sábado, 11 de abril de 2015

RES NO ES VERITAT - NADA NO ES VERDAD - català y castellano


RES NO ES VERITAT  -   CATALA

Segons aquest títol, sembla que vulgui dir que tot es mentida, però si es fa servir la lògica matemàtica, dues negacions fan que la frase sigui positiva. O sigui, tot és veritat.

Però creieu que tot és veritat? Jo no. O sigui que segurament es tracta d’una afirmació incorrecte o una simple mentida. Independent de si és voluntària o no.
Lloats professionals i
 especialistes condicionen a cadascú de nosaltres la percepció d’una suposada realitat. Segons algunes teories, el que percebem amb els 5 sentits no és la vertadera realitat. Es el que el nostre cervell interpreta amb tota la informació que rep.

Hi ha qui diu que tenim altres sentits no conscients o no desenvolupats. O simplement no reconeguts.

Creieu en la telepatia? El mon dels somnis ?

Sabeu perquè hi ha gent que només la seva presència et fa sentir d’una manera o una altra?. Bé, neguitós, fatal. Vols parlar-hi, vols allunyar-te, et fascina.

Què es produeix en el nostre cervell quan algú és alt, baix, lleig, calla, parla, és pedant, és humil, és ric, un rodamón, un famós. No en tots nosaltres produeix el mateix sentiment. Es normal, tots som diferents. Els sentits oficials haurien de fer-nos percebre igual el mateix fet, però tenim dos aspectes que ho condicionen. Les nostres circumstàncies personals abans del fet i els pretesos sentits no oficials.

Dit d’una altra forma, cadascú de nosaltres sentim, vivim, percebem diferent qualsevol cosa.

La diferencia de tots els éssers, tan animals,  vegetals com espirituals són una de les poques constants invariables d’energia conscient.

Un científic afirmava que les plantes tenen molts més sentits que nosaltres.


M’imagino com a planta arrelada al terra!

Com no he viscut la mobilitat animal, sento diferent, suposo, que un ser humà. El meu moviment és molt lent, no perceptible per l’ull humà, i no ho sé de la pretesa visió vegetal.

De vegades el vent em fa ballar, i si bufa prou, xiulo amb ell. Quan el conill desperta i busca herba fresca passa pel meu costat, cada dia, i si para sobre les meves arrels, em tramet escalfor.

El sol em desperta cada dia, la pluja em dona de beure, la terra m’alimenta. Tinc una paciència infinita, el temps passa sense pressa, respiro, penso, comparteixo, noto.

Els meus fills, independents des del primer moment, m’envolten. Tots ens sentim pares, fills, germans. Convivim amb moltes espècies. Entenem millor les vegetals, perquè les animals es diferencien per moltes altres coses :

Es desplacen per menjar, beure , reproduir-se o escapar. Senten més profundament qualsevol d’aquests aspectes. Es poden matar entre ells per alimentar-se o per diversió.

Als animals els agrada estar amb nosaltres. Es més, sense nosaltres no podrien sobreviure. Ens necessiten per menjar, retenir humitat, refrescar el terra, com amagatall i com a lloc de reproducció.

Com les plantes, els nivells de consciència entre animals és múltiple. N’hi ha que viuen sota terra, alguns no hi veuen i només perceben vibracions o altres fenòmens, n’hi ha que només surten de nit o de dia. Necessiten dormir, com nosaltres. Alguns fins i tot dormen quan fa fred, són semblances.

I la intel·ligència? Doncs com nosaltres les plantes n’hi ha que tenen capacitats més complexes i n’hi ha de íntimament senzilles.

N’hi ha que vivim molts anys comparat en el poc temps que viuen altres plantes. En els animals aquestes diferències són més curtes.

Sembla que visquin més intensament.

Però una cosa ens fa coincidents sempre. Ens necessitem tots, sobretot els animals necessiten les plantes, però no fem el xulo, tots. A qui no li agrada afavorir els seus.

Però si les plantes tinguéssim habilitats d’algun animal , faríem un monument a les abelles i altres animals en les que mantenim una simbiosi fantàstica. Per la nostra reproducció és indispensable.

