DE NOBEL

Tenim un científic, historiador, professor i moltes coses més, abandonat dins la nostra història, no només d’aquí, sinó a nivell mundial. Un home que fa anys que va morir gaudint i desenvolupant les seves teories, les de la Matemàtica de la Història.

Es imperdonable que per raons temporals, geogràfiques  i d’interès, aquest geni no aconseguís el Nobel, més que merescut. I si a més el món fes cas del seu estudi, podria estalviar molta sang i patiment.

Estic llegint la quarta edició del llibre, regal de la meva filla que coneixia el meu interès per aquest personatge impagable i avançat.

La seva teoria s’hauria d’ensenyar a les escoles i els governs haurien de treballar pensant en les seves aportacions.

Llegint els seus estudis em floreix l’enveja, d’haver trobat un motiu creïble per desenvolupar tot un univers de possibilitats, tot i ser una informació Determinista.

Reconec que la influència d’ Assimov, que em va obrir l’apetència per aquests temes, així com els llibres del Niño Becerra, han arrodonit el cercle històric, econòmic i de la imaginació.

Llegiu aquest llibre i a més d’aprendre sobre un tema cabdal, podrà satisfer alguna de les preocupacions que tenim avui en dia. Però la història és més llarga que nosaltres, per tant ens estalviarem algun patiment i perdrem l’oportunitat de viure futures realitats, ja pronosticades fa molt de temps.

Tot i que els propers anys tindrem l’oportunitat de veure o viure si un dels pronòstics d’Aleixandre Deulofeu, la desintegració d’Espanya, serà un fet real.

Compte en els propers 15 anys; autoritarisme, crisi, conflictes...i pot avenir el floriment, el germen  de la futura Europa.

JP