JA ES FOSC

Avui tenim el gran honor d’estar on el Senyor de la nit descansa. Com tot en aquest mon, aquest té dues cares, l’angelical i la fosca, la d’agradable i somrient tracte i la que s’amaga darrera la barra. Ell prefereix la segona, que aparenta però no espanta; usa la cara amable perquè la teranyina de la foscor abraci als innocents. La part fosca és inconfusible; cabell llis negre, com els ulls, llarg, lluent, amb la barba desfermada que li cobreix les senyals d’identitat. Veu suau i familiar amb roba fosca, que li escau millor.

Això sí! És mestre de la mentida i la manipulació, de l’aparentar i confondre, d’aprofitar les febleses, d’abusar del seu saber sobre els humans.

Hi ha qui diu que no existeixen ni Déu ni el Dimoni, que només són al·legories per representar els extrems de cadascú, tan les bondats com els inconfessables.

Al Senyor de la nit li fa gràcia i està més a gust amb que la gent pensi així, el fa estar més còmode, més fort.

Té una afició; la d’entrar dins un cos i jugar, no com pot semblar, en una possessió transformadora i manifesta, sinó com catalitzador de la nostra part fosca, la que provoca reaccions imprevisibles, actituds violentes, perversions i bogeries; la que acostumem a percebre com “deixar-se anar”.

Té grans amics; El licor, les herbes aromàtiques, la gelosia, l’enveja, el poder;  sobretot el poder. Gaudeix de qui fa de la seva vida i la seva ment un cau per aquest desig; es una droga molt poderosa.

Sap que la llum del dia dona confiança als innocents, per això s’envolta de tenebra. Prefereix passejar-se de nit, d’una ment a l’altre, d’un conflicte a la sang, és la forma on gaudeix de la seva gloria, del triomf. Aviat ens deixarà per anar a una altra dimensió, que aquesta ja el distreu poc; te la feina feta.  Pot ser que de vacances es deixi caure en alguna ocasió.

Hi ha qui fa broma de que a d’infern hi va la gent divertida; molta boca, parlar des del desconeixement.

Tenim una ment, la que toca aparentment a l’atzar, que aprofitem poc, i és insuficient per afrontar la lluita. Tot coneixement sobre indemostrables és pura interpretació, de vegades malintencionades. Per tant, en el sarró hem de portar el necessari per estar bé amb nosaltres mateixos, fer una copeta per relaxar-nos i si ens creuem algú amb aspecte de Senyor de la nit, igual ens fa riure una estona o ens ensenya alguna cosa. Sap molt el punyeter.

La porta de l’ infern agradable és oberta, benvinguts al cel de l’ àngel caigut, als nostres desitjos amagats.

La nit és la sang del subconscient. Podeu demanar transfusions a la barra.

JP