BANAL (CAT I CAST)

BANAL

Segurament és només una sensació i excessivament generalitza, una visió miop. Però sembla que la banalitat estigui instal·lada a les nostres ments com en el declivi de l’imperi romà (o la imatge que ens han venut del declivi).

Poso la tele i començo a fer zapping, buscant alguna cosa que eviti fer més zapping. La family (les paraules en anglès farden més) em recriminen no utilitzar l’altre “mando” que permet una visió amplia dels programes i sèries. Però a mi no m’agrada (símptoma de falta d’adaptació o avorriment de les millores tecnològiques? O simplement que per trobar una sèrie agradable i veure capítols ja vistos, no cal mirar tantes coses).

Gran Hermano, Hermano Mayor, La Isla de los famosos, o la otra Isla de los que van en pelotas, Els Simpson i Bob Esponja (de les sèries més intel·ligents), Big Bang (salvant l’honor) i les pel·lícules  (que em diuen que tenim gravades, o les que no). Sort d’alguna amb nivell com “Intocable”.

L’imperi del telèfon mòbil imposa la seva llei. Ja no s’expliquen acudits, s’ensenyen vídeos de pretès humor (jo ho miro com apàtic que reconeix la victòria del mòbil). Alguns patètics i amb milers de “shares”, joves famosos per emetre vídeos dirigits a joves ja mig esclaus del deu “Mòbil”. L’únic lloc de comunicació juvenil. Les excepcions sobre continguts interessants dignifiquen l’avenç tecnològic.

Visca els famosos de la tele per cardar amb la famosa aquella, el torero aquell, o haver sortit a Gran Primo 27. Sol·licitats a la televisió per explicar la seva visió del món des del punt de vista intel·lectual.

Visca el poder dels medis on ens dosifiquen el que necessitem saber, tot i que sabem que es simple manipulació.(no entrem en política que ja deprimeix).

Les notícies ens expliquen els resultats de futbol, deu i senyor dels esports ( així com el circ Romà) i la tecnologia banal ( avantatges  del ciutadà romà.).

Diners i fama, poder i reconeixement, importància de l’aspecte i de ser atractiu, a tots nivells. Sempre ha estat així, però mai tan ben explicat i comunicat. Es la era Internet.

Anar cremant anys sense enfocar el punt de mira. Fins que un dia es descobreixen les arrugues emprenyadores. I necessitarem més crema facial, més gimnàs, més líftings, botox, o el que calgui.(sempre quedaran els diners)

Però ben mirat, segurament el gran secret és com t’agafes “la cosa”. Una sola vida, amb les seves dures realitats i els agradables caramelets que apareixen de tant en tant. Els de Matrix que sabien la veritat estaven bastant més putejats que els “enganyats”. I no es tracta de viure bé la única vida que sabem de ben segur que existeix ? (si hi ha altres vides no les recordem).

Doncs, a passar-ho bé, que són dos dies. Banals? I què, si són divertits!

Tancar els ulls no ajuda a millorar les coses, però sí a dormir sense tants mals de cor.

Que al món hi ha qui ho passa malament? ( Sempre ha esta així, oi?) Qui ha nascut en el lloc equivocat ha de pagar el preu?  Just?

Ara que havia redirigit “la cosa” a l’optimisme ceg em torço. Doncs no segueixo.

Hi ha coses bones, hi ha gent bona, vindran nous temps, millors, o no n’hi haurà.

Que no es perdi l’optimisme (un pessimista és un optimista ben informat? Nooooo. Es un pessimista i no gaudirà de les coses bones que sí que hi ha).

Ànim!

JP

BANAL

Seguramente es sólo una sensación y excesivamente generaliza, una visión miope. Pero parece que la banalidad esté instalada en nuestras mentes como en el declive del imperio romano (o la imagen que nos han vendido del declive).

Pongo la tele y comienzo con el zapping, buscando algo que evite hacer más zapping. La family (las palabras en inglés son más cool) me recriminan no utilizar el otro "mando" que permite una visión amplia de los programas y series. Pero a mí no me gusta (síntoma de falta de adaptación o aburrimiento de las mejoras tecnológicas? O simplemente que para encontrar una serie agradable y ver capítulos ya vistos, no hace falta mirar tantas cosas).

