martes, 14 de abril de 2015

HABITANTS INTERESTELARS AL BAR - HABITANTES INTERESTELARES EN EL BAR - català i castellano

HABITANTS INTERESTELARS - català
Els matins son fonts de "divertimento". Durant el primer cafè del matí. Cafè amb llet per ser precisos. Descafeinat, amb sacarina.

Aquest matí, al racó de la barra, entrant al local, ha sorgit un tema curiós, Les personalitats especials i els límits de la paciència. Dos temes ben diferents i a la vegada complementaris.
No recordo qui ha encès el foc.
Al bell mig del racó de la barra, marcava l'espai el noi de Sant Pere. De Riudebitlles. Arrel d’això s’ha començat amb lo de la personalitat "especial" .
Què significa personalitat especial ?
Es llavors quan ha saltat la teoria dels extraterrestres convivint entre nosaltres. Si haguessin habitants interestel·lars entre nosaltres, hi hauria forma de detectar-los? O han estat hàbils per passar desapercebuts?
Fent una mirada a la barra ens hem fet la pregunta de qui podria ser un d'aquests habitants planetaris. El més normal?, el més estrany?, el més callat?
En Jordi parlava dels viatges de nuvis a Mart, conversa paral·lela i semblant de temàtica. Però en grau de coincidència.

Concretament parlava dels 6 mesos d'anada, una setmana d'estada, sis mesos de tornada i ja preparats per la separació. O es separaven pel camí?
Les dues converses s'han fusionat en una. La humanitat busca establir-se en d’altres planetes perquè tenim clar que el nostre ens l'estem carregant i no creiem en la capacitat humana de conservar-lo? O és un motiu de conquesta de noves terres i apropiar-se'n abans que ho facin altres països. Per mineria?, per experimentació tecnològica?, per establir bases per viatjar cada vegada més lluny?  per contactar amb altres civilitzacions d'altres planetes?

No seria més fàcil que el ser humà es plantegi com "curar" el nostre planeta i revertir el mal que estem fent?  O ho donem per inútil...?
En Jordi ha comentat que el ser humà no està físicament adaptat a viure en altres contrades galàctiques ni viatjar a certes velocitats. Suposo que part de raó deu tenir, encara que em sona allò de que "el ser humà no pot volar" o "no pot nedar sota l'aigua com els peixos".

Segurament, i cara el futur dels viatges planetaris, la genètica participarà perquè el cos humà es pugui adaptar als nous entorns sense necessitat del temps Darwinià.  Igual que els Extraterrestres ja ho deuen haver fet per viure entre nosaltres, si es que ho fan.

I per cert, igual aquests habitants procedents d'altres contrades a anys llum no saben que ho són? O són descendents d'aquestos barrejats amb humans? O són races pures entrenades i dissenyades per preparar el planeta pels seus companys de raça? O simplement per fer evolucionar el planeta cap els seus interessos? O vés a saber!

De moment sembla que tot segueix com sempre i no hi ha res clar. I probablement seguirà així. Ens tornarem a re enfocar als temes banals i habituals. El PP, en Mas, les properes eleccions que ara sembla que pot ser que si igual serveixen per alguna cosa més que per pagar una colla de politics uns anys més, o no,  els atemptats de la yihad, els problemes de Grècia, la deflació, el Barça i el Madrid, en Carlos-Jesús, les abduccions i els habitants de Reticulín, l'atur, els paradisos fiscals, la contaminació a Sanghay, la corrupció, la profunda felicitat quan s'entra al lloc de treball o la tristesa de saber que no tens feina i no en trobes, i lo guapo que és aquell de Gran Hermano, encara que estúpid. Etc.

I d'aquí a molts anys estarem criant malves i ningú es recordarà de nosaltres. I viurem en una altra dimensió, només com a energia conscient, durant un temps. I després tornarem a néixer en un altre cos, animal o vegetal, o ens espargirem energèticament a l 'altre cantó dels forats negres - desdoblament universal -, o simplement formarem part de la part mineral del planeta.

