FAKE

 

Les xarxes socials permeten visualitzar qualsevol cosa, fins i tot les que encara no han passat, com també afavoreixen la desinformació. Quasi bé cal veure-ho com entreteniment, deixant a banda la certesa o intenció.

Gent que ha estat en el futur, vidents i astròlegs, ovnis i conspiracions, malalties menyspreades i de recreades (naturals o no), canvi climàtic i estranys descobriments arqueològics. Una ingent informació on acabes per seleccionar les que et diverteixen més. Enmig de tot hi ha les veritats, que són difícils de destriar.

Hi ha algun vident autèntic? N’ha hagut algun? Qui ha pogut preveure coses que després han estat certes. Nostradamus ? Mama Banga?

Que haurà un terratrèmol als estats units el 2020? La caiguda d’un asteroide a Àsia. Curiosament, una noticia en un medi de Puerto Rico informava que els estats units està comprant material per guardar cadàvers, així com per 20 milions de difunts. En previsió de què?

Un vídeo ensenyava els túnels construïts sota terra que s’allargaven milers de quilòmetres, preparats perque una gran munió de gent (segurament els indispensables) aguantés una bona temporada (també es parla de túnels mil·lenaris que van des d’Escòcia fins Turquia).

Un polític i ex militar noruec explicava com unes estranyes instal·lacions secretes contenien tecnologia desconeguda. Que algunes races d’aliens fa molt que col·laboren amb diversos governs (tecnologia a canvi de material humà per experimentar, les abduccions, desaparició de nens, etc).

Es pot veure per Internet una intervenció parlamentària d’un ex ministre canadenc explicant les diferents races aliens contactades.

Les piràmides de Bòsnia, que estan farcides de túnels soterrats, que daten de 30.000 anys (a saber com es daten), on han trobat peces de lo més misteriós.

Del forat trobat a Bulgària, vora Sofia, on quan els militars van accedir van considerar que no es podia explicar el que s’havien trobat i han optat per tapar el lloc amb unes camionatges de formigó.

Unes restes a l’Amazònia que no saben de qui són ni de quan, per les extremes diferències amb altres restes del continent. Del pare Crespi, mossèn italià instal·lat a Sudamèrica, que amb la bona relació  aconseguida amb el temps amb algunes tribus, li van regalar centenars de peces misterioses que sembla ser que el mateix Vaticà guarda o va fer desaparèixer.

La deriva mundial cap el “nou ordre”, la falsedat de les democràcies, el poder ocult, el desig de fer disminuir la població del planeta, com a part del pla.

Els estats ja no poden reaccionar a la corrupció (o no volen), de la que formen part. La degeneració de la moral en les capes de poder, la compra d’armes per cobrar comissions i fer contents els militars (els exercits serveixen més per controlar la pròpia població que com a defensa de factors externs). Les guerres es provoquen per control geopolític, econòmic? Perquè es deixa que existeixin els paradisos fiscals?

Un científic va preveure un futur proper on Alemanya liderarà Europa. Una vident que pronostica un hivern 2020 mooooolt fred, la pressió indigna sobre un empresari que fabrica bombetes que duren entre 80 i 100 anys i que rep amenaces de tot tipus. Que un senyor anomenat Assange es considerat traïdor i és perseguit per mostrar al mon incòmodes veritats.

Què és “Q” o Qanon ? una organització en contra del Cabal o és una fabricació del Cabal per controlar els dissidents?

Un viatger del temps, del futur, on la raça humana és mig carn mig màquina, dins d’un control absolut de la població.

Fotos d’esquelets de gegants i coves on han prohibit l’entrada. Que races superiors controlen el poder i la gent que ostenta el poder en el planeta. (n’hi ha de bons i de dolents, sembla una batalla celestial).

El Gates va morir el 2013 (hi ha registres oficials, diuen) i el que veiem és un clon (per adormir-te dret).