I si tinguéssim l’habilitat de fer fora algun animal, expulsaríem als humans. No sabeu l’energia de terror que corre pel bosc quan un humà apareix amb una arma, una serra o una màquina de remoure terra.

La darrera vegada que en vaig notar un em va congelar la saba. Coses de la vida.

JP


NADA NO ES VERDAD - CASTELLANO

Según este título, parece querer decir que todo es mentira, pero si se utiliza la lógica matemática, dos negaciones hacen que la frase sea positiva. O sea, todo es verdad.

Pero crees que todo es verdad? Yo no. O sea que seguramente se trata de una afirmación incorrecta o una simple mentira. Voluntaria o no.

Alabados profesionales y especialistas condicionan a cada uno de nosotros la percepción de una supuesta realidad. Según algunas teorías, lo que percibimos con los 5 sentidos no es la verdadera realidad. Es lo que nuestro cerebro interpreta con toda la información que recibe.

Hay quien dice que tenemos otros sentidos no conscientes o no desarrollados. O simplemente no reconocidos.

¿Creéis en la telepatía? ¿El mundo de los sueños?

¿Sabéis porque hay gente que con sólo su presencia te hace sentir de una manera u otra ?. Bien, nervioso, fatal. ¿Quieres hablar con él, quieres alejarte, te fascina?

¿Que se produce en nuestro cerebro cuando alguien es alto, bajo, feo, calla, habla, es pedante, es humilde, es rico, un vagabundo, un famoso?. No en todos nosotros produce el mismo sentimiento. Es normal, todos somos diferentes. Los sentidos oficiales deberían hacernos percibir igual el mismo hecho, pero tenemos dos aspectos que lo condicionan. Nuestras circunstancias personales antes del hecho y los pretendidos sentidos no oficiales.

Dicho de otra forma, cada uno de nosotros sentimos, vivimos, percibimos diferente cualquier cosa.

La diferencia de todos los seres, tanto animales, vegetales como espirituales son una de las pocas constantes invariables de energía consciente.

Un científico afirmaba que las plantas tienen muchos más sentidos que nosotros.


¡Me imagino como planta arraigada en el suelo!

Como no he vivido la movilidad animal, siento diferente, supongo, que un ser humano. Mi movimiento es muy lento, no perceptible por el ojo humano, y no sé de la pretendida visión vegetal.

A veces el viento me hace bailar, y si sopla lo suficiente, silbo con él. Cuando el conejo despierta y busca yierba fresca pasa por mi lado, cada día, y si para sobre mis raíces, me envía calor.

El sol me despierta cada día, la lluvia me da de beber, la tierra me alimenta. Tengo una paciencia infinita, el tiempo pasa sin prisa, respiro, pienso, comparto, noto.

Mis hijos, independientes desde el primer momento, me rodean. Todos nos sentimos padres, hijos, hermanos. Convivimos con muchas especies. Entendemos mejor las vegetales, por que las animales se diferencian por muchas otras cosas:

Se desplazan para comer, beber, reproducirse o escapar. Sienten más profundamente cualquiera de estos aspectos. Se pueden matar entre ellos para alimentarse o por diversión.

A los animales les gusta estar con nosotros. Es más, sin nosotros no podrían sobrevivir. Nos necesitan para comer, retener humedad, refrescar el suelo, como escondite y como lugar de reproducción.

Como las plantas, los niveles de conciencia entre animales es múltiple. Los hay que viven bajo tierra, algunos no ven y sólo perciben vibraciones u otros fenómenos, los hay que sólo salen de noche o de día. Necesitan dormir, como nosotros. Algunos incluso duermen cuando hace frío, son parecidos.

¿Y la inteligencia? Pues como nosotros las plantas, los hay que tienen capacidades más complejas y los hay íntimamente sencillos.

Hay plantas que vivimos muchos años comparado con el poco tiempo que viven otras. En los animales estas diferencias son más cortas.

Parece que vivan más intensamente.

