FEMINISME I HABITATGE

 

Vaig llegir que el feminisme inicial havia estat una estratègia prefabricada per un motiu econòmic. Estava clar que calia un progrés en el paper de les dones en la societat i tot i la resistència d’alguns sectors es va fonamentar el creixement de la igualtat. Era sorprenent la bondat els iniciadors del projecte, o més aviat era un tema econòmic? La clau era la incorporació de les dones al món laboral i de una tacada es quasi doblava el nombre de pagadors d’impostos.

Aquest fet provocava un efecte secundari, la cessió de les criatures a l’escola a edat ben tendre i només calia un sistema educatiu enfocat a l’ensinistrament dels infants.

Les classes benestants ja s’encarregarien de que els seus anessin a escoles amb altres enfocaments, amb un destí diferent, manar. Ja per sang i diners la vida d’aquests infants seria significativament millor en alguns aspectes i d’això es tractava.

Al doblar els impostos per doblar els pagadors, el paper de l’estat incrementava el seu poder. Augmentava la quantitat de funcionaris i recursos pel que convingués més als amos de la política.

La inflació, els escassos increments dels sous, han provocat que estigui desapareixent la classe mitjana i que els que tenen rentes més altes les incrementin encara més. Concentració de riquesa i subvenció de la misèria.

I aquest sembla que sigui el futur proper, els rics més rics i els pobres controlats per la por i la misèria.

Però encara cal fer un altre pas, la classe mitjana resistent ha de reduir-se. I d’aquí apareix el nou gir estratègic, si ja treballen per necessitat homes i dones per sobreviure, cal destrossar el “compartiment” de despeses (matrimonis – família). Aquí apareix el nou feminisme, l’apoderament, la guerra de sexes, la multiplicació de gèneres, el trencament de la presumpció d’innocència en els homes. Que divorciar-se sigui extenuant, que casar-se sigui un risc majúscul, que homes i dones es mirin de reüll i desconfiança.

I així estem en l’increment de vivendes amb un sol habitant, que fa que els preus d’habitatge no parin de pujar. I que el compartiment obligat de pisos en el lloguer d’habitacions sigui el darrer recurs de supervivència.

Hi ha beneficiats en tot això i pot fer pensar que promoguin aquesta situació fins que tot rebenti.

De moment sembla que la concentració de riquesa anirà cap a qui no necessita treballar per poder viure bé i qui treballi anirà just igualment. Probablement causarà en un futur un daltabaix econòmic per tornar a començar el cicle.

 

JP

VIBRACIÓ EMOCIONAL

 

Segons Nicola Tesla tot és energia, vibració i magnetisme. Com més hi penso i no tinc la resposta científica, més crec que és cert.

L’Univers és inescrutablement complexa, no es pot pretendre entendre’l amb la capacitat humana, i per tant ens hem de conformar en lo que humanament és possible.

Com la radio que capta una senyal en una freqüència i si la canviem rebem una altra senyal deu ser la nostra percepció. L’humà és capaç de captar una franja de freqüència i més enllà està reservat a altres éssers o màquines amb diferents capacitats. Mira que si més enllà de les “nostres” freqüències és on estan les altres dimensions i els universos paral·lels...

Aterrant a la “normalitat” hi ha una banalitat que encurioseix els dies. Serà que al coincidir la nostra vibració mental amb altres éssers vius i no vius és quan ens sentim més còmodes? Es variable voluntàriament aquestes freqüència? Es la meditació un camí per poder arribar a aquesta possibilitat? (anava Jacobo Grinsberg per aquesta via?).

Serà que compartir vibració sobre alguns aspectes amb altre gent fa que la sensació de pertinència a un grup sigui la provocadora de un benestar col·lectiu? Es el futbol, la religió, la política, els grups de hobbies, els companys de feina una forma per convergir vibracions?

I els llocs, les cases (les vivències en aquest lloc), el bosc ... les seves vibracions ens produeixen emocions? S’encomanen les vibracions? Serà que en el lloc on vius, on et sens còmode, demostra que la seva vibració s’ha adaptat a tu?

Com ens deu impactar la ressonància de la Terra (ressonància Shumann). Aquesta ha evolucionat, ja que durant milers d’anys ha estat a 7’8 Hz i des del 1980 ha passat a 12 Hz. Aquesta variació deu ser condicionada per molts aspectes, suposadament pel Sol i altres planetes, pel magnetisme i les seves evolucions, la rotació i translació i vés a saber per quantes coses més.