 O seguirem sent uns fantasmes.


Records,

JP

HABITANTES INTERESTELARES – castellano
Las mañanas son fuente de "divertimento". Durante el primer café de la mañana. Café con leche para ser precisos, descafeinado, con sacarina.
Esta mañana, en el rincón de la barra, entrando en el Bar matutino, ha surgido un tema curioso, “Las personalidades especiales y los límites de la paciencia”. Dos temas muy distintos y a la vez complementarios.

No recuerdo quien empezó.
El rincón de la barra estaba ocupado por el chico de Sant Pere. De Riudebitlles. Debido a eso se ha empezado con lo de la personalidad "especial".

¿Qué significa una personalidad especial?
Es entonces cuando ha aparecido la teoría de los extra-terrestres conviviendo entre nosotros. Si hubieran habitantes interestelares entre nosotros, ¿habría forma de detectarlos? ¿O son hábiles para pasar desapercibidos?

Echando una mirada a la barra nos hemos hecho la pregunta de quién podría ser uno de estos habitantes planetarios. ¿El más normal ?, ¿el más extraño ?, ¿el más callado?

 Jordi hablaba de los viajes de novios a Marte, conversación paralela y similar de temática. Pero en grado de coincidencia.

Concretamente hablaba de los 6 meses de ida, una semana de estancia, seis meses de vuelta y ya preparados para la separación. ¿O se separaban por el camino?

Las dos conversaciones se han fusionado en una. La humanidad busca establecerse en otros planetas porque tenemos claro que el nuestro nos lo estamos cargando y no creemos en la capacidad humana de conservarlo. ¿O es un motivo de conquista de nuevas tierras y apropiarse de ellos antes de que lo hagan otros países? ¿Por minerales?, ¿por experimentación tecnológica?, ¿para establecer bases para viajar cada vez más lejos? ¿para contactar con otras civilizaciones de otros planetas?

¿No sería más fácil que el ser humano se plantee como "curar" nuestro planeta y revertir el daño que estamos haciendo? ¿O lo damos por inútil ...?

Jordi ha comentado que el ser humano no está físicamente adaptado a vivir en otras regiones galácticas ni viajar a ciertas velocidades. Supongo que parte de razón debe de tener, aunque me suena aquello de que "el ser humano no puede volar" o "no puede nadar bajo el agua como los peces".
Seguramente, y de cara al futuro de los viajes planetarios, la genética participará para que el cuerpo humano se pueda adaptar a los nuevos entornos sin necesidad del tiempo darwiniano. Al igual que los Extraterrestres ya lo habrán hecho para vivir entre nosotros, si es que lo hacen.

¿Y por cierto, igual estos habitantes procedentes de otras regiones a años luz no saben que lo son? ¿O son descendientes de estos mezclados con humanos? ¿O son razas puras entrenadas y diseñadas para preparar el planeta por sus compañeros de raza? ¿O simplemente para hacer evolucionar el planeta hacia sus intereses? O quién sabe!

De momento parece que todo sigue como siempre y no hay nada claro. Y probablemente seguirá así. Nos volveremos a redirigir a los temas banales y habituales. El PP, en Mas, las próximas elecciones que ahora parece que puede ser que si igual sirven para algo más que para pagar un grupo de políticos unos años más, o no, los atentados de la yihad, los problemas de Grecia, la deflación , el Barça y el Madrid, Carlos-Jesús, las abducciones y los habitantes de Retícula, el paro, los paraísos fiscales, la contaminación en Sanghay, la corrupción, la profunda felicidad cuando se entra en el lugar de trabajo o la tristeza saber que no tienes trabajo y no encuentras, y el guapo que es aquel de Gran Hermano, aunque estúpido. Etc.

