FEMINISME I HABITATGE

 

Vaig llegir que el feminisme inicial havia estat una estratègia prefabricada per un motiu econòmic. Estava clar que calia un progrés en el paper de les dones en la societat i tot i la resistència d’alguns sectors es va fonamentar el creixement de la igualtat. Era sorprenent la bondat els iniciadors del projecte, o més aviat era un tema econòmic? La clau era la incorporació de les dones al món laboral i de una tacada es quasi doblava el nombre de pagadors d’impostos.

Aquest fet provocava un efecte secundari, la cessió de les criatures a l’escola a edat ben tendre i només calia un sistema educatiu enfocat a l’ensinistrament dels infants.

Les classes benestants ja s’encarregarien de que els seus anessin a escoles amb altres enfocaments, amb un destí diferent, manar. Ja per sang i diners la vida d’aquests infants seria significativament millor en alguns aspectes i d’això es tractava.

Al doblar els impostos per doblar els pagadors, el paper de l’estat incrementava el seu poder. Augmentava la quantitat de funcionaris i recursos pel que convingués més als amos de la política.

La inflació, els escassos increments dels sous, han provocat que estigui desapareixent la classe mitjana i que els que tenen rentes més altes les incrementin encara més. Concentració de riquesa i subvenció de la misèria.

I aquest sembla que sigui el futur proper, els rics més rics i els pobres controlats per la por i la misèria.

Però encara cal fer un altre pas, la classe mitjana resistent ha de reduir-se. I d’aquí apareix el nou gir estratègic, si ja treballen per necessitat homes i dones per sobreviure, cal destrossar el “compartiment” de despeses (matrimonis – família). Aquí apareix el nou feminisme, l’apoderament, la guerra de sexes, la multiplicació de gèneres, el trencament de la presumpció d’innocència en els homes. Que divorciar-se sigui extenuant, que casar-se sigui un risc majúscul, que homes i dones es mirin de reüll i desconfiança.

I així estem en l’increment de vivendes amb un sol habitant, que fa que els preus d’habitatge no parin de pujar. I que el compartiment obligat de pisos en el lloguer d’habitacions sigui el darrer recurs de supervivència.

Hi ha beneficiats en tot això i pot fer pensar que promoguin aquesta situació fins que tot rebenti.

De moment sembla que la concentració de riquesa anirà cap a qui no necessita treballar per poder viure bé i qui treballi anirà just igualment. Probablement causarà en un futur un daltabaix econòmic per tornar a començar el cicle.

 

JP