Pero algo nos hace coincidentes siempre. Nos necesitamos todos, sobre todo los animales necesitan las plantas. Bueno, esto es pedantería, todos. A quién no le gusta favorecer los suyos.

Pero si las plantas tuviéramos habilidades de algún animal, haríamos un monumento a las abejas y otros animales con los que mantenemos una simbiosis fantástica. Para nuestra reproducción es indispensable.

Y si tuviéramos la capacidad de expulsar algún animal, expulsaríamos a los humanos. No sabéis la energía de terror que corre por el bosque cuando un humano aparece con un arma, una sierra o una máquina de remover tierra.

La última vez que noté uno me congeló la savia. Cosas de la vida.


JP


Resultat d'imatges de bosc amb animals



lunes, 6 de abril de 2015

SETMANA SANTA 2015 / SEMANA SANTA 2015 - català i castellano

Darrer divendres de feina i agafo febre, encaparrat i constipat. Això que esperava amb ganes aquesta setmaneta festiva. Caminar, descansar, escriure, llegir, família.

Segurament un parell de dies amb gotetes al nas i apa… però no, aquesta vegada no. El diumenge seguia amb febre 38’5º , mal de cap. Qualsevol moment era bo per espatarrarme al sofà i morir de pena...

El dilluns igual. Vaja setmaneta de festa m’estava tirant... Havia d’esperar vacances per emmalaltir, semblo autònom.

Calia un antibiòtic, però per si de cas, l’endemà dimarts aniria a Serveis Mèdics Penedès.Vaig sortir amb la recepta de l’antibiòtic, i dos medicaments més per estovar els pulmons i fer sortir la mucositat. Ara resulta que tenia una petita bronquitis. Només feia uns dies que havia xulejat de les poques vegades que em posava malalt.

Vaig preguntar al bon metge que em va atendre la seva opinió, ja que havia el pla de marxar a caminar uns dies el següent dijous. La seva resposta va ser més optimista que la meva opinió. Calia esperar a dijous i marxar si no tenia febre. Ell va estar igual unes setmanes abans i va anar a caminar pel Pirineu.

Bé, el dimecres no tenia febre, però mantenia la tos. No tenia mal de cap ni dolor articular, però no tenia massa clar si era suficient per marxar a caminar i no destorbar.

La visita del meu nebot el dimecres al vespre em va animar. Marxaríem el dijous i ens adaptaríem a les circumstàncies. En Roger (el 3er caminant) podia venir el dijous, però al vespre tenia certs compromisos i havia de marxar.

El dijous vam sortir cap a Calella. Recorregut fins a Tamariu i de Calella fins a Palamós l’endemà. GR 92. Ja vaig descobrir que GR volia dir gran recorregut.

El dijous estava una mica espès però s’aguantava amb dignitat. L’endemà molt millor.

Si voleu detalls de la caminada hauríeu d’haver vingut.
Ara és dilluns i demà sant torna-m’hi. I ja estic quasi bé del tot. Avui he acabat l’antibiòtic.

Després d’una setmana de descans tornaré a la normalitat. Que consti que la meva normalitat és molt xula. La meva família, amics i companys són lo millor.

I si a algú, de tant en tant, li dono les gràcies i no sap perquè, és per dedicar-me el més preuat tresor que es pot tenir i compartir-lo, el temps.
O sigui, que gràcies.

Joan








SEMANA SANTA 2015 - castellano

Último viernes de trabajo y pillo fiebre, enfurruñado y constipado. Esto con lo que esperaba yo esta semanita festiva. Caminar, descansar, escribir, leer, familia.

Seguramente un par de días goteando por la nariz,  y fuera ... pero no, esta vez no. El domingo seguía con fiebre a 38'5º y un fuerte dolor de cabeza. Cualquier momento era bueno para espatarrarme en el sofá y morir de pena ...

El lunes igual. Vaya semanita de fiesta me estaba tirando ... Había esperado a las  vacaciones para enfermar, parezco autónomo.

