que “Crimea”, país de “Conan el Barbar”, és una península. I que hi viuen molt rusos. (al bar em van dir, safareig, que Crimea va ser un regal de Rusia a Ukrania, no sé per quina raó). I veig i sento per la tele que els americans i la UE (quina peneta) diuen que Ukrania és indivisible. Els ukrainesos parlen de Una, Grande i Libre. Això si, ningú ho pregunta als protagonistes. I aquestos, amb parlament autonòmic (us sonen les paraules ?) diuen que faran un referéndum per la independencia. I ningú vol coneixer la opinió dels Crimeans, tan els russos com els altres. I tornem al joc diplomàtic. Què convé dir des de instàncies de la UE (els espanyols s’afanyen a dir que el país és indivisible. No sigui que es contamini la “madre patria”). Italians, francesos, anglesos, etc. pensen en posibles separacions si ho posen fácil. Amb això resulta que sí tenim una veu única. I quin dret tenen els polítics, a qui, entre TOTS, paguem el sou sense haber-m’ho preguntat ?. Perquè les castes perpètues tenen tanta por a la democràcia ?. (pregunta tonta oi?). On és el dret a la diferència, respecte a cultures minoritàries . . . Perquè no volem deixar votar i en canvi acceptem els resultats de les guerres i les armes?. Serà perquè el poder del poble no ho és tant ?. El peix gran es menja el petit. L’exercit és el 95 % de la raó (probervi anglès). Podriem afegir moltes frases més. Però per què . .. I Crimea declara la independencia unilateral. Veient que no els volen deixar fer el referèndum. Us sona ?. Però a part de les negociacions entre crimeans i rusos i ukrainesos, resulta que el exèrcit rus està estossegant al clatell del país fronterer. “Aviso para navegantes”. I retornem al poder de les armes.
Però no tot està perdut. Hem de crear masoneria de barretina. Com els jueus. Lobbys econòmics, que és el nostre millor hobby. Aprofitem la nostra facilitat d’adaptació (repelent de vegades) i pensem "en gran". Només el poder ajuda. I ens hem d’agafar al poder que tenim a la vora. Per tenir més poder i viure més bé. Per viure a la nostra manera. I reinventar una democràcia semifalsa ó semireal. No arribarem al 100 %. I qui no cregui en això, ja està posicionat, en altres lobbys (gent de calé, vull dir. La plebe sóm remat mentre no ens organitzem amb collons   . . .). Busquem uns bons amics que ens recolzin a males. Que pot venir.
Poder econòmic, lobbys, organitzacions intel.ligents. No deixem res a la sort. Aquesta no acompanya als febles.
Bé. Us agradaria el partit (amb llistes obertes ?) que es digués :
 PARTIT MUNDIAL CATALA ?
NOVA DEMOCRACIA CATALANA ¿
ATEISME ECONOMIC DE CATALUNYA?.
CATALUFOS RASTREROS ?
PORTU-CATALUFOS (per fer pila). SIUSPLAUDEIXEUNOSVIUREALANOSTRAAMBAMORALSVEINSPLEASE DEIXEUNOSENPAUDUNAPUTAVEGADAOSTITU – CAT
LAPELAESLAPELA DEL CANVI
MARCAHISPANICA-CAT
EX-TRACTATDELSPIRINEUS
CATCOUNTRY
CATALUNYA, S.A. (estaria bé muntar un país com una empresa. Amb consell d’administració i obligació de donar resultats. Seriem capaços de cotisar a borsa. I mes coses. . .). Ah. Per cert. En aquest nou país, si sona la flauta, el personatge públic que no cumpleixi amb lo promès, el que no sigui ètic, el que no treballi pels demés, va a la presó. Les lleis, ràpides d’aplicació. Estructura pública mínima. Adaptada a la població activa. L’educació davant de tot. La llibertat acompanyant-la. Que la gent que visqui aquí, i que sigui d’un pensament TOTALMENT diferent (sempre dins la bondat) a lo teòricament “barretinero”, pugui ser la persona més feliç del mon i parli bé del lloc on viu. Res de pàtries. Només n’hi ha una. El món. I ens l’estem carregant. I el català UNICA llengua que tothom ha de coneixer suficient (no cal passar-se), a més de l’anglès, francès, xinès, alemany i totes les que calguin perquè les nostre empreses siguin liders al món mundial en les seves especialitats. Que les ciutats-estat tornin a existir. La conexió amb l’entorn (estructures) financiades pels beneficiats. Posa-ho fácil. Referendums com els Suissos, i per Internet. Els que calgui. Preparar un exèrcit súper-modern, que permeti avenç tecnològic i tranquilitat vehinal, dins l’OTAN. I no estar a la UE (pa què, per canviar d’amos ?) Ens cal pactar-ho tot com bons vehins però només la llibertat de maniobra pot fer que els catalans donguem al món el que li fa falta.
Què xulo.

