APOCALIPSI
El món dona senyals d’esgotament. Els humans no ho fem bé. Ho
hem banalitzat tot.
El món es l’extrapolació del petit poble franquista. El poder en
mans de quatre (l’alcalde – polítics, el metge – poder de la salut, el mossèn –
poder religiós, i el farmacèutic – el poder de les multinacionals.
Aquests cacics remenen les cireres i concentren el poder. La
resta són pobres i han d’obeir (o s’enterren a la cuneta).
La diferència amb el món és que hem trencat la ratlla de la
super-població i del desequilibri. Calen molts pobres per mantenir més rics.
Els símptomes són molts. Molta gent és molta contaminació i
depredació d’espai. Destrucció de naturalesa, mar, selva. I com les rates, sense
espai ens fotrem d’hòsties.
El canvi climàtic probablement és un més al llarg de la història
del planeta, però ajudat per la nostra inconsciència. Canviem aire per diners?,
salut per consumisme?
El desglaç fa pujar el nivell de l’aigua. Això és un fet que ens
mirem de reüll calculant que “igual no ens toca a nosaltres”.
El xoc de civilitzacions, el pas del poder econòmic cap a Àsia.
O només són les fàbriques, ja que el diner no té pàtria? El que fins ara té
força, poder i diners no es resignarà a perdre el primer lloc, i farà com el
dolent dels dibuixos de les carreres de cotxes, el Pierre Nodoyuna, posar totes
les traves a la carrera sense miraments i amb l’únic objectiu de mantenir-se al
primer lloc. I val tot, culpar a altres d’atemptats, provocar-los, contaminar
la informació, promoure règims controlables i desestabilitzar zones d’ on es
pot treure algun benefici. En això, les multinacionals assessoren els polítics
corruptes.
Com tornar a guanyar pes i poder que Àsia ha estat esgarrapant
des de fa temps? Doncs amb conflictes, empobrint els pobres, guerres i venda d’armes,
controlar l’energia.
Els Xinesos i India no podran créixer eternament als nivells
actuals, sinó que cauran i cal que tinguin conflictes interns. Per això s’espavilen
a crear un “mercat interior” potent. Però tot i amb això la inestabilitat
arriba ràpida i la Gran Crisi comença a ensenyar les urpes.
Les crisi destruiran part de lo aconseguit amb esforç, crearà
uns quants rics més i enriquirà més els que ja ho eren, i caldrà empobrir més
gent per aconseguir-ho. Per això les crisi ja estan aquí per quedar-se. La gran
crisi serà una aparició seguida i continuada de petites crisis que només que
provocaran més desequilibri. I compte amb la crisi de les llibertats.
Tots els participants voldran una part del pastís. Però la
Tormenta Perfecta s’acosta, i fins i tot Nostradamus ens avisa.
Fins i tot la guerra informàtica i els atemptats digitals estan
en creixement constant.
Tecnologia banal. Increment de la força de les multinacionals, Debilitament dels estats a ritme d'increment
del deute públic (el gran robatori legal). Lleis i justícia de dos
rasers. Perversió de la política i medis. Classe alta i baixa. Encariment
educació.
Els nous països forts seran NO democràtics o simplement de
democràcia virtual ja descafeïnada.
Petits alts i baixos en el temps, sempre sense abandonar un
desequilibri preocupant.
Els polítics ni sabran ni podran gestionar les noves situacions.
El poder els passa per sobre. (cal un nou equilibri).
La gent de base comença a adonar - se que o canvien molt les
coses o ens haurem d’entrenar per una etapa fosca.
O la tecnologia i el sentit comú ens donaran un cop de mà? (la
tecnologia ens sorprendrà, però no serà prou).
Els vehicles de tracció aniran passant a híbrids i elèctrics. El comerç electrònic anirà incrementant el seu paper fins a canviar l'evolució de les formes de relació comercial. És podrà visitar, veure consultar i comprar virtualment de tot.
Apareixeran moviments de retorn a la naturalesa, en la mateixa força que l' increment de control administratiu, fiscal, policial.
Apareixeran nuclis bohemis independents en contraposició del control tecnològic de tota la població. I apareixeran grups radicals armats estil autodefensa i els grups massons seran reductes de pensament.
Les guerres i revolucions de pes seran provocades per raons i excuses econòmiques, com sempre.
Amb l' increment
demogràfic i de desequilibris aniran apareixent noves epidèmies, noves
malalties (molts experiments per reduir certes poblacions). S' incrementarà la
dependència de nous medicaments. Però els avenços mèdics permetran viure més
anys, on ja podem preveure que tenir diners pesarà molt i provocarà encara més
desequilibri. Es que ens vindran rodades !
Les patologies psicològiques abundoses on no hagi conflictes bèl·lics. En aquests no els donarà temps.