Y dentro de muchos años estaremos criando malvas y nadie se acordará de nosotros. Y viviremos en otra dimensión, sólo como energía consciente, durante un tiempo. Y luego volveremos a nacer en otro cuerpo, animal o vegetal, o esparcidos energéticamente al otro lado de los agujeros negros - desdoblamiento universal -, o simplemente formaremos parte de la parte mineral del planeta.

 O seguiremos siendo unos fantasmas.

Saludos,


JP


Resultat d'imatges de barman


sábado, 11 de abril de 2015

RES NO ES VERITAT - NADA NO ES VERDAD - català y castellano


RES NO ES VERITAT  -   CATALA

Segons aquest títol, sembla que vulgui dir que tot es mentida, però si es fa servir la lògica matemàtica, dues negacions fan que la frase sigui positiva. O sigui, tot és veritat.

Però creieu que tot és veritat? Jo no. O sigui que segurament es tracta d’una afirmació incorrecte o una simple mentida. Independent de si és voluntària o no.
Lloats professionals i
 especialistes condicionen a cadascú de nosaltres la percepció d’una suposada realitat. Segons algunes teories, el que percebem amb els 5 sentits no és la vertadera realitat. Es el que el nostre cervell interpreta amb tota la informació que rep.

Hi ha qui diu que tenim altres sentits no conscients o no desenvolupats. O simplement no reconeguts.

Creieu en la telepatia? El mon dels somnis ?

Sabeu perquè hi ha gent que només la seva presència et fa sentir d’una manera o una altra?. Bé, neguitós, fatal. Vols parlar-hi, vols allunyar-te, et fascina.

Què es produeix en el nostre cervell quan algú és alt, baix, lleig, calla, parla, és pedant, és humil, és ric, un rodamón, un famós. No en tots nosaltres produeix el mateix sentiment. Es normal, tots som diferents. Els sentits oficials haurien de fer-nos percebre igual el mateix fet, però tenim dos aspectes que ho condicionen. Les nostres circumstàncies personals abans del fet i els pretesos sentits no oficials.

Dit d’una altra forma, cadascú de nosaltres sentim, vivim, percebem diferent qualsevol cosa.

La diferencia de tots els éssers, tan animals,  vegetals com espirituals són una de les poques constants invariables d’energia conscient.

Un científic afirmava que les plantes tenen molts més sentits que nosaltres.


M’imagino com a planta arrelada al terra!

Com no he viscut la mobilitat animal, sento diferent, suposo, que un ser humà. El meu moviment és molt lent, no perceptible per l’ull humà, i no ho sé de la pretesa visió vegetal.

De vegades el vent em fa ballar, i si bufa prou, xiulo amb ell. Quan el conill desperta i busca herba fresca passa pel meu costat, cada dia, i si para sobre les meves arrels, em tramet escalfor.

El sol em desperta cada dia, la pluja em dona de beure, la terra m’alimenta. Tinc una paciència infinita, el temps passa sense pressa, respiro, penso, comparteixo, noto.

Els meus fills, independents des del primer moment, m’envolten. Tots ens sentim pares, fills, germans. Convivim amb moltes espècies. Entenem millor les vegetals, perquè les animals es diferencien per moltes altres coses :

Es desplacen per menjar, beure , reproduir-se o escapar. Senten més profundament qualsevol d’aquests aspectes. Es poden matar entre ells per alimentar-se o per diversió.

Als animals els agrada estar amb nosaltres. Es més, sense nosaltres no podrien sobreviure. Ens necessiten per menjar, retenir humitat, refrescar el terra, com amagatall i com a lloc de reproducció.

Com les plantes, els nivells de consciència entre animals és múltiple. N’hi ha que viuen sota terra, alguns no hi veuen i només perceben vibracions o altres fenòmens, n’hi ha que només surten de nit o de dia. Necessiten dormir, com nosaltres. Alguns fins i tot dormen quan fa fred, són semblances.

I la intel·ligència? Doncs com nosaltres les plantes n’hi ha que tenen capacitats més complexes i n’hi ha de íntimament senzilles.

