SOMETENT

El dia abans de l’ anunciat Referèndum il·legal, Madrid va reclamar la “gestió” dels Mossos.

Aquella era la senyal per despertar les Cèl·lules d’Acció, com es va voler anomenar al Sometent.

Com les comunicacions es feien x telèfon, el nom de Sometent hagués cridat l’atenció i no calia arriscar-se.

La primera feina que tenien encarregada era introduir un potent virus informàtic a la xarxa dels Mossos. Més que introduir, activar, ja que havia estat instal·lat molts mesos abans per les “Unitats” existents dins el cos de Policia autonòmica. Als pocs minuts de la seva activació van caure els servidors dels Mossos i la meitat del “sistema” de la pròpia Generalitat.

Aquell virus havia estat creat per un cervell brillant del Sometent que treballava al M.I.T, dels EEUU i s’havia “treballat” per la guerra informàtica entre els Estats Units i Rússia i Xina.

Lo fotut del programa era que tenia un efecte contaminant basat en l’ idioma. En aquell pla estava el català i el castellà i va esclatar de forma infalible. Es va escampar x qualsevol eina informàtica connectada que es comuniqués en aquestos idiomes. Mobils, PCs, tabletes, ordinadors d’empreses i Administració de tot el país, Centre i Suramèrica i tot el que fes olor als idiomes triats.

Per prudència, el grup rebel de Sometent – les cèl·lules d’acció – es comunicaven en francès, anglès i qualsevol altre idioma i havien “netejat” els seus aparells pròpiament per la ocasió.

Va saltar l’alarma a tots els països afectats i especialment a Madrid, on ja estaven en alerta “alfa” pel tema del Referèndum.

Televisions, radios, excepte la veu parlada en directe, havien “caigut”. Fins i tot els cotxes amb aparells digitals s’havien bloquejat.

El govern americà estava fent la prova de l’arma informàtica en viu i en directe mentre en seguia les conseqüències.

El grup rebel havia pactat submissió als EEUU i formar part de la seva autoritat amb la condició del seu suport.

El govern americà, que tenia molta experiència en  revolucions i grups rebels, i també fer caure governs, només estava interessat en les “proves” i va fer veure que acceptava l’acord amb un grup que no tenia cap poder fàctic, al menys de moment.

L’exèrcit espanyol es va quedar aturat i bloquejat. A Catalunya el desconcert era total i ningú sabia el què passava.

A les 5 hores el programa es desactivava automàticament perquè així havia estat planificat. El Referèndum es va posposar i unes reunions secretes van deixar el “problema catalan” com fins llavors, pendent.

Però havia un nou actor, misteriós i quasi romàntic. Molts joves van gaudir d’aquell xou i es van sentir atrets per aquella novetat. L’atur ajudava.

Les bases del nou Sometent anaven creixent i les seves accions de divers tipus preocupaven al govern de Madrid que va crear una Comissió per “actos bandálicos masónicos”.

En poc temps, part dels diners pressupostats per aquesta funció van ser “derivats” de forma que es van perdre en la seva major part i va constituir un nou episodi d’escàndol de corrupció.

Era el principi de la fi.

JP