Sabia l’efecte que causava només passejant
pel carrer, sempre amb pantalons
cenyits, escots generosos i no tenia cap
intenció de passar desapercebuda.
Aquells ulls de foc eren el
pitjor, es clavaven dins la teva ànima, si és que existia l’ànima. I tot i que
mirava de dissimular quan la trobava, el meu cervell l’havia despullat, llepat
i mossegat una pila de vegades.
Una dia, mentre arribava a un encreuament de
carrers quasi xoquem, i allí estava ella, marcant cintura, mostrant les
generoses corbes i mirant com una serp que t’hipnotitza. Va somriure com sabia,
mostrant aquells dents, que normalment estaven amagats dins uns llavis que jo
volia per altres afers. Em desfermava la part animal, impulsiva i reproductiva. Només el dubte del refús m’impedia agafar
aquella cintura per mossegar-li el coll i dur-la a l’hort.
Li vaig dir que necessitava la seva opinió
d’un paratge proper, que podíem agafar el cotxe i acostar-nos en un moment. El
seu somriure em va dir el que calia saber i vam enfilar cap el bosc més proper.
Cap comentari pel camí, tota ella era
naturalitat, mentre a mi se m’accelerava el cor només de pensar en aquell tros
de dona. I no va ser; no pas com pensava. Al aturar el cotxe en un lloc discret
fora la carretera vaig posar el fre, de mà. I ella, es va girar per morrejar-me
mentre em posava la mà al paquet. Sense deixar de besar-me, amb les dues mans
va descordar el cinturó i va baixar la bragueta, es va descordar els morrions
sense adonar-me i va ajupir el cap mentre jo no sabia on posar les mans ni que
fer. Pura energia, quines maniobres, quin domini.
Com aquell qui no vol, estava amb els
pantalons baixats, en els seients del darrera i amb una femella cavalcant al
seu aire, amb els meus escassos cabells com a corda per aguantar la seva
postura i aguantant les estirades, esgarrapades i capbussat en aquella pitrera
que inundava la meva visió. Va fer i desfer, de cara i d’esquena, per sobre i a
sota, convertint el miracle de cabre en un espai tan petit en una experiència
sense preu.
Lo meu era desig, lo seu va ser passió.
JP
Joan he viscut una historia real com aquesta que has escrit, dessitg, passio, plaer..totes juntes
ResponderEliminarIncreible !!!
Com sempre la imaginació i els pensaments del subconcient surten els millors escrits.
Felicitats!! 👏👏 no deixis mai d'escriure.📝😘