N’hi ha que vivim molts anys comparat en el poc temps que viuen altres plantes. En els animals aquestes diferències són més curtes.

Sembla que visquin més intensament.

Però una cosa ens fa coincidents sempre. Ens necessitem tots, sobretot els animals necessiten les plantes, però no fem el xulo, tots. A qui no li agrada afavorir els seus.

Però si les plantes tinguéssim habilitats d’algun animal , faríem un monument a les abelles i altres animals en les que mantenim una simbiosi fantàstica. Per la nostra reproducció és indispensable.

I si tinguéssim l’habilitat de fer fora algun animal, expulsaríem als humans. No sabeu l’energia de terror que corre pel bosc quan un humà apareix amb una arma, una serra o una màquina de remoure terra.

La darrera vegada que en vaig notar un em va congelar la saba. Coses de la vida.

JP


NADA NO ES VERDAD - CASTELLANO

Según este título, parece querer decir que todo es mentira, pero si se utiliza la lógica matemática, dos negaciones hacen que la frase sea positiva. O sea, todo es verdad.

Pero crees que todo es verdad? Yo no. O sea que seguramente se trata de una afirmación incorrecta o una simple mentira. Voluntaria o no.

Alabados profesionales y especialistas condicionan a cada uno de nosotros la percepción de una supuesta realidad. Según algunas teorías, lo que percibimos con los 5 sentidos no es la verdadera realidad. Es lo que nuestro cerebro interpreta con toda la información que recibe.

Hay quien dice que tenemos otros sentidos no conscientes o no desarrollados. O simplemente no reconocidos.

¿Creéis en la telepatía? ¿El mundo de los sueños?

¿Sabéis porque hay gente que con sólo su presencia te hace sentir de una manera u otra ?. Bien, nervioso, fatal. ¿Quieres hablar con él, quieres alejarte, te fascina?

¿Que se produce en nuestro cerebro cuando alguien es alto, bajo, feo, calla, habla, es pedante, es humilde, es rico, un vagabundo, un famoso?. No en todos nosotros produce el mismo sentimiento. Es normal, todos somos diferentes. Los sentidos oficiales deberían hacernos percibir igual el mismo hecho, pero tenemos dos aspectos que lo condicionan. Nuestras circunstancias personales antes del hecho y los pretendidos sentidos no oficiales.

Dicho de otra forma, cada uno de nosotros sentimos, vivimos, percibimos diferente cualquier cosa.

La diferencia de todos los seres, tanto animales, vegetales como espirituales son una de las pocas constantes invariables de energía consciente.

Un científico afirmaba que las plantas tienen muchos más sentidos que nosotros.


¡Me imagino como planta arraigada en el suelo!

Como no he vivido la movilidad animal, siento diferente, supongo, que un ser humano. Mi movimiento es muy lento, no perceptible por el ojo humano, y no sé de la pretendida visión vegetal.

A veces el viento me hace bailar, y si sopla lo suficiente, silbo con él. Cuando el conejo despierta y busca yierba fresca pasa por mi lado, cada día, y si para sobre mis raíces, me envía calor.

El sol me despierta cada día, la lluvia me da de beber, la tierra me alimenta. Tengo una paciencia infinita, el tiempo pasa sin prisa, respiro, pienso, comparto, noto.

Mis hijos, independientes desde el primer momento, me rodean. Todos nos sentimos padres, hijos, hermanos. Convivimos con muchas especies. Entendemos mejor las vegetales, por que las animales se diferencian por muchas otras cosas:

Se desplazan para comer, beber, reproducirse o escapar. Sienten más profundamente cualquiera de estos aspectos. Se pueden matar entre ellos para alimentarse o por diversión.

A los animales les gusta estar con nosotros. Es más, sin nosotros no podrían sobrevivir. Nos necesitan para comer, retener humedad, refrescar el suelo, como escondite y como lugar de reproducción.