 

EN RESUM:   els aliens dolents s’han apoderat del planeta dissimuladament, i per evitar rebel·lions s’han inventat lo del virus, després arribarà el “reset mundial” (desaparició de la moneda física, desaparició dels deutes i del patrimoni........) la participació en el “pla de salut” per poder participar, amb el condicionant de rebre la vacuna salvadora. Si no acceptes et deportaran a camps de concentració per ser un perill per la societat. La construcció de túnels  i refugis preparen la gran repressió per xafar els rebels. La revolució prevista pot portar a una guerra civil al país de Supertrump.

Es tracta de que uns pocs posseeixin tot el planeta, amb la connivència amb els aliens hibridats. Sobra gent perquè els clons i ciborgs tindran vida eterna i capacitat de treball infinita, ajudats per robots i la intel·ligència artificial. Els refugis també serviran per l’explosió de l’asteroide que caurà a la Terra o per la benvinguda arribada del planeta Nibiru (que el Vaticà investiga), seu dels perillosos aliens que ens visiten cada 3.600 anys (per la translació del tal planeta i que s’està apropant). Benvinguts al futur del control i el mon esclavitzat, infectats per la porqueria que ens posaran a la vacuna obligatòria.

Mentre aprofiteu els darrers dies de semi-llibertat. (ja sabeu que els bons sempre arriben tard, i quan arribin o vulguin ajudar, la cosa estarà fotudeta).

 

 

JP

 

 

CASTELLANO

 

Las redes sociales permiten visualizar cualquier cosa, incluso las que todavía no han pasado, como también favorecen la desinformación. Casi hay que verlo como entretenimiento, dejando aparte la certeza o intención.

Gente que ha estado en el futuro, videntes y astrólogos, ovnis y conspiraciones, enfermedades despreciadas y de recreadas (naturales o no), cambio climático y extraños descubrimientos arqueológicos. Una ingente información donde acabas por seleccionar las que más te divierten. Infiltradas están las verdades, que son difíciles de discernir.

Hay algún vidente auténtico? Ha habido algúno? Quien ha podido prever cosas que después se han cumplido?. Nostradamus? Mama Banga?

Que habrá un terremoto en estados unidos en 2020? La caída de un asteroide en Asia. Curiosamente, una noticia en un medio de Puerto Rico informaba de que los estados unidos están comprando material para guardar cadáveres, así como para 20 millones de difuntos. En previsión de qué?

Un vídeo enseñaba los túneles construidos bajo tierra de miles de kilómetros, preparados para que una gran cantidad de gente (seguramente los indispensables) aguantara una buena temporada. (también se habla de túneles milenarios desde Escocia hasta Turquía) .

Un político y ex militar noruego explicaba como unas extrañas instalaciones secretas contenían tecnología desconocida. Que algunas razas de aliens hace mucho que colaboran con varios gobiernos (tecnología a cambio de material humano para experimentar, abducciones, desaparición de niños, etc).

Se puede ver por Internet una intervención parlamentaria de un ex ministro canadiense explicando las diferentes razas alien contactadas.

Las pirámides de Bosnia, que están llenas de túneles subterráneos, que datan de 30.000 años (a saber cómo se fechan), donde han encontrado piezas de lo más misterioso.

Del agujero encontrado en Bulgaria, cerca de Sofía, donde cuando los militares accedieron consideraron que no se podía explicar lo que habían encontrado y han optado por tapar el lugar con unas cargas de hormigón.

Unos restos en la Amazonia que no saben de quién son ni de cuando, por las extremas diferencias con otros restos del continente. Del padre Crespi, cura italiano instalado en Suramérica, que con la buena relación lograda con el tiempo con algunas tribus, le regalaron cientos de piezas misteriosas que parece ser que el mismo Vaticano guarda o hizo desaparecer.

La deriva mundial hacia el "nuevo orden", la falsedad de las democracias, el poder oculto, el deseo de hacer disminuir la población del planeta.