L'agricultura tornarà a ser una activitat primordial, però els terratinents ho seran a nivell mundial. Ja veiem com es compren milions d’hectàrees preveient el paper de la terra i el control dels actius alimentaris. Pagarem el menjar, l’aigua, el respirar i la calefacció. No quedarà per res més.
Xina anirà suavitzant el seu creixement econòmic, però ja serà el nou centre de poder, en part degut en el seu sistema econòmic i polític, no depenent de la població.
Les crisis a Xina farà ballar l'economia mundial, i les actuals
estructures mostraran la seva inutilitat, que ja ho fan ara. FMI, UN,
OMS, OTAN, i de menors; borses, bancs.
Les màfies seran cada vegada més fortes (en la part més alta del
poder) i això promourà tràfic de tota mena de persones i objectes
descontrolats, amb especials conseqüències amb l'emigració il·legal i refugiats.
Les enquestes seran la nova "democràcia", i la
publicitat i el control dels medis i Internet la nova batalla.
Els descobriments tecnològics, mèdics i el coneixement no podran
compensar la degradació del medi, la pobresa i el caos dels atacs cibernètics i
virus informàtics.
Més gent, més avions, més
petroliers, més vessaments, més fum, accidents atòmics, més malalts, menys
llocs purs, caos. Més mentides, més mediocritat, més hipocresia.
El canvi climàtic ja han creuat la línia de no retorn, per la raó que sigui. Augment de temperatura, de nivells de l'aigua.
Inseguretat, i una curiositat, hi haura parcs naturals i parcs
d'habitatges per rics, la resta serà zona degradada.
Els massons hauran d'anar posant la llavor pel nou cicle. Els
poders establerts els consideraran una amenaça i s' hauran d'amagar (la
història es va repetint).
Dependrà d'aquestes organitzacions el temps de durada per fer la
travessa cap al futur "reeiximent" (teories d’Assimov). La labor de
planificació, recollida de coneixements, trobar i crear un lloc
segur, independent en molts aspectes, com l'energia, serà una feina
ingent.
Fa por la concentració de riquesa juntament amb l'excés de població, ja que el factor clau per l'esclat de la revolució serà la crítica combinació de rics i gana.
Veurem una llarga etapa de declivi, primer europeu i després americà, rus, Japó, i la resta d'Àsia. La darrera illa a caure, Àfrica. I després desintegració i degradació general. Travessa del desert i inici del nou cicle (no ho veurem).
Però tot serà d'aquí entre 5 i 30 anys o més (he xuclat el dit per fer la previsió). Dona per agafar-s' ho bé i viure la pròpia vida, sense pressa i aprofitarla.
La realitat del món evoluciona com les pel·lícules. Cada vegada som
menys innocents, més efectes especials i necessitat de relaxar les nostres
ments, que amb el continu bombardeig d'informació i pressió psicològica,
necessitarem més domini propi.
De moment podem dir que estem a l’ inici d'una transició (versió
optimista i mentidera) . Les variables que juguen són moltes i el resultat a
curt i mig termini seran com sempre, dual. Els dos mons. Pobres i rics. Sense
guerres ni cataclismes a l’engròs s, accentuarà aquesta injustícia.
Nosaltres serem més grans, més vells, més savis, més egoistes.
Més gent al mon, més necessitats de menjar, energia, medicines, ESPAI.
Les ciutats concentraran els recursos. Les sangoneres del sistema. La contaminació s' instal·larà en àmplies zones, vaja, totes.
El nivell de vida pujarà en àmplies zones d'orient i Àsia.
Europa patirà els efectes de la seva pròpia medicina i perdrà pistonada,
lentament o pot ser ràpidament. Alemanya, holanda i nòrdics conservaran un
status alt, i la Unió Europea no té ja sentit. Està venuda al liberalisme i
caciquisme. Serà l’ombra de la gran idea de mires amples.
El sud d'Europa serà la Xina europea. Sous baixos, desequilibri econòmic,
lloc de vacances. La classe mitjana prosperarà a Àsia i caurà a Europa. Això
provocarà greus convulsions que agreujaran la zona i espantarà inversions. Ho
aprofitaran els més radicals.
Amèrica del Sud tardarà en situar-se, però tindrà un
creixement lent. La zona que es convertirà en la nova àrea d'oportunitats serà
Àfrica.
La concentració de riquesa en poques mans arribarà a una situació insostenible. A nivell de tot el món.
La manipulació del terrorisme, les guerres “justificades” per
vendre armes a dojo i el patiment anirà cap als més pobres, com sempre.
I les zones “riques” veuran això per la tele, i mentre no els
afecti, anar pasant...
Tot és mentida.
(Escrit cagant hòsties. Sorry)
Quina vomitada! La "niña del Exorcista" i tú, cosins germans.
ResponderEliminarSignat
hihihi
Lindo Pulgoso