 Anònim. PD.

 I res d’endeutar-se a nivell públic. Es l’origen de molts mals.
 (Si detecteu faltes d’ortografia m’ho dieu. L’he escrit molt ràpid).

VIDEOGAME CENTER - CATALA - CASTELLANO

Que tal:

____________

Les nenes volten per casa com sempre. La gran, ja té el permís de conduïr i la menuda ja domina el pintallavis com una pistolera. No sé que faré amb tant de moviment.

Vaig molt cansada i no tinc temps per a mi. Necessito respirar !!

Algun cap de setmana, quan em vull regalar alguna cosa especial, m’escapo a Barcelona al Videogame Center. A l’Area de VIRTUALPOC. Quan vaig descobrir la seva proposta TRIOJOC, vaig al.lucinar. Després de signar el contracte de confidencialitat i avançar el pagament (déu n’hi dor . . .), em van assignar la cambra 4. Em van explicar com funcionava el joc, però no vaig qüestionar res. Anava aconsellada per una amiga. Em van escanejar de cos complet posant-me en una espècie d’arc amb una plataforma giratòria a la base. I apa, anava per totes. Us ho relato :

Vaig entrar a l’habitació, exclusiva per a mi. Em vaig posar el casc. Cobria cap, ulls i clatell. Barra lliure ( el casc no era integral). Només podies veure la pantalla interna del casc. Ni sorolls externs ni altres distraccions. La pantalla indicava : INICI  - prémer botó verd. Dins la imatge virtual havia la mateixa habitació on era realment, però en imatge digitalitzada. Per lo que podia tocar les coses, però sempre “dins” el “joc”, a nivell visual. Molt alt nivell de qualitat de visió. Semblava quasi de debò.  El botó verd era al braç de la butaca. De seguida el vaig prémer.

La pantalla va canviar indicant que volia : Opcions :

-viatge

-vol

-amor

-carrera de cotxes

-contacte amb famosos.

-parella carinyosa

-sexe boig

-directiu, directiva ( edifici altíssim i com les pel.licules)

-super-guapo/guapa (referit a un mateix). Es podia triar el nivell propi d’atracció física.

-etc.

No us vull aburrir. Vaig prémer la parella carinyosa. Les opcions continuaven:

-mascle, femella, travestí,  (per la parella que jo seleccionava)

-color de pell, de  cabells, cabell llarg o curt ó mig, alçada, tipus de cara,  pits, penis  :  a escollir diverses opcions, mides, impressionant. . .

Es  mostraven les opcions de conducta : suau, interessant, carinyós, dolç , agresiu . . .    I sempre amb opcions de passar a altres tipus d’escena ( carrera de cotxes, amor, etc.).

En la meva opció es va acostar el mascle triat, guapíssim i atractiu (Paul Newman, na menos). Em va venir a fer un petó. I VAIG REBRE UN PETÓ REAL !!!!. Aquesta era la gran màgia del “producte”. No era una sensació només visual, era real, ó ho semblava. Em vaig espantar . Com podia ser allò ?. Havia algú en carn i os que podia veure el meu joc?.

Em va parlar la meva parella escollida, el Paul :

-Com et trobes Mariona ?. T’he molestat ?. Perdona el meu atreviment. No he pogut resistir fer-li un petó a una dona meravellosa com tu. M’agrades molt.

-No Paul. No passa res. Es que no m’esperava tanta realitat en un joc virtual. Com estàs?.

-Desitjant tornar-te a besar, si em permets l’atreviment.

Es va tornar a aproximar lentament i ara no només em venia a besar, va instalar-se sobre meu i va posar la ma a la meva cintura. (feia molt que havien inventat això?). (ara entenc que val la pena pagar).