Hacía falta antibiótico, pero por si acaso, al día siguiente, martes , iría a Servicios Médicos Penedès. Salí de allí con la receta del antibiótico, y dos medicamentos más para ablandar los pulmones y hacer salir la mucosidad. Ahora resulta que tenía una pequeña bronquitis. Sólo hacía unos días que había chuleado de las pocas veces que me ponía enfermo.

Pregunté al buen médico que me atendió su opinión, ya que tenía un plan para ir a caminar unos días, el siguiente jueves. Su respuesta fue más optimista que mi opinión. Debía esperar al jueves y marchar si no tenía fiebre. Él estuvo igual unas semanas antes y fue a caminar por el Pirineo.
Bueno, el miércoles ya no tuve fiebre, pero mantenía la tos. No tenía dolor de cabeza ni dolor articular, pero no tenía muy claro si era suficiente para irme a caminar y no estorbar.

La visita de mi sobrino el miércoles por la noche me animó. Saldríamos el jueves y nos adaptaríamos a las circunstancias. Roger (el 3er caminante) podía venir el jueves, pero por la noche tenía ciertos compromisos y debería marchar.

El jueves salimos hacia Calella, en la Costa Brava.
Recorrido hasta Tamariu y al dia siguiente de Calella hasta Palamós. GR 92. Ya descubrí que GR significaba gran recorrido.

El jueves estaba un poco espeso pero aguantaba con dignidad. Al día siguiente mucho mejor.

Si deseas detalles de la caminata deberías haber venido!

Hoy es lunes y mañana a trabajar. Y ya estoy casi bien del todo. Hoy he finalizado el antibiótico.

Después de una semana de descanso volveré a la normalidad. Que conste que mi normalidad es muy chula. Mi familia, amigos y compañeros son lo mejor.

Y si a alguien, de vez en cuando, le doy las gracias y no sabe porqué, es por dedicarme el más preciado tesoro que se puede tener y compartirlo, el tiempo.

O sea, que gracias.


Joan

miércoles, 18 de marzo de 2015

INFIDELITAT - CATALA I CASTELLANO

CATALA

Tenim clar que existeix la infidelitat però és molt més difícil establir la ratlla que diferencia el flirteig amb una acció antitètica de la infidelitat. Avui a primera hora, al bar dels matins,  ha aparegut el tema. No recordo qui ha encès el foc.

Sabeu  d'aquests temes  que provoquen una participació general?. Doncs això ha passat !

La provocadora de la Tina tenia una visió indeterminista o simplement no definia la seva opinió fins escoltar altres comentaris. El xicot de Sant Pere, tan elegant com sempre, ha posat en dubte els primers comentaris sobre què és o que no és. A mida que el debat avançava ens hem tingut que posar d'acord en què significa ser infidel.

Perquè, ... una intenció és infidelitat ?, un pensament sexual ? un somni ? o cal una acció física voluntària per determinar aquest aspecte negatiu de la infidelitat.

El Bert, que avui estava energètic i una mica indignat amb els projectes de la biblioteca local, era més punyent en l'aspecte que no calia acte físic per ser infidel. La Masi, en canvi, treia ferro de la qüestió i pensava que una aventura puntual no tenia perquè ser infidelitat.

Llavors han sortit alguns exemples interessants. Un cas ; anar amb una prostituta o un gigoló, pagant, és infidelitat ?. Han saltat opinions sobre la infidelitat física i sobre la infidelitat moral.

En Bert pensa que és un cas de infidelitat en tots els sentits, mentre la Masi i el noi de Sant Pere relativitzaven la infidelitat moral. ja que sense una presencia de més cosa que el sexe, moralment podria ser dubtós.

Uns petons a les galtes a tocar està  bé,  però tocant llavi dissimuladament és infidelitat?. Perquè una morrejada si, oi?.  (parlem de gent amb parella).


Un acord  d'intercanvi de parelles, és infidelitat ? Ho és si un dels dos té una sessió privada amb un o una, conegut-da en aquelles circumstàncies d'intercanvi si la pròpia parella no ho sap?

Si una parella d'actors porno es coneixen per feina, són infidels en la seva feina, si ho passen bé en les actuacions ? O és feina? Una prostituta casada és infidel?