Como las plantas, los niveles de conciencia entre animales es múltiple. Los hay que viven bajo tierra, algunos no ven y sólo perciben vibraciones u otros fenómenos, los hay que sólo salen de noche o de día. Necesitan dormir, como nosotros. Algunos incluso duermen cuando hace frío, son parecidos.

¿Y la inteligencia? Pues como nosotros las plantas, los hay que tienen capacidades más complejas y los hay íntimamente sencillos.

Hay plantas que vivimos muchos años comparado con el poco tiempo que viven otras. En los animales estas diferencias son más cortas.

Parece que vivan más intensamente.

Pero algo nos hace coincidentes siempre. Nos necesitamos todos, sobre todo los animales necesitan las plantas. Bueno, esto es pedantería, todos. A quién no le gusta favorecer los suyos.

Pero si las plantas tuviéramos habilidades de algún animal, haríamos un monumento a las abejas y otros animales con los que mantenemos una simbiosis fantástica. Para nuestra reproducción es indispensable.

Y si tuviéramos la capacidad de expulsar algún animal, expulsaríamos a los humanos. No sabéis la energía de terror que corre por el bosque cuando un humano aparece con un arma, una sierra o una máquina de remover tierra.

La última vez que noté uno me congeló la savia. Cosas de la vida.


JP


Resultat d'imatges de bosc amb animals



lunes, 6 de abril de 2015

SETMANA SANTA 2015 / SEMANA SANTA 2015 - català i castellano

Darrer divendres de feina i agafo febre, encaparrat i constipat. Això que esperava amb ganes aquesta setmaneta festiva. Caminar, descansar, escriure, llegir, família.

Segurament un parell de dies amb gotetes al nas i apa… però no, aquesta vegada no. El diumenge seguia amb febre 38’5º , mal de cap. Qualsevol moment era bo per espatarrarme al sofà i morir de pena...

El dilluns igual. Vaja setmaneta de festa m’estava tirant... Havia d’esperar vacances per emmalaltir, semblo autònom.

Calia un antibiòtic, però per si de cas, l’endemà dimarts aniria a Serveis Mèdics Penedès.Vaig sortir amb la recepta de l’antibiòtic, i dos medicaments més per estovar els pulmons i fer sortir la mucositat. Ara resulta que tenia una petita bronquitis. Només feia uns dies que havia xulejat de les poques vegades que em posava malalt.

Vaig preguntar al bon metge que em va atendre la seva opinió, ja que havia el pla de marxar a caminar uns dies el següent dijous. La seva resposta va ser més optimista que la meva opinió. Calia esperar a dijous i marxar si no tenia febre. Ell va estar igual unes setmanes abans i va anar a caminar pel Pirineu.

Bé, el dimecres no tenia febre, però mantenia la tos. No tenia mal de cap ni dolor articular, però no tenia massa clar si era suficient per marxar a caminar i no destorbar.

La visita del meu nebot el dimecres al vespre em va animar. Marxaríem el dijous i ens adaptaríem a les circumstàncies. En Roger (el 3er caminant) podia venir el dijous, però al vespre tenia certs compromisos i havia de marxar.

El dijous vam sortir cap a Calella. Recorregut fins a Tamariu i de Calella fins a Palamós l’endemà. GR 92. Ja vaig descobrir que GR volia dir gran recorregut.

El dijous estava una mica espès però s’aguantava amb dignitat. L’endemà molt millor.

Si voleu detalls de la caminada hauríeu d’haver vingut.
Ara és dilluns i demà sant torna-m’hi. I ja estic quasi bé del tot. Avui he acabat l’antibiòtic.

Després d’una setmana de descans tornaré a la normalitat. Que consti que la meva normalitat és molt xula. La meva família, amics i companys són lo millor.

I si a algú, de tant en tant, li dono les gràcies i no sap perquè, és per dedicar-me el més preuat tresor que es pot tenir i compartir-lo, el temps.
O sigui, que gràcies.