Jo venia decidida a deixar-me portar. Vaig agafar el Paul pel coll i ens vam besar intensament, prolongadament. Vaig notar com “trempava”  ????

(Per cert, si continua, el Paul Newman,  era un altre client, que havia triat la dona perfecta i carinyosa, sensual, exòtica i atrevida però a qui s’havia de trencar el “gel”.).

 Kisses.

(8-3-2014)

CASTELLANO

Que tal:

Las niñas rondan por casa como siempre. La mayor, ya tiene el permiso de conducir y la pequeña ya domina el pintalabios como una pistolera. No sé que haré con tanto movimiento.

Voy muy cansada y no tengo tiempo para mí. Necesito respirar !!

Algún fin de semana, cuando me quiero regalar algo especial, me escapo en Barcelona en Videogame Center. En el Area de VIRTUALPOC. Cuando descubrí su propuesta TRIOJOC, voy alucinar. Después de firmar el contrato de confidencialidad y adelantar el pago (ahí es oro...), Me asignaron la cámara 4. Me explicaron cómo funcionaba el juego, pero no cuestioné nada. Iba aconsejada por una amiga. Me escanear de cuerpo completo poniéndome en una especie de arco con una plataforma giratoria en la base. Y hala, iba por todas. Os relato:

Entré en la habitación, exclusiva para mí. Me puse el casco. Cubría la cabeza, ojos y nuca. Barra libre (el casco no era integral). Sólo podías ver la pantalla interna del casco. Ni ruidos externos ni otras distracciones. La pantalla indicaba: INICIO - pulsar botón verde. Dentro de la imagen virtual había la misma habitación donde era realmente, pero en imagen digitalizada. Por lo que podía tocar las cosas, pero siempre "dentro" el "juego", a nivel visual. Muy alto nivel de calidad de visión. Parecía casi de verdad. El botón verde estaba en el brazo del sillón. Enseguida el apreté.

La pantalla cambió indicando que quería: Opciones:

-viaje

-vuelo

-amor

-carrera de coches

-contacto con famosos.

-Parejas cariñosa

-sexo loco

-directa, directiva (edificio altísimo y como las películas)

-Super-guapo / guapa (referido a uno mismo). Se podía elegir el nivel propio de atracción física.

-etc.

No os quiero aburrir. Apreté la tecla de  pareja cariñosa. Las opciones continuaban:

-macho, hembra, travesti, (por la pareja que yo seleccionaba)

-color de piel, de pelo, cabello largo o corto ó medio, altura, tipo de cara, pechos, pene: a elegir varias opciones, tamaños... impresionante. . .

Se mostraban las opciones de conducta: suave, interesante, cariñoso, dulce, agresivo. . . Y siempre con opciones de pasar a otro tipo de escena (carrera de coches, amor, etc.).

En mi opción se acercó el macho elegido, guapísimo y atractivo (Paul Newman, na menos). Me vino a dar un beso. Y RECIBÍ UN BESO REAL !!!!. Esta era la gran magia del "producto". No era una sensación sólo visual, era real, ó lo parecía. Me asusté! Como podía ser aquello?. Había alguien en carne y hueso que podía ver mi juego ?.

Me habló mi pareja escogida, Paul:

-Como Te encuentras Mari?. Te he molestado?. Perdona mi atrevimiento. No he podido resistir hacerle un beso a una mujer maravillosa como tú. Me gustas mucho.

-No Paul. No pasa nada. Sólo que no me esperaba tanta realidad en un juego virtual. Cómo estás ?.

-Deseando volverte a besar, si me permites.

Se volvió a aproximarse lentamente y ahora no sólo me venía a besar, se instaló sobre mi y puso la mano en mi cintura. (hacía mucho que habían inventado esto?). (ahora entiendo que valía la pena pagar).

Yo venía decidida a dejarme llevar. Cogí a Paul por el cuello y nos besamos intensamente, prolongadamente. Noté como "tenía un remonte de ánimo" ????

(Por cierto, si continúa, Paul Newman, era otro cliente, que había elegido la mujer perfecta y cariñosa, sensual, exótica y atrevida pero con la que hacía falta romper el "hielo".).

 Kisses.    

