DÉU DE FANG - DIOS DE FANGO

Si fos un déu, un ésser superior, des del punt de vista humà, em pararia a mirar.

Segurament, significaria aspectes no coneguts pels mortals. Voldria dir immortalitat, o quasi. Aptituds qualificades de poders divins. Però què voldria dir diví, si no som coneixedors o no podem comprendre?

La pregunta de l’Origen de tot no té fi, és infinita. Lo obvi és reconèixer limitacions i acceptar realitats.

L’humà es podria veure amb coses bones i dolentes. Com neix condicionat per lloc, història, societat, educació, família, genètica i entorn.

Tampoc es pot triar tant. Llavors hem d’acceptar un futur inamovible? Què és pot fer per evitar el Caos?

Hi ha gent dels dos parers; dels que tothom pot aportar per millorar i qui pensa que la “massa” té un camí prefixat i només condicionat per circumstàncies on reaccionarà de forma evident i directe al Caos.

O un Deu trobaria raonable el Caos humà per recuperar un planeta malalt? O tan fa, i sigui el que sigui? I si el espai i el temps és pot manipular, tan fa tot?

Tenim vides accidentals? Som granja d’ànimes? Importem d’alguna forma en l’immens univers? Perquè només pot ser infinit, tan com la imaginació.

La  mort pot ser l’ inici per conduir una energia vital a l’esnifada d’un Déu que s’avorreix?  O molts.

No sabem, no podem. Humilitat si us plau.

JP

DIOS DE FANGO.

Si fuera un dios, un ser superior, desde el punto de vista humano,  pararía a mirar.

Seguramente, significaría aspectos no conocidos por los mortales. Supondría decir inmortalidad, o casi. Aptitudes calificadas de poderes divinos. Pero qué quiere decir divino, si no somos conocedores o no podemos comprender?

La pregunta del Origen de todo no tiene fin, es infinita. Lo obvio es reconocer limitaciones y aceptar realidades.

Lo humano se podría ver con cosas buenas y malas. Como nace condicionado por lugar, historia, sociedad, educación, familia, genética y entorno.

Tampoco se puede elegir tanto. Entonces tenemos que aceptar un futuro inamovible? Qué se puede hacer para evitar el Caos?

Hay gente de los dos pareceres; los que todo el mundo puede aportar para mejorar y quien piensa que la "masa" tiene un camino prefijado y sólo condicionado por circunstancias donde reaccionará de forma evidente y directo al Caos.

O un Dios encontraría razonable el Caos humano para recuperar un planeta enfermo? O tanto da, y sea lo que sea? Y si el espacio y el tiempo se pueden manipular, tan da?

Tenemos vidas accidentales? Somos granja de almas? Importamos de alguna forma en el inmenso universo? Porqué sólo puede ser infinito, tanto como la imaginación.

La muerte puede ser el inicio para conducir una energía vital a la esnifada de un Dios que se aburre? O muchos.

No sabemos, no podemos. Humildad por favor.

JP

COWBOY – ALIGA DAURADA.

Li vull arrencar la gola amb les mans, mossegar-li els ulls amb els que mirava abans, ninetes buides de ninot, fora del forat, no semblen reals.

Gaudeixo espargint els budells per tot el voltant, pintant la meva cara com indi vell, recordant, que una bona exposició és el secret de l’atenció, ja veient els voltors rodant.

L’aire del desert s’ha endut el darrer alè de l’assassí pedant, que no trobaran per ser enterrat, servint al menys per carn, per qui no tria i viu matant la fam.

Estic sol entre ànimes innocents, sang vessada injustament, somnis, vida, contes,

Aire, herba, son.

Records que moriran amb mi, que ja quasi no hi són, que jo ja no sóc, per què amb ningú puc compartir.

Espero que el núvol negre dels esperits vingui aviat a portar-me amb els meus.

L’àliga daurada i el corb, el xiulet del vent entre els rocs, la llum del sol que s’amaga, s’apaga,

Àliga daurada ....

JP

MINI

MINI

Fa un parell dies que una garsa es va enfilar a la gàbia del Mini (mini ocell criat a casa) amb la mala intenció de cruspir-se’l.

La meva dona va arribar a temps d’aturar el pajarucidi, tot i algunes ferides que van deixar el pobret Mini estarrufat i amb stress post-traumàtic.

Es va recuperant lentament i conserva les dues potetes. Part de la cua i de l’ala ja no hi son i té unes ferides al ventre i cara.

Sembla que les garses ja fan coses d’aquestes si la gana colla, i ara se’n veuen moltes arreu.

No fa tant, no es veien garses dins els pobles ni tudons ni tórtores. Però tot canvia.