Joan








SEMANA SANTA 2015 - castellano

Último viernes de trabajo y pillo fiebre, enfurruñado y constipado. Esto con lo que esperaba yo esta semanita festiva. Caminar, descansar, escribir, leer, familia.

Seguramente un par de días goteando por la nariz,  y fuera ... pero no, esta vez no. El domingo seguía con fiebre a 38'5º y un fuerte dolor de cabeza. Cualquier momento era bueno para espatarrarme en el sofá y morir de pena ...

El lunes igual. Vaya semanita de fiesta me estaba tirando ... Había esperado a las  vacaciones para enfermar, parezco autónomo.

Hacía falta antibiótico, pero por si acaso, al día siguiente, martes , iría a Servicios Médicos Penedès. Salí de allí con la receta del antibiótico, y dos medicamentos más para ablandar los pulmones y hacer salir la mucosidad. Ahora resulta que tenía una pequeña bronquitis. Sólo hacía unos días que había chuleado de las pocas veces que me ponía enfermo.

Pregunté al buen médico que me atendió su opinión, ya que tenía un plan para ir a caminar unos días, el siguiente jueves. Su respuesta fue más optimista que mi opinión. Debía esperar al jueves y marchar si no tenía fiebre. Él estuvo igual unas semanas antes y fue a caminar por el Pirineo.
Bueno, el miércoles ya no tuve fiebre, pero mantenía la tos. No tenía dolor de cabeza ni dolor articular, pero no tenía muy claro si era suficiente para irme a caminar y no estorbar.

La visita de mi sobrino el miércoles por la noche me animó. Saldríamos el jueves y nos adaptaríamos a las circunstancias. Roger (el 3er caminante) podía venir el jueves, pero por la noche tenía ciertos compromisos y debería marchar.

El jueves salimos hacia Calella, en la Costa Brava.
Recorrido hasta Tamariu y al dia siguiente de Calella hasta Palamós. GR 92. Ya descubrí que GR significaba gran recorrido.

El jueves estaba un poco espeso pero aguantaba con dignidad. Al día siguiente mucho mejor.

Si deseas detalles de la caminata deberías haber venido!

Hoy es lunes y mañana a trabajar. Y ya estoy casi bien del todo. Hoy he finalizado el antibiótico.

Después de una semana de descanso volveré a la normalidad. Que conste que mi normalidad es muy chula. Mi familia, amigos y compañeros son lo mejor.

Y si a alguien, de vez en cuando, le doy las gracias y no sabe porqué, es por dedicarme el más preciado tesoro que se puede tener y compartirlo, el tiempo.

O sea, que gracias.


Joan

miércoles, 18 de marzo de 2015

INFIDELITAT - CATALA I CASTELLANO

CATALA

Tenim clar que existeix la infidelitat però és molt més difícil establir la ratlla que diferencia el flirteig amb una acció antitètica de la infidelitat. Avui a primera hora, al bar dels matins,  ha aparegut el tema. No recordo qui ha encès el foc.

Sabeu  d'aquests temes  que provoquen una participació general?. Doncs això ha passat !

La provocadora de la Tina tenia una visió indeterminista o simplement no definia la seva opinió fins escoltar altres comentaris. El xicot de Sant Pere, tan elegant com sempre, ha posat en dubte els primers comentaris sobre què és o que no és. A mida que el debat avançava ens hem tingut que posar d'acord en què significa ser infidel.

Perquè, ... una intenció és infidelitat ?, un pensament sexual ? un somni ? o cal una acció física voluntària per determinar aquest aspecte negatiu de la infidelitat.

El Bert, que avui estava energètic i una mica indignat amb els projectes de la biblioteca local, era més punyent en l'aspecte que no calia acte físic per ser infidel. La Masi, en canvi, treia ferro de la qüestió i pensava que una aventura puntual no tenia perquè ser infidelitat.

Llavors han sortit alguns exemples interessants. Un cas ; anar amb una prostituta o un gigoló, pagant, és infidelitat ?. Han saltat opinions sobre la infidelitat física i sobre la infidelitat moral.