 

(8-3-2014)

DOBLE JOC – CATALA - POLÍTICA

DOBLE JOC – CATALA - POLÍTICA
Fa uns dies, a la contraportada d’un conegut diari, un senyor afirmava que les crisis són transferències de recursos cap els més poderosos. Em va sorprendre l’afirmació, però ben pensat, encertat. Podem llegir que en els anys de crisi, la gent més rica encara ho és més. Els “jubilats” de les antigues Caixes d’estalvi han marxat amb les butxaques ben plenes. Els consellers de les grans empreses cotitzades han augmentat els seus ingressos. Els polítics en el poder tenen doble sou i plena impunitat. Els jutges que s’atreveixen a “tocar” les famílies sagrades mesetàries acaben sense feina. I això que les altes instàncies de la Justícia es posen a dit. I els cognoms dels polítics es perpetuen ( i vaja d’on venen els actuals). La justícia beneficia els rics. Els assalariats carreguen amb els impostos. Les subvencions, per comptes de ser una motivació ben orientada és una simple compra de vots i un repartiment del botí sense fi (coses del “derecho de conquista”). Els cervells del ordre mundial “castellà” segueix castigant tota l’àrea de l’antiga Corona d’Aragó, en el fons, perquè saben que hi ha coses que no cambien, i l’única manera de controlar-ho és amb l’ofegament econòmic i el controls dels medis (econòmics, polítics, justícia i medis de comunicació). Balears, València, Catalunya, trasbassen recursos a la resta de la península i purguen el no disposar del poder que donen les institucions d’un estat. A més de la influència per inversions i la multitud de funcionaris en el mateix estat, les agencies estatals i les empreses públiques. També militars, etc. Només els Bascos i Navarresos han sortit ben parats. Els està bé l’actual situació i estan actuant coordinadament amb L’Estat per mantenir el seu status Foral actual. No sigui que hagin de pagar la factura catalana . . .
 I l’altre dia (evidentment, pura ciencia ficció), vaig somiar en una conversa telefònica : -Barak. How are you ?. -Hi Vladimir. Fine. -Do you remember our last conversation ?. Have you got your wallet ready ?. Next week I’ll explain “the notice”. -OK Vladimir. Half for you, half for me. In Singapoore. I’ll invest 3 million dollars by the investment fund. First day after your presentation, we’ll buy. Second day, selling. Vaja somnis. Com si tot fos tan fàcil.
El mon s’està re-encaixant. Els Estats units no volen perdre el seu paper de primera potència. Xina, dissimuladament ho serà, sense fer soroll. Conscient de les seves febleses. Els Russos no volen perdre la seva influència a l’àrea de l’antiga URSS. Els Indis no fan por a ningú, i van fent. Però massa gent.
El doble joc és : Les coses importants les coneixen la gent de la “Cúpula”. La gent més poderosa, impunes, per sobre dels Estats. Parlen entre ells. Es tantegen anivell polític i geoestratègic, paper que forcen els dominadors dels estats (lobbys, etc.). Però conviu amb els interessos econòmics personals, que no són amics de les sorpreses, però sí de la informació privilegiada. O sigui, entre la cúpula coneixen les tensions polítiques, que aprofiten en benefici propi. Fan els seus shows a nivell de Comunicació. Canalitzen les emocions dels “pringats” mundials (patriotismes, etc.) i això els acaba suposant més diners i més poder. Els diners són el seu gran poder. El control de la plebe, la seva feina. Anem a menys amb més gent. Més gent al mon. Més necessitat de menjar i gastar. Anem a menys pel que som. No som ja ciutadans. Som consumidors.(ni per la tele s’amaguen de dir-ho). La nostra arma, no dependre del consum com a forma de vida. El NO CONSUM de banalitats, la nostra força. El nostre canal d’acció és l’ús de la tecnologia i les xarxes socials. I la persistència. Gran exemple són  els ucraïnesos.
Però sobre tot, educar els nostres fills i joves per ser ells mateixos, desenvolupar les seves aptituts, sense posar-se limits. Trencar amb l'educació "unitaria" i deixar més espai al pensament, opcions, i no pensar que s'haurà de treballar en una empresa, sinò que aquesta la poden crear ells.
Els grans personatges no han de ser els futbolistes, sino els bons científics , els bons empresaris., els bons artistes i els que aporten alguna cosa a tothom.
 En fi. De moment no paguem impostos per prendre el Sol. Que segueix sent de franc. Durarà ?. 5-3-2014 Anònim.