Haurem de posar tanca electrificada? Un tancat de malla? Un gos o gat de vigilància?  Una trampa? Un CD brillant d’espanta-ocells?

De moment no traurem al Mini a la terrassa.

JP

MINI

Hace un par días que una urraca  se montó a la jaula de Mini (un pequeño pájaro ,  criado en casa) con la mala intención de comérselo.

Mi mujer llegó a tiempo de detener el pajarocidio, aunque algunas heridas dejaron al pobre Mini hecho una bolita erizada y con estrés post-traumático.

Se va recuperando poco a poco y conserva las dos patitas. Parte de la cola y del ala ya no están y tiene unas heridas en el vientre y cara.

Parece que las urracas hacen cosas de éstas si hay hambre , y ahora se ven a menudo por todas partes.

No hace tanto, no se veían urracas en los pueblos ni torcaces ni tórtolas. Pero todo cambia.

Tendremos que poner una valla electrificada? Un valla de malla? Un perro o gato de vigilancia? Una trampa? Un CD brillante asusta-pájaros?

De momento no sacaremos a Mini a la terraza.

JP

L'HÈLIX - LA HÉLICE

L’HÈLIX

L’operació no va anar gaire bé i van tallar per l’alçada del genoll. Pensava que no tornaria a nadar, que era una de les seves més grans satisfaccions.

Unes setmanes de depressió mentre es curava la ferida i s’iniciava la recuperació.

Una peça ortopèdica ja estava encarregada. Va haver de triar entre una d’aquelles d’esportista amb forma de “C”, com el famós corredor-acusat de matar la seva novia, o el model d’imitació humana, amb l’acabat de plàstic color carn i brillant.

Les dues peces li feien repelús, tot i que sabia que si volia abandonar les crosses hauria de prendre una decisió.

Va triar la cosa tradicional, tot i que l’altre acabament de cama “esportiva”  la va fer pensar.

Ja que havia d’usar una part de cama artificial, perquè no podia portar alguna cosa que la permetés nadar?

Incorporar una hèlix ortopèdica la convertiria en la pseudo-nadadora més ràpida.

Després de varies proves i una empresa dedicada a procurar l’andròmina per publicitat, havien aconseguit una hèlix que anava amb una bateria elèctrica-estanca que evitava fum i soroll.

La sensació recuperada de nedar i poder gaudir de l’aigua, així com el ressò mediàtic ha fet qu’ella estigui purament feliç amb la seva nova feina de vigilant de platja.

Això si, la platja necessita de corrent elèctrica per recarregar la bateria i l’arribada a l’aigua es una mica estrambòtica.

Els protocols indicaven mantenir una bateria de reserva, per si de cas.

JP

LA HELICE

La operación no fué del todo bien y cortaron a la altura de la rodilla. Pensaba que no volvería a nadar, que era una de sus mayores satisfacciones.

Unas semanas de depresión mientras se curaba de la herida y se iniciaba la recuperación.

Una pieza ortopédica ya estaba encargada. Tuvo que elegir entre una de aquellas de deportista con forma de "C", como el famoso corredor-acusado de matar a su novia, o el modelo de imitación humana, con el acabado de plástico color carne y brillante.

Las dos piezas le hacían repelús, aunque sabía que si quería abandonar las muletas debería tomar una decisión.

Eligió la cosa tradicional, aunque el otro acabado de pierna "deportiva" la hizo pensar.

Ya que tenía que usar una parte de pierna artificial, porqué no podía llevar algo que la permitiera nadar?

Incorporar una hélice ortopédica la convertiría en la pseudo-nadadora más rápida.

Después de varias pruebas y una empresa dedicada a procurar el trasto por publicidad, habían conseguido una hélice que iba con una batería eléctrica-estanca que evitaba humo y ruido.

La sensación recuperada de nadar y poder disfrutar del agua, así como el eco mediático ha hecho que esté puramente feliz con su nuevo trabajo de vigilante de playa.

Eso si, la playa necesita de corriente eléctrica para recargar la batería y la llegada al agua es un poco estrambótica.

Los protocolos indicaban mantener una batería de reserva, por si acaso.

JP

SOMETENT

El dia abans de l’ anunciat Referèndum il·legal, Madrid va reclamar la “gestió” dels Mossos.

Aquella era la senyal per despertar les Cèl·lules d’Acció, com es va voler anomenar al Sometent.

Com les comunicacions es feien x telèfon, el nom de Sometent hagués cridat l’atenció i no calia arriscar-se.