En Bert pensa que és un cas de infidelitat en tots els sentits, mentre la Masi i el noi de Sant Pere relativitzaven la infidelitat moral. ja que sense una presencia de més cosa que el sexe, moralment podria ser dubtós.

Uns petons a les galtes a tocar està  bé,  però tocant llavi dissimuladament és infidelitat?. Perquè una morrejada si, oi?.  (parlem de gent amb parella).


Un acord  d'intercanvi de parelles, és infidelitat ? Ho és si un dels dos té una sessió privada amb un o una, conegut-da en aquelles circumstàncies d'intercanvi si la pròpia parella no ho sap?

Si una parella d'actors porno es coneixen per feina, són infidels en la seva feina, si ho passen bé en les actuacions ? O és feina? Una prostituta casada és infidel?

 Llavors en el pas següent, es tractava de trobar la línia que marca una actitud natural humano-animal-reproductiva  i la relacionada amb el pensament i la tranquil·litat de consciència . Si el cas del gigoló i la dama de lloguer es repetia cada setmana, pagant, passava de pura infidelitat sexual i no moral a una altra cosa ?. En Ram ha fet llavors una aparició-estelar, “el que fa això no és que sigui infidel, sinó que és tonto”.

Respectant la opinió de tothom, penso que hi ha gent que dedica recursos econòmics a la professió del sexe llogat per dificultats personals. Des de una persona excessivament vergonyosa i soltera, el cràpula viciós, sigui casat o no, el que té una amant que cobra (aquí caldria un debat), el que necessita sexe continuadament (malaltia - ninfomania). O els cassos de relacions a punt de trencar i que estan en tràmits de separació o divorci, que crec que ja no es pot considerar banyes o infidelitat, encara que legalment algú podria pensar que si.

Insisteixo que crec que és una opinió de cadascú, de la seva educació i les seves vivències, així com de la seva consciència i l'afectació a la parella.
 
El cas final s'ha acostat al objectiu ;  Si 3  amigues segresten a un amic del bar, a la força, el lliguen i agredeixen anti-cèlibament, cosa que vol dir que l'home en qüestió no ha mantingut deprimit el seu germà petit, com ho podem qualificar ?  Es tracta d'una agressió sexual consentida ?, llavors deixa de ser punible?. Si el agredit anti-cèlibament ha somiat amb això amb tota l'alegria del món, mentre dormia, però en somni, és infidelitat en la realitat  i no ho és en el somni?

Aquí en Bert i el Ram han estat concloents, el receptor de l'agressió no tenia voluntarietat conscient, per tant, no és infidel. En canvi les agressores si que han estat unes perverses infidels, si tenen parella. Si no, simplement unes delinqüents.

El Ram, si posa en la pissarra un avís de "tres noies busquen candidats per ser seduïts fins al final", els qui s'apuntin, encara que sense confirmació de les agressores, són infidels, o ho són només en el moment que elles fan la feina.

Perquè diguin que el pensament i la filosofia no caben en el dia a dia. Oi  ?.

 


Joan

P.D.  I si un o una ha provat de tenir aventures i li han dit que no, és adúlter i infidel, o no ho ha estat per mala sort?   Si 3 gays et lliguen i es deixen "agredir posteriorment" pel segrestat, aquest es converteix en marica ?.
__________











CASTELLANO

Tenemos claro que existe la infidelidad, en cambio es mucho más difícil establecer la raya que diferencia el flirteo con una acción antiética , la infidelidad. Hoy a primera hora, en el bar de las mañanas, , ha aparecido el tema. No recuerdo quién empezó.

Sabéis cuando aparece un tema  y provoca una participación general ? Pues eso !

La provocadora de Tina tenía una visión indeterminista o simplemente no marcaba su opinión hasta oír otros comentarios. El Chico de Sant Pere, tan elegante como siempre, ha puesto en duda los primeros comentarios sobre qué es o qué no es. A medida que el debate avanzaba nos hemos tenido que poner de acuerdo en lo que significa ser infiel.