Los estados ya no pueden reaccionar a la corrupción (o no quieren), de la que forman parte. La degeneración de la moral en las capas de poder, la compra de armas para cobrar comisiones y contentar a los militares (los ejercidos sirven más para controlar la propia población que como defensa a factores externos). Las guerras se provocan por control geopolítico, económico? Por que se permiten los paraísos fiscales?

Un científico previó, en un futuro cercano, que Alemania liderará Europa. Una vidente que pronostica un invierno 2020 muuuuy frío, la presión indigna sobre un empresario que fabrica bombillas que duran entre 80 y 100 años y que recibe amenazas de todo tipo. Que un señor llamado Assange es considerado traidor y es perseguido por mostrar al mundo incómodas verdades.

¿Qué es "Q" o Qanon? una organización en contra del Cabal o es una fabricación del Cabal para controlar los disidentes?

Un viajero del tiempo, del futuro, donde la raza humana es medio carne - medio máquina, dentro de un control absoluto de la población.

Fotos de esqueletos de gigantes y cuevas donde han prohibido la entrada. Que razas superiores controlan el poder y la gente que ostenta el poder en el planeta. (Los hay buenos y malos, parece una batalla celestial).

Gates murió en 2013 (hay registros oficiales, dicen) y lo que vemos es un clon (para no dormir….).

 

EN RESUMEN: los aliens malos se han apoderado del planeta disimuladamente, y para evitar rebeliones han inventado lo del virus, después llegará el "reset mundial" (desaparición de la moneda física, desaparición de las deudas y del patrimonio .. ......) la participación en el "plan de salud" para poder participar, con el condicionante de recibir la vacuna salvadora. Si no aceptas te deportaran  a campos de concentración por ser un peligro para la sociedad. La construcción de túneles y refugios preparan la gran represión para destruir a los rebeldes. La revolución prevista puede llevar a una guerra civil en el país de Supertrump.

Se trata de que unos pocos posean todo el planeta, con la connivencia de aliens hibridados. Sobra gente ya que los clones y ciborgs tendrán vida eterna y capacidad de trabajo infinita, ayudados por robots y la Inteligencia artificial. Los refugios también servirán para la explosión del asteroide que caerá en la Tierra o por la bienvenida llegada del planeta Nibiru (Que el Vaticano investiga), sede de los peligrosos aliens que nos visitan cada 3.600 años (por la traslación del tal planeta y que se está acercando). Bienvenidos al futuro del control y el mundo esclavizado, infectados por la porquería que nos pondrán en la vacuna obligatoria.

Mientras aprovecha los últimos días de semi-libertad. (Ya sabéis que los buenos siempre llegan tarde, y cuando lleguen o quieran ayudar, la cosa estará delicada).

 

JP

CAP DE TORGUGA

 

Volia fer un vol per Espiells, per la zona on l’alçada deixa veure alguns fòssils, de vegades. De pujada i mirant si havia algun rocall es podia veure una paret dins el bosc, a l’altre cantó del torrent. Després d’un intent de travessar el torrent vaig veure que estava difícil sense fer una marrada per unes vinyes més amunt i buscar entrada al bosc. En un quart d’hora i alguna esgarrinxada m’acostava al lloc escollit, encara que per sobre de les parets.

El bosc era agradable, el terra ple de pinassa i d’alzines recargolades, de rocs solitaris amb taques de líquens i una inclinació suau. Es tractava de trobar l’objectiu a ull, preveient una distància aproximada des de l’entrada del bosc, el torrent pel sud, i esquivar els garrics fins que en algun punt es pogués veure la paret. En uns minuts em vaig trobar sobre la paret però sense poder baixar. Vorejant la paret, uns 50 metres més enllà direcció est, una esquerda a les pedres em va permetre baixar al peu del mur rocallós; era molt més llarg del que pensava i després d’uns pams de la  paret la forta inclinació et podia dur directament al torrent sense fre, i algun os trencat. Els gossos es movien amunt i avall amb tota comoditat envejable. En el meu primer pas per la base de la paret vaig recolzar-me en un roc que va saltar rodant avall mentre els gossos i jo el miràvem amb curiositat paint la dosi d’adrenalina que el meu cos va deixar anar.