Alguna teoria explica que l’Univers, tot el que el composa, té “vida pròpia”. Si el nostre planeta posseeix una “independència vital” hauria d’afectar-nos pel “contagi” energètic-vibracional. I si existeix la correspondència en tot el que hi habita en ella, com ens afecta?.

Les vibracions-freqüència col·lectiva també afecta al mateix planeta?

La Terra contínuament canvia, cosa de la naturalesa, per tot el que la pot afectar. Podríem considerar que els nostres pensaments (humans), accions, vibracions, també afecten a la terra? (no estic considerant que la terra tingui consciència, de moment).

La fe, les creences, la bondat i el seu contrari, pot ser que generin una vibració-freqüència que afectin al benestar o malestar dels humans en general? Pot ser que afectin a altres dimensions? O a l’inrevés, que altres vibracions desconegudes pels humans, ens afectin?.

La por i la tristesa ens disminueix la vibració, la bondat i el coratge l’eleva. Els nostres pensaments i actituds ens modifiquen l’estat d’ànim. Els fets inesperats les modifiquen, suposadament.

Només per lògica, si la terra augmenta la seva vibració, esperem que se’ns contagií una mica i ens posem les piles encara que igual només és una indirecta per part d’un planeta viu.

JP

ELS PANTALONS ESQUINÇATS

 

M’estava llevant amb una mica de son i mentre em calçava els pantalons es va escoltar un sorollet d’estrip. Ja se sap que la roba te data de caducitat i li havia tocat a aquells texans. Mirant l’estrip, no gaire escandalós, em va fer pensar en si em canviava o no per uns altres pantalons sense incidents.

De fet, a les botigues es venen els pantalons esquinçats, d’aquells que els pares s’estirarien els cabells, que en la seva època significava misèria i vergonya, però no ara, ja que estem acostumats a aquests tipus de roba.

Però jo coneixia la realitat, els meus pantalons no eren fets expressament esquinçats sinó que s’havien estripat per desgast. Suposadament a ningú li importaria veure’m amb aquell detall visible a la cuixa esquerra, tan per què cadascú va a la seva com perquè no seria una anormalitat ni cap símptoma de pobresa.

Però a mi em plantejava el dubte de si usar-los o no. Si s’havien trencat evolucionarien en un increment de forat per desgast i per qualsevol acció sobre l’estrip.

Podia transformar-los en pantalons curts, cosa que ja havia fet en alguna altra peça. Però no, me’ls posaria, intentant no donar-li importància.

Encara que jo ho sabia i mentalment patia una lluita amb mi mateix, coses del cervell.

Si el forat s’engrandia massa el faria passar a millor vida, mentre ....

 

JP

EL NOU FEUDALISME

 

EL NOU FEUDALISME

-2043-

 

Els grups de poder havien planificat curosament els moviments a tot el món per tenir el domini absolut del planeta, encara que Russia i Xina complicaven la operació ja que no estaven d’acord.

Acostumats durant generacions en que els seus plans sempre es complien van fer una aposta arriscada, i coneixedors de les possibilitats, també es van anar preparant per si les reaccions marxaven “de mare”.

L’Agenda s’anava imposant tal i com havien planificat. Alguns temes necessitaven un temps prudencial per imposar-se, així com el control de l’aigua, el menjar, l’energia, la tecnologia i la disminució de la població.

Tot i que les estadístiques deien que la població mundial creixia, feia molts anys que anava disminuint. Les polítiques avortistes, l’enfrontament entre grups de població (homes-dones, heteros-homos, feminisme, confusió sexual...) va anar creixent. Les lleis que complicaven les conseqüències del matrimoni o les pegues per tenir fills van provocar la tendència ja dràstica.

Els grups de poder ja s’havien preparat en luxosos bunkers nuclears i comprant illes i terres on havien previst menys exposició a possibles conseqüències de guerra nuclear (o conflictes, apagades de llum, climatologia pervertida...). El seu pla de supervivència contemplava tenir els “pobres” com esclaus i al seu servei.

Quan un atemptat de falsa bandera al mur de les lamentacions a Jerusalem durant el 2026 va provocar el que més es temia, els jueus van deixar caure una bomba nuclear a Teheran i Pakistan va atacar Tel-Aviv amb una altra.