La primera feina que tenien encarregada era introduir un potent virus informàtic a la xarxa dels Mossos. Més que introduir, activar, ja que havia estat instal·lat molts mesos abans per les “Unitats” existents dins el cos de Policia autonòmica. Als pocs minuts de la seva activació van caure els servidors dels Mossos i la meitat del “sistema” de la pròpia Generalitat.

Aquell virus havia estat creat per un cervell brillant del Sometent que treballava al M.I.T, dels EEUU i s’havia “treballat” per la guerra informàtica entre els Estats Units i Rússia i Xina.

Lo fotut del programa era que tenia un efecte contaminant basat en l’ idioma. En aquell pla estava el català i el castellà i va esclatar de forma infalible. Es va escampar x qualsevol eina informàtica connectada que es comuniqués en aquestos idiomes. Mobils, PCs, tabletes, ordinadors d’empreses i Administració de tot el país, Centre i Suramèrica i tot el que fes olor als idiomes triats.

Per prudència, el grup rebel de Sometent – les cèl·lules d’acció – es comunicaven en francès, anglès i qualsevol altre idioma i havien “netejat” els seus aparells pròpiament per la ocasió.

Va saltar l’alarma a tots els països afectats i especialment a Madrid, on ja estaven en alerta “alfa” pel tema del Referèndum.

Televisions, radios, excepte la veu parlada en directe, havien “caigut”. Fins i tot els cotxes amb aparells digitals s’havien bloquejat.

El govern americà estava fent la prova de l’arma informàtica en viu i en directe mentre en seguia les conseqüències.

El grup rebel havia pactat submissió als EEUU i formar part de la seva autoritat amb la condició del seu suport.

El govern americà, que tenia molta experiència en  revolucions i grups rebels, i també fer caure governs, només estava interessat en les “proves” i va fer veure que acceptava l’acord amb un grup que no tenia cap poder fàctic, al menys de moment.

L’exèrcit espanyol es va quedar aturat i bloquejat. A Catalunya el desconcert era total i ningú sabia el què passava.

A les 5 hores el programa es desactivava automàticament perquè així havia estat planificat. El Referèndum es va posposar i unes reunions secretes van deixar el “problema catalan” com fins llavors, pendent.

Però havia un nou actor, misteriós i quasi romàntic. Molts joves van gaudir d’aquell xou i es van sentir atrets per aquella novetat. L’atur ajudava.

Les bases del nou Sometent anaven creixent i les seves accions de divers tipus preocupaven al govern de Madrid que va crear una Comissió per “actos bandálicos masónicos”.

En poc temps, part dels diners pressupostats per aquesta funció van ser “derivats” de forma que es van perdre en la seva major part i va constituir un nou episodi d’escàndol de corrupció.

Era el principi de la fi.

JP

2090

2090

La Història del segle XXI tenia 4 moments claus. Després dels conflictes de l’Aigua i del Menjar, la Gran Crisi del 2042, quan la Xina va col·lapsar la seva economia i de retruc la mundial. L’escalfament del planeta i la inundació de les costes i terres baixes. L’etapa dels 10 anys de L’Epidèmia, entre 2060 i 2070, causant de la Gran Guerra al 2073.

L’Epidèmia va ser la causa o excusa argumentada per Rússia i Xina per iniciar la primera batalla de la Guerra Informàtica, seguida de la Biològica i a continuació l’atòmica.

El monumental col·lapse va provocar la desaparició de la llum del Sol durant 13 mesos, 13.000 milions de morts, desaparició de la immensa majoria de la capa vegetal i de quasi tots els animals.

Viure sota terra i sortir amb protecció era norma bàsica. Inexistència de infraestructures, coneixement, comunicacions i organització social. Ara  només havia petits poblats soterranis i de la poca gent que havia sobreviscut, molts estaven malalts. Mols poca gent volia tenir fills, i d’aquests, la majoria no ho aconseguien. I els que ho aconseguien es penedien.

L’agonia de la humanitat, l’Apocalipsi.

Un reducte a una petita zona del Pacífic s’havia lliurat de la contaminació, les guerres i l’Epidèmia. El vent i les corrents marítimes havien escollit aquell lloc privilegiat. Tan privilegiat que no havia humans.

La vegetació va poder aguantar la disminució de llum i els animals sobreviure. Era l’esperança del Planeta. O al menys fins que el periscopi d’un submarí nuclear va fer la seva aparició. Però eren tot mascles;  havia esperança.

JP

2090

La Historia del siglo XXI tenía 4 momentos clave. Después de los conflictos del Agua y de la Comida, la Gran Crisis del 2042, cuando China colapsó su economía y de rebote la mundial. El calentamiento del planeta y la inundación de las costas y tierras bajas. La etapa de los 10 años de La Epidemia, entre 2060 y 2070, causante de la Gran Guerra en 2073.