 Llavors en el pas següent, es tractava de trobar la línia que marca una actitud natural humano-animal-reproductiva  i la relacionada amb el pensament i la tranquil·litat de consciència . Si el cas del gigoló i la dama de lloguer es repetia cada setmana, pagant, passava de pura infidelitat sexual i no moral a una altra cosa ?. En Ram ha fet llavors una aparició-estelar, “el que fa això no és que sigui infidel, sinó que és tonto”.

Respectant la opinió de tothom, penso que hi ha gent que dedica recursos econòmics a la professió del sexe llogat per dificultats personals. Des de una persona excessivament vergonyosa i soltera, el cràpula viciós, sigui casat o no, el que té una amant que cobra (aquí caldria un debat), el que necessita sexe continuadament (malaltia - ninfomania). O els cassos de relacions a punt de trencar i que estan en tràmits de separació o divorci, que crec que ja no es pot considerar banyes o infidelitat, encara que legalment algú podria pensar que si.

Insisteixo que crec que és una opinió de cadascú, de la seva educació i les seves vivències, així com de la seva consciència i l'afectació a la parella.
 
El cas final s'ha acostat al objectiu ;  Si 3  amigues segresten a un amic del bar, a la força, el lliguen i agredeixen anti-cèlibament, cosa que vol dir que l'home en qüestió no ha mantingut deprimit el seu germà petit, com ho podem qualificar ?  Es tracta d'una agressió sexual consentida ?, llavors deixa de ser punible?. Si el agredit anti-cèlibament ha somiat amb això amb tota l'alegria del món, mentre dormia, però en somni, és infidelitat en la realitat  i no ho és en el somni?

Aquí en Bert i el Ram han estat concloents, el receptor de l'agressió no tenia voluntarietat conscient, per tant, no és infidel. En canvi les agressores si que han estat unes perverses infidels, si tenen parella. Si no, simplement unes delinqüents.

El Ram, si posa en la pissarra un avís de "tres noies busquen candidats per ser seduïts fins al final", els qui s'apuntin, encara que sense confirmació de les agressores, són infidels, o ho són només en el moment que elles fan la feina.

Perquè diguin que el pensament i la filosofia no caben en el dia a dia. Oi  ?.

 


Joan

P.D.  I si un o una ha provat de tenir aventures i li han dit que no, és adúlter i infidel, o no ho ha estat per mala sort?   Si 3 gays et lliguen i es deixen "agredir posteriorment" pel segrestat, aquest es converteix en marica ?.
__________











CASTELLANO

Tenemos claro que existe la infidelidad, en cambio es mucho más difícil establecer la raya que diferencia el flirteo con una acción antiética , la infidelidad. Hoy a primera hora, en el bar de las mañanas, , ha aparecido el tema. No recuerdo quién empezó.

Sabéis cuando aparece un tema  y provoca una participación general ? Pues eso !

La provocadora de Tina tenía una visión indeterminista o simplemente no marcaba su opinión hasta oír otros comentarios. El Chico de Sant Pere, tan elegante como siempre, ha puesto en duda los primeros comentarios sobre qué es o qué no es. A medida que el debate avanzaba nos hemos tenido que poner de acuerdo en lo que significa ser infiel.

Porque, ... una intención es infidelidad?, Un pensamiento sexual? un sueño? o hay una acción física voluntaria para determinar este aspecto negativo de la infidelidad.

Bert, que hoy estaba energético y un poco indignado con los proyectos de la biblioteca local, era más determinante en el aspecto de que no hacía falta acción física para ser infiel. Masi, en cambio, sostenía que una aventura puntual no tenía porque ser infidelidad.

Entonces han salido algunos ejemplos interesantes. Un caso; ir con una prostituta o un gigoló, pagando, es infidelidad? Han aparecido opiniones sobre la infidelidad física y sobre la infidelidad moral.

Bert piensa que es un caso de infidelidad en todos los sentidos, mientras Masi y el chico de Sant Pere relativizaban sobre la infidelidad moral, ya que sin una presencia de algo más que el sexo, podría ser moralmente dudoso.