Gran Hermano, Hermano Mayor, La Isla de los famosos, o la otra Isla de los que van en pelotas, Los Simpson y Bob Esponja (de las series más inteligentes), Big Bang (salvando el honor) y  películas (que me dicen que tenemos grabadas, o las que no). Suerte de alguna con nivel como "Intocable".

El imperio del teléfono móvil impone su ley. Ya no se explican chistes, se enseñan vídeos de pretendido humor (yo lo miro como apático que reconoce la victoria del movil). Algunos patéticos y con miles de "shares", jóvenes famosos para emitir vídeos dirigidos a jóvenes ya medio esclavos del dios "Movil". El único lugar de comunicación juvenil. Las excepciones sobre contenidos interesantes dignifican el avance tecnológico.

Viva los famosos de la tele por acostarse con la aquella famosa, el torero aquél, o haber salido en Gran Primo 27. Solicitados en televisión para explicar su visión del mundo desde el punto de vista intelectual.

Viva el poder de los medios donde nos dosifican lo que necesitamos saber, aunque sabemos que es simple manipulación. (No entramos en política que ya deprime).

Las noticias nos cuentan los resultados de fútbol, ​​dios y señor de los deportes (así como en el circo Romano) y la tecnología banal (ventajas del ciudadano romano.).

Dinero y fama, poder y reconocimiento, importancia del aspecto y de ser atractivo, a todos niveles. Siempre ha sido así, pero nunca tan bien explicado y comunicado. Es la era Internet.

Ir quemando años sin enfocar el punto de mira. Hasta que un día se descubren las arrugas molestas. Y necesitaremos más crema facial, más gimnasio, más liftings, botox, o lo que sea necesario. (Siempre quedará el incombustible dinero, metafóricamente hablando).

Pero bien mirado, seguramente el gran secreto es como te tomas "la cosa". Una sola vida, con sus duras realidades y los agradables caramelitos que aparecen de vez en cuando. Los de Matrix que sabían la verdad estaban bastante más puteados que los "engañados". Y acaso no se trata de vivir bien la única vida que sabemos seguro que existe? (si hay otras vidas no las recordamos).

Pues, a pasarlo bien, que son dos días. Banales? Y qué, si son divertidos!

Cerrar los ojos no ayuda a mejorar las cosas, pero sí a dormir sin tantos dolores de corazón.

¿Que en el mundo hay quien lo pasa mal? (Siempre ha sido así, ¿verdad?) ¿Quién ha nacido en el lugar equivocado debe pagar el precio? ¿Justo?

Ahora que había redirigido "la cosa" al optimismo ciego me desvío. ¡Pues no sigo!

Hay cosas buenas, hay gente buena, vendrán nuevos tiempos, mejores, o no habrá.

Que no se pierda el optimismo (un pesimista es un optimista bien informado? Nooooo. Es un pesimista y no disfrutará de las cosas buenas que sí hay).

Ánimo!   

JP

APOCALIPSI - EL FUTUR JA ES AQUÍ.

APOCALIPSI

El món dona senyals d’esgotament. Els humans no ho fem bé. Ho hem banalitzat tot.

El món es l’extrapolació del petit poble franquista. El poder en mans de quatre (l’alcalde – polítics, el metge – poder de la salut, el mossèn – poder religiós, i el farmacèutic – el poder de les multinacionals.

Aquests cacics remenen les cireres i concentren el poder. La resta són pobres i han d’obeir (o s’enterren a la cuneta).

La diferència amb el món és que hem trencat la ratlla de la super-població i del desequilibri. Calen molts pobres per mantenir més rics.

Els símptomes són molts. Molta gent és molta contaminació i depredació d’espai. Destrucció de naturalesa, mar, selva. I com les rates, sense espai ens fotrem d’hòsties.

El canvi climàtic probablement és un més al llarg de la història del planeta, però ajudat per la nostra inconsciència. Canviem aire per diners?, salut per consumisme?

El desglaç fa pujar el nivell de l’aigua. Això és un fet que ens mirem de reüll calculant que “igual no ens toca a nosaltres”.  