Porque, ... una intención es infidelidad?, Un pensamiento sexual? un sueño? o hay una acción física voluntaria para determinar este aspecto negativo de la infidelidad.

Bert, que hoy estaba energético y un poco indignado con los proyectos de la biblioteca local, era más determinante en el aspecto de que no hacía falta acción física para ser infiel. Masi, en cambio, sostenía que una aventura puntual no tenía porque ser infidelidad.

Entonces han salido algunos ejemplos interesantes. Un caso; ir con una prostituta o un gigoló, pagando, es infidelidad? Han aparecido opiniones sobre la infidelidad física y sobre la infidelidad moral.

Bert piensa que es un caso de infidelidad en todos los sentidos, mientras Masi y el chico de Sant Pere relativizaban sobre la infidelidad moral, ya que sin una presencia de algo más que el sexo, podría ser moralmente dudoso.

Un beso en la mejilla se supone es correcto, pero tocando labio disimuladamente es infidelidad ?. Porque una morreo sí, ¿verdad ?. (Hablamos de gente con pareja).

¿Un acuerdo de intercambio de parejas, es infidelidad? ¿Lo es si uno de los dos tiene una sesión privada con uno o una conocido-a en aquellas circunstancias de intercambio si la propia pareja no lo sabe?

Si una pareja de actores porno se conocen por trabajo, son infieles en su trabajo si lo pasan bien con las actuaciones? O es trabajo? Una prostituta casada es infiel si el marido lo sabe?

En el siguiente paso, se trataba de encontrar la línea que marca una actitud natural humano-animal-reproductiva y la relacionada con el pensamiento y la conciencia. Si el caso del gigoló y la dama de alquiler se repetía cada semana, pagando, pasaba de pura infidelidad sexual y no moral, a otra cosa? Ram ha hecho entonces una aparición-estelar, "el que hace esto no es que sea infiel, sino que es tonto".

Respetando la opinión de todos, pienso que hay gente que acude a la profesión del sexo alquilado por dificultades personales. Desde una persona excesivamente vergonzosa y soltera, el crápula vicioso, sea casado o no, el que tiene una amante de pago (aquí habría un debate), el que necesita sexo continuamente (enfermedad - ninfomanía), etc.
O  los casos de relaciones a punto de romperse y que están en trámites de separación o divorcio,  creo ya no se puede considerar cuernos o infidelidad, aunque legalmente alguien podría pensar que sí.

Insisto que creo que es una opinión personal, de su educación y sus vivencias, así como de su conciencia y la afectación a la pareja.

El caso final se ha acercado al objetivo; Si 3 amigas  secuestran a un amigo del bar, a la fuerza, lo atan y lo agreden anti-célibamente, lo que quiere decir que el hombre en cuestión no ha mantenido deprimido su “hermano pequeño”,  como lo podemos calificar? Se trata de una agresión no consentida ?, Entonces deja de ser punible ? Si el agredido ha soñado con ello felizmente, en sueño, es infidelidad en la realidad y no lo es en el sueño?

Aquí Bert y Ram han sido concluyentes, el vejado no tenía voluntariedad consciente, por tanto, no es infiel. En cambio las agresoras sí que han sido unas perversas infieles (siempre y cuando tengan pareja, sino, delincuentes)
Ram, si pone en la pizarra un aviso de "tres chicas buscan candidatos para ser agredidos sexualmente", quienes se apunten, aunque sin confirmación de las agresoras, son infieles, o lo son sólo en el momento en que ellas hacen el “trabajo”.

Para que digan que el pensamiento y la filosofía no caben en el día a día. Verdad ?.

 

anónimo


P.D. Y si uno o una ha intentado tener aventuras y le han dicho que no, es adúltero e infiel, o no lo ha sido por mala suerte? Si 3 gays te atan y se dejan "vejar posteriormente" por el secuestrado, se convierte en marica?