Anava resseguint la paret mirant si veia algun bitxo petrificat i ben aviat vaig arreplegar un musclo del terra, entre les herbes, i a uns pams del terra, en la paret de roca un forat per on es veia un cap d’algun bitxo o una cosa semblant. Vaig tocar per comprovar si era viu o no. No es va moure i estava ben dur, segurament un fòssil misteriós. Em recordava a algun animal però no sabia.... un cap de llangardaix, o serp... de tortuga, sí, de tortuga. Vaig fer la foto i vaig seguir revisant el pedregar.

Ja a casa, mirant les fotos, la imatge del caparró em va picar la curiositat. Tornaria a rescatar aquella cosa del forat, així que prepara martell i clau. Dos dies després hi tornava, ja directament, per extreure l’animaló. No s’havia mogut; ara es tractava de veure la duresa de la paret i deixant els estris al terra em vaig posar a la feina, prudent per no fer malbé la peça i no rodolar fins el fons del torrent.

Després de picar una estona vaig treure aquella pedra del forat, sí, una pedra, que guardo a casa com objecte de decepció i com recordatori de que el voler fer coses és més important que els objectes en sí, que les coses no són el que semblen i anima a la ment oberta.

Una pedra.

JP

CORREDISSA A LA FRESCA - CARRERA AL FRESCO

 

Un bon cafè per despertar al Club de La Catedral. S’escoltava ja sortint de casa la veu d’en Jordi que és inconfusible. Assegut amb el Jaume i els habituals, tocant l’orella de qualsevol que tingués a la vora, mentre treia la llengua en senyal de presumpte esforç còmic. Explicava com aniria a Sort, passant per Girona, Rubí i de tornada per Sitges. Un home molt actiu i amb xerrera a doll, energia desbordant i positiu  aparentment.

En el torn següent, la Nuri i el Ramon (amb ulleres de sol i somriure disimulat), deixaven la moto aparcada i s’asseien a la taula dels seus habituals, amb l’Adelina i el Santi, la Miri i la Pili. Tot seguit entrava dins el local l’Ernest dins i la nena que no va deixar d’abraçar l’Adelina i a la Pili, saludant educadament i amb aquell somriure especial.

En Jordi em va comentar a banda l’estranya experiència que va viure quan va anar a passejar els gossos als horts que hi ha darrere de la vella Juvé i Camps. Uns crits esparverants i una noia que corria despullada cap on estava ell, que l’havien volgut robar dos desaprensius. La cara de la noia desencaixada i amb certa irracionalitat per l’ensurt. En Jordi mirava la noia i es preparava per trucar a la policia, que en Jordi sempre ajuda si està a les seves mans. En el cap d’en Jordi es barrejaven les idees de si la noia estava serena, de si era el resultat d’una nit de descontrol o si realment els companys d’aventura havien volgut alguna cosa més amb aquella sirena de secà.

Després en Jordi em va confessar que no anava despullada, que anava amb un xandall, que al córrer els pits li botaven i sortien per tot arreu d’aquella samarreta suada i prima.

No sé si al final va trucar a la policia o si la noia segueix corrent, però no deixa de ser una curiositat el que el dia a dia pot portar.

CARRERA AL FRESCO.

Un buen café para despertar en el Club de La Catedral (el bar de las mañanas). Se oía a la distancia la inconfundible voz de Jordi. Sentado en la mesa con Jaume y los habituales, retorciendo la oreja al que tuviera más cerca, mientras sacaba la lengua en señal de presunto esfuerzo. Contaba cómo iría a Sort, pasando por Girona, Rubí y de vuelta por Sitges. Jordi es un hombre muy activo y con dotes de labia desenfrenada, energía desbordante y actitud positiva, aparentemente.