La Epidemia fue la causa o excusa argumentada por Rusia y China para iniciar la primera batalla de la Guerra Informática, seguida de la Biológica y luego la atómica.

El monumental colapso provocó la desaparición de la luz del Sol durante 13 meses, 13.000 millones de muertos, desaparición de la inmensa mayoría de la capa vegetal y de casi todos los animales.

Vivir bajo tierra y salir con protección era norma básica. Inexistencia de infraestructuras, conocimiento, comunicaciones y organización social. Ahora sólo había pequeños poblados bajo tierra y de la poca gente que había sobrevivido, muchos estaban enfermos. Muy poca gente quería tener hijos, y de éstos, la mayoría no lo conseguían. Y los que lo conseguían se arrepentían.

La agonía de la humanidad, el Apocalipsis.

Un reducto en una pequeña zona del Pacífico se había librado de la contaminación, las guerras y la Epidemia. El viento y las corrientes marítimas habían escogido ese lugar privilegiado. Tan privilegiado que no había humanos.

La vegetación pudo aguantar la disminución de luz y los animales sobrevivir. Era la esperanza del Planeta. O al menos hasta que el periscopio de un submarino nuclear hizo su aparición. Pero eran todo machos; había esperanza.

JP

MOBILS I REALITAT VIRTUAL - MOVILES Y REALIDAD VIRTUAL

MOBILS I REALITAT VIRTUAL

Hi ha innombrables avenços científics que ja formen part de la nostra vida i segurament triar els més importants seria prou difícil. Ara bé, n’hi ha un parell que han provocat una transformació ingent a les nostres vides; Internet i els mòbils. La gestió del coneixement i les comunicacions, la forma de comportar-nos entre persones. Poca gent, i menys els més joves entendrien un món sense aquest tipus de tecnologia.

Molts altres avenços conviuen i conviuran així com un entorn canviant i la proliferació de malalties mentals. Però segurament el futur ens portarà descobriments fins ara impensables. Noves formes d’energia, d’organització social, prioritats diferents, canvis educatius i de convivència, pactes a nivell planetari i fins i tot algun govern mundial per problemes globals.

Segurament l’espoleta serà alguna amenaça també global i no caldrà pensar-ho massa.

Però la Realitat Virtual obrirà unes possibilitats que serà la nova revolució, la que s’implantarà x substituir el mòbil. Es podrà viatjar sense contaminar ni molestar, viure experiències al gust i al moment, teràpies mèdiques, relacions interpersonals amb l’aspecte físic i de conducta que un desitgi (això donarà molt de joc). Nous jocs, mons virtuals d’increïble realisme, sensacions noves per afectació directe al cervell, experiències irrealitzables a nivell real, etc.

Però com tot, compte que tot té la seva part negativa, ètica o sentimental. Serà la desconnexió gradual de la realitat, un procés que fa temps que ha començat.

No?

JP

MOVILES Y REALIDAD VIRTUAL

Hay innumerables avances científicos que ya forman parte de nuestra vida y seguramente elegir los más importantes sería bastante difícil. Ahora bien, hay un par de ellos que han provocado una transformación ingente en nuestras vidas; Internet y los móviles. La gestión del conocimiento y las comunicaciones, la forma de comportarnos entre personas. Poca gente, y menos los más jóvenes entenderían un mundo sin este tipo de tecnología.

Muchos otros avances conviven y convivirán así como un entorno cambiante y la proliferación de enfermedades mentales. Pero seguramente el futuro nos traerá descubrimientos hasta ahora impensables. Nuevas formas de energía, de organización social, prioridades diferentes, cambios educativos y de convivencia, pactos a nivel planetario e incluso algún gobierno mundial por problemas globales.

Seguramente la espoleta será alguna amenaza también global y no será necesario pensarlo demasiado.

Pero la Realidad Virtual abrirá unas posibilidades que será la nueva revolución, la que se implantará para  sustituir el móvil. Se podrá viajar sin contaminar ni molestar, vivir experiencias al gusto y al momento, terapias médicas, relaciones interpersonales con el aspecto físico y de conducta que uno desee (esto dará mucho juego). Nuevos juegos, mundos virtuales de increíble realismo, sensaciones nuevas por afectación directo al cerebro, experiencias irrealizables a nivel real, etc.

Pero como todo, a tener en cuenta que todo tiene su parte negativa, ética o sentimental. Será la desconexión gradual de la realidad, un proceso que hace tiempo que ha comenzado.

No?

JP