Un beso en la mejilla se supone es correcto, pero tocando labio disimuladamente es infidelidad ?. Porque una morreo sí, ¿verdad ?. (Hablamos de gente con pareja).

¿Un acuerdo de intercambio de parejas, es infidelidad? ¿Lo es si uno de los dos tiene una sesión privada con uno o una conocido-a en aquellas circunstancias de intercambio si la propia pareja no lo sabe?

Si una pareja de actores porno se conocen por trabajo, son infieles en su trabajo si lo pasan bien con las actuaciones? O es trabajo? Una prostituta casada es infiel si el marido lo sabe?

En el siguiente paso, se trataba de encontrar la línea que marca una actitud natural humano-animal-reproductiva y la relacionada con el pensamiento y la conciencia. Si el caso del gigoló y la dama de alquiler se repetía cada semana, pagando, pasaba de pura infidelidad sexual y no moral, a otra cosa? Ram ha hecho entonces una aparición-estelar, "el que hace esto no es que sea infiel, sino que es tonto".

Respetando la opinión de todos, pienso que hay gente que acude a la profesión del sexo alquilado por dificultades personales. Desde una persona excesivamente vergonzosa y soltera, el crápula vicioso, sea casado o no, el que tiene una amante de pago (aquí habría un debate), el que necesita sexo continuamente (enfermedad - ninfomanía), etc.
O  los casos de relaciones a punto de romperse y que están en trámites de separación o divorcio,  creo ya no se puede considerar cuernos o infidelidad, aunque legalmente alguien podría pensar que sí.

Insisto que creo que es una opinión personal, de su educación y sus vivencias, así como de su conciencia y la afectación a la pareja.

El caso final se ha acercado al objetivo; Si 3 amigas  secuestran a un amigo del bar, a la fuerza, lo atan y lo agreden anti-célibamente, lo que quiere decir que el hombre en cuestión no ha mantenido deprimido su “hermano pequeño”,  como lo podemos calificar? Se trata de una agresión no consentida ?, Entonces deja de ser punible ? Si el agredido ha soñado con ello felizmente, en sueño, es infidelidad en la realidad y no lo es en el sueño?

Aquí Bert y Ram han sido concluyentes, el vejado no tenía voluntariedad consciente, por tanto, no es infiel. En cambio las agresoras sí que han sido unas perversas infieles (siempre y cuando tengan pareja, sino, delincuentes)
Ram, si pone en la pizarra un aviso de "tres chicas buscan candidatos para ser agredidos sexualmente", quienes se apunten, aunque sin confirmación de las agresoras, son infieles, o lo son sólo en el momento en que ellas hacen el “trabajo”.

Para que digan que el pensamiento y la filosofía no caben en el día a día. Verdad ?.

 

anónimo


P.D. Y si uno o una ha intentado tener aventuras y le han dicho que no, es adúltero e infiel, o no lo ha sido por mala suerte? Si 3 gays te atan y se dejan "vejar posteriormente" por el secuestrado, se convierte en marica?

domingo, 1 de marzo de 2015

49 MANCHAS DE MANOLO - Català i Castellano - 1 minut/o

49 manchas de Manolo-català

Val, el glamour està molt bé,  i per això mirem pel·lícules,  models i altres personatges per l'estil. Ens alegra la vista i llima les misèries pròpies,  tot i que sense maquillatge i photo-shop la cosa no és tan espectacular.  Però s' entén,  val.

Però després hem de viure la nostra vida, i no només admirar la dels demés. Perquè ells viuen d'aquesta admiració.  Sense el nostre enmirallament,  audiència i enveja, les top, models, presentadors i Greys varis no són res. No existirien.

Val, de vegades veiem nois i noies super-super pel carrer, la platja, discos i restaurants.  Si, val, existeixen, i acostumen a buscar una parella super-fashion,  super-super,  guapos sí,  i glamourosos.  Per defecte, si no es pot pescar un super, i a més Intel·ligent,  que al menys tinguin molta pasta, que tot, sovint, no és pot tenir de tot.