El xoc de civilitzacions, el pas del poder econòmic cap a Àsia. O només són les fàbriques, ja que el diner no té pàtria? El que fins ara té força, poder i diners no es resignarà a perdre el primer lloc, i farà com el dolent dels dibuixos de les carreres de cotxes, el Pierre Nodoyuna, posar totes les traves a la carrera sense miraments i amb l’únic objectiu de mantenir-se al primer lloc. I val tot, culpar a altres d’atemptats, provocar-los, contaminar la informació, promoure règims controlables i desestabilitzar zones d’ on es pot treure algun benefici. En això, les multinacionals assessoren els polítics corruptes.

Com tornar a guanyar pes i poder que Àsia ha estat esgarrapant des de fa temps? Doncs amb conflictes, empobrint els pobres, guerres i venda d’armes, controlar l’energia.

Els Xinesos i India no podran créixer eternament als nivells actuals, sinó que cauran i cal que tinguin conflictes interns. Per això s’espavilen a crear un “mercat interior” potent. Però tot i amb això la inestabilitat arriba ràpida i la Gran Crisi comença a ensenyar les urpes.

Les crisi destruiran part de lo aconseguit amb esforç, crearà uns quants rics més i enriquirà més els que ja ho eren, i caldrà empobrir més gent per aconseguir-ho. Per això les crisi ja estan aquí per quedar-se. La gran crisi serà una aparició seguida i continuada de petites crisis que només que provocaran més desequilibri. I compte amb la crisi de les llibertats.

Tots els participants voldran una part del pastís. Però la Tormenta Perfecta s’acosta, i fins i tot Nostradamus ens avisa.

Fins i tot la guerra informàtica i els atemptats digitals estan en creixement constant.

Tecnologia banal. Increment de la força de les multinacionals,  Debilitament dels estats a ritme d'increment del deute públic (el gran robatori legal).  Lleis i justícia de dos rasers.  Perversió de la política i medis. Classe alta i baixa. Encariment educació.

Els nous països forts seran NO democràtics o simplement de democràcia virtual ja descafeïnada.

Petits alts i baixos en el temps, sempre sense abandonar un desequilibri preocupant.

Els polítics ni sabran ni podran gestionar les noves situacions. El poder els passa per sobre. (cal un nou equilibri).

La gent de base comença a adonar - se que o canvien molt les coses o ens haurem d’entrenar per una etapa fosca.

O la tecnologia i el sentit comú ens donaran un cop de mà? (la tecnologia ens sorprendrà, però no serà prou).

Els vehicles de tracció aniran passant a híbrids i elèctrics.  El comerç electrònic anirà incrementant el seu paper fins a canviar l'evolució de les formes de relació comercial.  És podrà visitar, veure consultar i comprar virtualment de tot.

Apareixeran moviments de retorn a la naturalesa, en la mateixa força que l' increment de control  administratiu, fiscal, policial.

Apareixeran nuclis bohemis independents en contraposició del control tecnològic de tota la població. I apareixeran grups radicals armats estil autodefensa i els grups massons seran reductes de pensament.

Les guerres i revolucions de pes seran provocades per raons i excuses econòmiques, com sempre.

Amb l' increment demogràfic i de desequilibris aniran apareixent noves epidèmies,  noves malalties (molts experiments per reduir certes poblacions). S' incrementarà la dependència de nous medicaments. Però els avenços mèdics permetran viure més anys, on ja podem preveure que tenir diners pesarà molt i provocarà encara més desequilibri. Es que ens vindran rodades !

Les patologies psicològiques abundoses on no hagi conflictes bèl·lics. En aquests no els donarà temps.

L'agricultura tornarà a ser una activitat primordial, però els terratinents ho seran a nivell mundial. Ja veiem com es compren milions d’hectàrees preveient el paper de la terra i el control dels actius alimentaris. Pagarem el menjar, l’aigua, el respirar i la calefacció. No quedarà per res més.

Xina anirà suavitzant el seu creixement econòmic,  però ja serà el nou centre de poder, en part degut en el seu sistema econòmic i polític,  no depenent de la població.

Les crisis a Xina farà ballar l'economia mundial, i les actuals estructures mostraran la seva inutilitat, que ja ho fan ara. FMI, UN,  OMS, OTAN,  i de menors; borses, bancs.