Poco después, Nuri y Ramón (con gafas de sol y sonrisa disimulada), dejaban la moto aparcada y se sentaban en su mesa, con Adelina, Santi, Miri y Pili. A continuación entraba en el local Ernest y su niña, que no dejó de abrazar a Adelina y a Pili, saludando educadamente y con esa especial sonrisa.

Jordi me comentó la extraña experiencia que vivió cuando fue a pasear  los perros porlos huertos que hay detrás de la vieja Juvé y Camps. Unos gritos desconsolados y una chica que corría desnuda hacia él, aparentemente unos desaprensivos intentaron robarle. La cara de la chica estaba desencajada por el susto. Jordi la miraba y se preparaba para llamar a la policía, ya que Jordi siempre ayuda si está en sus manos. En su cabeza se mezclaban las ideas de si la chica estaba serena, de si era el resultado de una noche de descontrol o si realmente unos compañeros de aventura habían querido algo más con aquella sirena de secano.

Después Jordi me confesó que no iba desnuda, que iba con un chándal, que al correr los pechos le botaban y salían por todas partes de aquella camiseta sudada.

No sé si al final llamó a la policía o si la chica sigue corriendo, pero no deja de ser una curiosidad lo que el día a día puede traer.

 JP

COP DE VIRUS

Venen temps difícils, imprevisibles i durs. Mentre un virus, creat artificialment o no, ens confina a casa i ens han de dir els motius per poder sortir. Massa temes oberts en un societat  sense rumb, un món malalt, que li costa respirar i que estem maltractant, com si fos nostre.

Què pot passar? El més gros no ho sabrem mai, com sempre passa en les societats humanes. Podem preveure un cop d’estat peninsular? Davant la corrupció generalitzada amb permís de la Justícia, despesa pública desbordada per les circumstàncies i l’hàbit de no afrontar els problemes clau (l’autèntic poder mou els fils) no és menyspreable. Si jo estigués dins el cercle etern i hereditari del poder, me’n cuidaria molt de que sortís la veritat a la llum, ja que podria acabar a la garjola. Abans de perdre els privilegis i veient que la UE pot intervenir el país, res no és impossible.

Com calmar la gana dels més pobres per evitar un focus de revolució? Doncs el de sempre, subvencionar als votants. Però ara sense diners i a crèdit a més de pujar les taxes dels que encara poden menjar.

I les autonomies de mà oberta, del pregar per rebre part del que han pagat? (els bascs i Navarresos ho tenen arreglat, per això la seva postura col·laboracionista, tot i que tenen la mosca sota el nas per l’afició dels “estats d’alarma, etc. que permeten la retirada de les llibertats bàsiques).  Doncs aquí s’està començant a veure que l’espanya unida fa figa, que no entenen que tothom és com és, que els estats jacobins només que contribueixen a que el poder i la riquesa es concentrin a les capitals, totpoderoses.

S’està trencant espanya? Hi ha dues consideracions que es podrien tenir en compte. La primera, que un gran científic ja va preveure durant els anys 30 i 40 del segle passat el seu trencament a fi de dècada, cap el 2029. L’altre punt important és el deute de l’estat; l’alta política europea, o sigui els bancs, estats i grans corporacions, han deixat molts diners que volen recuperar, si més no, anar cobrant els interessos. En el moment en que el risc de col·lapse de l’economia espanyola s’apropi, analitzaran què els interessa més, si intervenir el país o trossejar el país per limitar el risc de cobrament i fins i tot tenir aportadors dins el bloc actual (País Basc, Catalunya, Balears).

I les ciutats? Ja no són tan segures i fascinants si pel simple fet d’haver massa gent junta no és higiènic; contaminació, economia del fum, dependents.