Però el que sí us puc garantir, dones d'aquest troç de món, es que hi ha gent, més tirant a normalilla,  no tan super-super,  que coneixeu, que són veïns,  amics, companys, que somien amb vosaltres. Sou el seu desig. Pot ser que no s' arribi al glamour  televisiu, però  és real.

 Tampoc dic que hagueu d'aprofitar aquesta oportunitat. No s' ha de matar tot lo que es gras. A més,  qui més qui menys, ja té la seva vida muntada.

Dones d'aquest mon,  la majoria de vegades no sabreu ni de l'existència d'aquests personatges, de vegades ho sabeu i disfruteu de jugar amb ells, coneixent la seva debilitat. I de vegades accepteu la seva amistat fent veure que no us adoneu de res.

També existeix l'opció ètica de convertir aquests sentiments en relacions i la opció no ètica de banyes i d'amagat. Més abundant de lo que sembla. Però això no afecta als personatges centre de l'assaig. Els Manolos són vergonyosos en el cara a cara i prefereixen amagarse i ser més valentons en grup. Si estan acompanyats fan apariencia de decidits, però no poden confessar els seus vertaders sentiments. I no confessen mai el motiu del seu mot. És maten a palles per tu!

Però si ho penseu bé,  si no heu de saber qui són,  ni podeu disfrutar de saber que agradeu algú, els vostres pensaments poden dirigir - se a la gent que viu del "cuento" super-fashion i de nivell. 

El que succeeix es que formeu part de la cadena de "manoles", encara  que penseu que és cosa dels demés.

 Lo normal.

Manolímpia.

49 manchas de Manolo – castellano

De acuerdo, el glamour está muy bien, y por eso miramos  películas, modelos y otros personajes por el estilo. Nos alegra la vista y lima las miserias propias; aunque sin maquillaje y photo-shop la cosa no es tan espectacular. Pero se entiende, vale.

Pero después tenemos que vivir nuestra vida, y no sólo admirar la de los demás. Porque ellos viven de esta admiración. Sin nuestra admiración, audiencia y envidia, las top, modelos, presentadores, actores  y Greys varios no son nada. No existirían.

OK, a veces vemos chicos y chicas super-super por la calle, la playa, discos y restaurantes. Si, bueno, existen, y suelen buscar una pareja super-fashion, super-super, guapos, sí, y glamourosos.

Por defecto, si no se puede pillar un super, y además  inteligente, que a menos tengan mucha pasta, que todo, a menudo, no se puede tener.

Pero lo que sí os puedo garantizar, mujeres de este mundo, es que hay gente, más yendo para normalillo, no super-super, que os conocen, que son vecinos, amigos, compañeros; que sueñan con vosotras. Sois su deseo. Puede que no sea el glamour televisivo, pero es real.

 Tampoco digo que haya que aprovechar esta oportunidad. ¡No se debe aprovechar todo!. Además, quien más quien menos, ya tiene su vida montada.

Mujeres de este mundo, la mayoría de veces no sabréis ni de la existencia de estos personajes, y si a veces lo sabéis, disfrutáis de jugar con ellos, conociendo su debilidad. De vez en cuando se acepta su amistad aparentando que no os dais cuenta de nada.

También existe la opción ética de convertir estos sentimientos en relaciones y la opción no ética de cuernos y a escondidas. Más abundante de lo que parece. Pero esto no afecta a los personajes centro del ensayo. Los Manolos son vergonzosos en el cara a cara y prefieren esconderse y ser más valentones en grupo. Si están acompañados aparentan ser más decididos, pero no pueden confesar sus verdaderos sentimientos. Y no confiesan nunca el motivo de su sobrenombre. Se matan a pajas por ti!
Pero bien pensado, si no vais a saber quiénes son, ni podéis disfrutar de saber que gustáis a alguien, vuestros deseos  pueden dirigirse  a la gente que vive del "cuento", super-fashion y de nivel.

Lo que sucede es que entonces ya formáis parte de la cadena de "manolas", aunque penséis que es cosa de los demás.

Lo normal.


Manolímpia.

Resultat d'imatges de vecinos bloque
Resultat d'imatges de obreros construccion