Les màfies seran cada vegada més fortes (en la part més alta del poder) i això promourà tràfic de tota mena de persones i objectes descontrolats, amb especials conseqüències amb  l'emigració il·legal i refugiats.

Les enquestes seran la nova "democràcia", i la publicitat i el control dels medis i Internet la nova batalla.

Els descobriments tecnològics, mèdics i el coneixement no podran compensar la degradació del medi, la pobresa i el caos dels atacs cibernètics i virus informàtics.

 Més gent, més avions, més petroliers, més vessaments, més fum, accidents atòmics, més malalts, menys llocs purs, caos. Més mentides, més mediocritat, més hipocresia.

El canvi climàtic ja han creuat la línia de no retorn,  per la raó que sigui. Augment de temperatura, de nivells de l'aigua.

Inseguretat, i una curiositat, hi haura parcs naturals i parcs d'habitatges per rics, la resta serà zona degradada.

Els massons hauran d'anar posant la llavor pel nou cicle. Els poders establerts els consideraran una amenaça i s' hauran d'amagar (la història es va repetint).

Dependrà d'aquestes organitzacions el temps de durada per fer la travessa cap al futur "reeiximent" (teories d’Assimov). La labor de planificació,  recollida de  coneixements, trobar i crear un lloc segur, independent en molts aspectes, com l'energia,  serà una feina ingent.

Fa por la concentració de riquesa juntament amb l'excés de població,  ja que el factor clau per l'esclat de la revolució serà la crítica combinació de rics i gana.

Veurem una llarga etapa de declivi, primer europeu i després americà, rus, Japó,  i la resta d'Àsia.  La darrera illa a caure, Àfrica. I després desintegració i degradació general. Travessa del desert i inici del nou cicle (no ho veurem).

Però tot serà d'aquí entre 5 i 30 anys o més (he xuclat el dit per fer la previsió). Dona per agafar-s' ho bé i viure la pròpia vida, sense pressa i aprofitarla.

La realitat del món evoluciona com les pel·lícules. Cada vegada som menys innocents, més efectes especials i necessitat de relaxar les nostres ments, que amb el continu bombardeig d'informació i pressió psicològica, necessitarem més domini propi.

De moment podem dir que estem a l’ inici d'una transició (versió optimista i mentidera) . Les variables que juguen són moltes i el resultat a curt i mig termini seran com sempre, dual. Els dos mons. Pobres i rics. Sense guerres ni cataclismes a l’engròs s, accentuarà aquesta injustícia.

Nosaltres serem més grans, més vells, més savis, més egoistes. Més gent al mon, més necessitats de menjar, energia, medicines, ESPAI. 

Les ciutats concentraran els recursos. Les sangoneres del sistema. La contaminació s' instal·larà en àmplies zones, vaja, totes.

El nivell de vida pujarà en àmplies zones d'orient i Àsia. Europa patirà els efectes de la seva pròpia medicina i perdrà pistonada, lentament o pot ser ràpidament. Alemanya, holanda i nòrdics conservaran un status alt, i la Unió Europea no té ja sentit. Està venuda al liberalisme i caciquisme. Serà l’ombra de la gran idea de mires amples.

El sud d'Europa serà la Xina europea. Sous baixos, desequilibri econòmic, lloc de vacances. La classe mitjana prosperarà a Àsia i caurà a Europa. Això provocarà greus convulsions que agreujaran la zona i espantarà inversions. Ho aprofitaran els més radicals.

Amèrica del Sud tardarà en situar-se,  però tindrà un creixement lent. La zona que es convertirà en la nova àrea d'oportunitats serà Àfrica.

La concentració de riquesa en poques mans arribarà a una situació insostenible. A nivell de tot el món.

La manipulació del terrorisme, les guerres “justificades” per vendre armes a dojo i el patiment anirà cap als més pobres, com sempre.

I les zones “riques” veuran això per la tele, i mentre no els afecti, anar pasant...

Tot és mentida.

(Escrit cagant hòsties. Sorry)

EL COTXE D'UN ALTRE TEMPS - EL COCHE DE OTRO TIEMPO

El COTXE D’UN ALTRE TEMPS

Allí estava, trepitjant les ratlles dels pas zebra,  davant el bar de la Rambla, elegant. Ningú el va veure arribar ni com va desaparèixer. No havia explicació, no era real.