Els grans poders veuen que poden espantar la població amb el control dels medis, que són molt efectius, aconseguint que la por paralitzi iniciatives revolucionaries. Hi ha qui s’atreveix a dir que si liquiden gran part de la població al planeta (la forma pot ser força variada) poden aconseguir repartir-se el pastis entre els organitzadors de la nova demografia. Els temes de la ma d’obra, ja es veu a venir la capacitat de les màquines i del poder de la Intel·ligència Artificial. Fins i tots els més poderosos veuen plàstic i llaunes des dels seus iots.

El món entra en una fase autoritària a imatge del gran poder de l’Est. Els que ara disposen de l’exèrcit més poderós veuen amb mals ulls passar a ser el número dos. Veurem lluita per alentir, al menys, el procés. La guerra informàtica ja fa temps que roda, l’econòmica, que lligada al liberalisme despietat, està arribant a la darrera etapa d’existència. Però els canvis són lents.

Estem en una dècada clau, on s’orientarà o plantarà els seus primers arbres de la futura societat humana. Pot augmentar la desigualtat de la riquesa (continuació del procés actual) o el seny pot fer reaccionar una població actualment adormida. Penso que es pot creure que dins el que veiem i escoltem de crisi, malalties, guerres o gana, una part de la població pensa que a ell li afecta poc de moment, que “va tirant” i que ja tornarà la calma. No deixen de tenir gran part de raó, però els nostres fills no ho tindran millor que nosaltres. Perquè la dignitat també existeix i el món som tots, el planeta no és dels humans i sense nosaltres La Terra pot viure tranquil·lament.

Alia jacta est.

JP

PASSIÓ

Sabia l’efecte que causava només passejant pel carrer,  sempre amb pantalons cenyits,  escots generosos i no tenia cap intenció de passar desapercebuda.  Aquells ulls de foc  eren el pitjor, es clavaven dins la teva ànima, si és que existia l’ànima. I tot i que mirava de dissimular quan la trobava, el meu cervell l’havia despullat, llepat i mossegat una pila de vegades.

Una dia, mentre arribava a un encreuament de carrers quasi xoquem, i allí estava ella, marcant cintura, mostrant les generoses corbes i mirant com una serp que t’hipnotitza. Va somriure com sabia, mostrant aquells dents, que normalment estaven amagats dins uns llavis que jo volia per altres afers. Em desfermava la part animal, impulsiva i reproductiva.  Només el dubte del refús m’impedia agafar aquella cintura per mossegar-li el coll i dur-la a l’hort.

Li vaig dir que necessitava la seva opinió d’un paratge proper, que podíem agafar el cotxe i acostar-nos en un moment. El seu somriure em va dir el que calia saber i vam enfilar cap el bosc més proper.

Cap comentari pel camí, tota ella era naturalitat, mentre a mi se m’accelerava el cor només de pensar en aquell tros de dona. I no va ser; no pas com pensava. Al aturar el cotxe en un lloc discret fora la carretera vaig posar el fre, de mà. I ella, es va girar per morrejar-me mentre em posava la mà al paquet. Sense deixar de besar-me, amb les dues mans va descordar el cinturó i va baixar la bragueta, es va descordar els morrions sense adonar-me i va ajupir el cap mentre jo no sabia on posar les mans ni que fer. Pura energia, quines maniobres, quin domini.

Com aquell qui no vol, estava amb els pantalons baixats, en els seients del darrera i amb una femella cavalcant al seu aire, amb els meus escassos cabells com a corda per aguantar la seva postura i aguantant les estirades, esgarrapades i capbussat en aquella pitrera que inundava la meva visió. Va fer i desfer, de cara i d’esquena, per sobre i a sota, convertint el miracle de cabre en un espai tan petit en una experiència sense preu.

Lo meu era desig, lo seu va ser passió.

JP