CONTANT OVELLES (concurs Vanguardia)

(PARTICIPACIO A CONCURS VANGUARDIA ABRIL 2016.  LA PRIMERA PART ÉS DEL ESCRIPTOR QUIM MONZÓ, LA CONTINUACIÓ DELS PARTICIPANTS.)

PART MONZÓ

A les 4 de la matinada ja fa hores que dóna voltes al llit, incapaç d’adormir-se. Una rere l’altra, compta ovelles blanques que salten una tanca, tot i que no ha vist mai que cap ovella salti tanques. Generalment aquesta rutina fa que arribi el son però avui, de cop, veu que una de les ovelles que salta la tanca és negra i això el desconcentra. Prova de comptar ovelles que siguin totes negres. Tot d’ovelles negres que salten una tanca. Però, quan gairebé és a punt d’adormir-se, apareix una ovella blanca enmig de les negres. De manera que decideix passar d’ovelles. ¿Què podria comptar? ¿Porcs que salten una tanca? ¿Senyors que entren i surten per una porta giratòria? ¿No hi ha cap altra solució que no sigui comptar alguna cosa? És al llit, amb els ulls oberts. Tip, decideix llevar-se. Va al lavabo, orina, es renta les mans i la cara, fa un glop d’aigua, agafa el paquet de cigarrets i surt al balcó a fumar-ne un. En un balcó de la casa del davant, recolzada a la barana, hi ha una dona que també fuma un cigarret. No l’havia vista mai.

CONTINUACIO

D’aquella distància es divisen unes agradables faccions. Una altra ànima amb son. El fet de compartir la mateixa pena no millora gaire la situació, però ajuda.

La nocturna veïna s,adona de la seva presència però la nit dissimula el seu interès i les bosses als ulls.

La porta del balcó darrera la princesa s’obre provocant que la noia enfoqui la seva mirada enrere. Ara li dona l'esquena i reposa els colzes a la barana.

Un mascle de dos metres d'alt i un d'ample amb somriure de dentifrici i “postureo” Instagram li trenca les hipòtesis. Llueix uns bòxers de conjunt amb els insultants abdominals. Un petonet afectuós encara ho fa tot més modern. Segur que no han estat contant ovelles. Un aire d'enveja es passeja entre els animals mal contats de la granja onírica.

Només la cigarreta a mig cremar evita l'abandó del balcó. La noia manté ara una animada conversa. El braç del “Superman” envolta la cintura femenina i li sobra un tros per agafar-se a la barana. Impossible fugir!

La decepció es suma al cansament.

Una nova aparició al transitat balcó acaba de trencar totes les suposicions. Un nou mascle abraça el noi petoner i els dos van i envolten la noia impedint la seva mobilitat.

Ja no vull ni pensar ni simular. Vull retrobar l'ovella negra i petar la xerrada. I si no ve la son, doncs vindrà un dia llarg. I la noia, pel que sigui, tampoc pot dormir...

JPB