Devia ser un plec en l,espai-temps, una visió  temporal d,un moment del passat,  un  inexplicable succés. Perquè sembla més improbable un viatge en el temps, perquè  és impossible. En canvi, igual que l,aparició de fantasmes, aquell vehicle es va "manifestar".

Poden les màquines tenir ànima? I si era així,  què volia o pretenia amb la seva aparició?

La màquina viva, o morta, ens estava dient alguna cosa. De qui havia estat aquell aparell malèfic o posseït? Que havia fet que trenqués les normes del temps i aparegués davant ulls desconeguts? Alguna cosa greu va marcar el carburador o la bateria màgica de l,aparell, o l,ànima mecànica.

Algú sap alguna cosa? Algú ha descobert el missatge? Pot ser la matrícula amaga el misteri?

JP

El COCHE DE OTRO TIEMPO

Allí estaba, pisando las rayas del paso cebra, frente al bar de la Rambla, elegante. Nadie lo vio llegar ni cómo desapareció. No había explicación, no era real.

Debía de ser un pliegue espacio-temporal, una visión de un momento del pasado, un inexplicable suceso. Porqué parece más improbable un viaje en el tiempo, porqué es imposible. En cambio, al igual que la misma aparición de fantasmas, aquel vehículo se "manifestó".

Pueden las máquinas tener alma? Y si es así, qué quería o pretendía con su aparición?

La máquina viva, o muerta, nos estaba diciendo algo. ¿De quien había sido aquel aparato maléfico o poseído? ¿Que había hecho que rompiera las normas del tiempo y apareciera ante ojos desconocidos? Algo grave marcó el carburador o la batería mágica del aparato, o alma mecànica.

Alguien sabe algo? Alguien ha descubierto el mensaje? Quizá la matrícula esconde el misterio?

JP

Y DEMÀ DILLUNS - Y MAÑANA LUNES

I demà dilluns – y mañana lunes

Demà dilluns. Es bo oi? Si demà no fos, cagada!

Es que fa dies que no escric i en tinc ganes, però vull un tema que em foradi l’estomac, si no, perquè sí, no cal.

I em sento bé, per un cantó, es diumenge, i estic però com inquiet. Ves per on! ja que a mi també m’agrada el diumenge, encara que prefereixo el dissabte. Té un altre color més clar.

Ara hi ha calma a casa i he passat unes fotos al PC, i m’he remirat la foto d’una màscara que tinc a casa que em mira molt. Es misteriosa. A casa n’hi ha d’altres de xules, però avui em miro aquesta. Té unes calaveres que li fan de corona i sembla pensada per espantar. Ens agraden les màscares a casa.

La cabrona té allò que la fa ressaltar, i és en un lloc privilegiat. Em vigila el dent de tauró, que vaig trobar al Torrent del Tro, de jovenet.

La respecto i de vegades sembla que em vulgui dir alguna cosa, així com “ja ens veurem, més aviat que tard” i acolloneix oi ?

(escoltar Blur deu tenir efectes secundaris...)

JP

Y MAÑANA LUNES

Mañana lunes. Debe ser bueno, verdad? Si mañana no fuera, la habríamos cagado.

Es que hace días que no escribo y me apetece, pero debe ser un tema que me remueva las tripas, si no, no vale la pena.

Y por una parte me siento bien, es domingo, pero por otra estoy inquieto, supongo que sin motivo. Y es que a mí también me gusta el domingo, aunque mejor el sábado. Tiene otro color.

En casa hay calma y acabo de pasar unas fotos al PC, i me he remirado una máscara que hay en casa que me mira mucho. La estoy viendo ahora en una foto, y es que es misteriosa… En casa hay otras de chulas, pero hoy me miro ésta. Tiene unas calaveras que le hacen de corona y parece construida para asustar. En casa nos gustan las máscaras.

La cabrona tiene aquello que la hace resaltar y está colgada en un lugar privilegiado. Me vigila el diente de tiburón que encontré en el Torrent del Tro, de más jovencito.

La respeto, y a veces parece que me quiere decir algo, algo como “ya nos veremos, más pronto que tarde” y acojona ¿verdad?

(escuchar Blur debe tener efectos secundarios…)

JP