Sense estar clar si estava tot planificat, el creuament d’explosions nuclears es va expandir uns dies després, ja que ningú sabia que farien els seus contrincants. Els que s’havien preparat van fugir als refugis nuclears i a les zones preparades pel cas. Alguns no van poder arribar ja que van estar afectats per les primeres bombes.

En un moment donat, tot i la voluntat suïcida de molts propietaris d’armes nuclears, aquestes van deixar de funcionar, degut a uns éssers que van bloquejar aquesta tecnologia. Allí va començar la invasió de part d’una nova rassa de la que no es tenia coneixement. Aquesta rassa, que van esperar molts anys abans d’envair el planeta van comprovar com només els més rics van sobreviure en condicions, tot i que a partir del tercer any, fins i tot aquestos tenien molts problemes de supervivència.

Els diners ja no tenien valor, només l’aigua, el foc, el refugi, el menjar, estris protectors per la radiació i lo més bàsic per sobreviure. No tot el planeta va ser afectat per la radiació encara que les conseqüències i el pols que va cobrir l’atmosfera (molts volcans van esclatar per la sacsejada de les bombes). La temperatura va caure 12 graus i l’agricultura era molt minsa. Molts animals van morir i els humans que van sobreviure patien seqüeles al seu cos.

La Rassa que va entrar al planeta només ho va fer a partir del moment en que la humanitat va demostrar no ser capaç de conviure i per mantenir el planeta viu.

No van atacar els humans que van sobreviure, simplement van deixar que s’anessin morint.

Els humans que estaven en refugis i llocs aïllats també van anar morint per manca de menjar i d’aigua consumible.

La Rassa nouvinguda va crear una zona protegida per mantenir un petit reducte de rassa humana, sense permetre que poguessin sortir de la zona establerta.

El planeta tardaria uns lustres en anar recuperant una part de la vida natural que havia tingut, i els nous habitants, que havien creat ciutats amb unes cobertes dins el mar, es van adaptar de meravella.

El planeta ja no era el dels humans.

JP

LLIGANT CAPS - LA NOVA DICTADURA

Vivim un bombardeig de informació i de successos que no ens dona temps a pair. La quantitat de tonteries que sentim i el paper dels polítics fa tremolar, no pot ser que l’estupidesa s’hagi generalitzat fins aquest extrem.

Com pensar per tenir una idea generalista que encaixi, més o menys, tot el que estem escoltant i patint.

Declivi del Imperi, resiliència dels russos, puixança dels xinesos, Europa desnortada, japonesos incerts i els països en creixement de l’anomenat Sud Global.

Les anomenades “èlits” de tot el món volen seguir en aquest paper i saben que si no fan res el negoci pot baixar, i es tracta de negoci, d’acumular més i més diners i més i més poder. I com fer per assegurar-se mantenir en aquesta situació?

Una forma sería un país a nivell planetari , autoritari i controlat en extrem. Es la forma de robar sense competència. De moment veiem que els tres grans en competència de poder, respectant els nous actors (India, Brasil, Nigeria, Indonesia, etc.), no acaben de posar-se d’acord. Hi ha els del Imperi i els russos que ja van xerrant tot i que els europeus en discòrdia van posant traves en la finalització de la guerra perquè no han pogut posar la ma en el negoci i els estan deixant de banda en el negoci futur. En canvi, el xinesos que tenen alguns problemes molt grans amb els aranzels i la immobiliària, creixen i es converteixen en la gran amenaça per tombar el “negoci mundial”. Es la peça a batre, a treure del mig per aconseguir el gran pla.

En un plantejament així sembla que algunes peces encaixen. Sembla conspiratiu però si som mal fiats ens permetria entendre alguns moviments.

O sigui que es tracta de robar i sotmetre a una població dividida entre elits riques i sobre-vividors, sense risc de competència i domini sobre els diners (compte amb les monedes digitals).

Hi ha variables que podrien trencar un pla d’aquest estil, com per exemple els fenòmens naturals, l’aparició d’algun líder disruptor, la reacció d’Alemanya i Japó, epidèmies o una guerra de gran dimensió.

De moment i pensant egoistament, estaria bé que puguem anar vivint el millor possible ja que el futur amb IA, els robots, control sobre la població i el poder dels Estats-Hisenda ens ho posaran difícil.

 

JP