El mon occidental està a rebuf del
imperi en la primera etapa de declivi. Aquesta fase es caracteritza per
diversos fets; excés de despesa militar, competència forana de tecnologia i de
producció de bens, influència o domini d’altre països en disminució, abandó de
la referència moral, concentració de riquesa en poques mans especialment en
períodes de crisi i sobre tot la corrupció, en paraules majúscules.
Hem arribat a un punt que els grans
poders i fortunes volen acaparar el màxim de diners possible i exerceixen el
seu poder per dominar els poders polítics, fins el punt de condicionar-los per
mossegar directament les grans partides dels pressupostos estatals. Guerres amb
arguments falsos per vendre armes i fer augmentar les partides destinades a
“defensa”. L’augment d’aquestes partides
econòmiques es nodreixen de reduir els serveis públics com l’educació i la
sanitat, a més d’incrementar el deute públic que accelera l’enriquiment dels
grans poders.
Els poders i dimensió dels Estats es
converteixen en una càrrega difícilment digerible pels que costegen la factura
amb taxes cada vegada superiors. Ja no són una eina per la coordinació i
millorar el nivell de vida sinó que passen a ser un monstre que cada vegada
necessita menjar més.
Coneixedors d’això, el control de la
informació i la dependència als estats provoquen una rigidesa econòmica, de
innovació i de llibertat. Ja queda menys pel canvi dels poders globals i per
tant l’ intent de aferrar-se a ell. Es farà el que calgui per mantenir aquest
estatus del que s’han beneficiat durant molt de temps. Els conflictes surten
per tot arreu, i no sembla que la tendència decaigui.
Les guerres comercials i les sancions
complicaran la vida a Russos i Xinesos especialment, que no són tan forts com
aparenten. Especialment els xinesos (i Indis) tindran el seu moment encara que
hauran de suar la camisa una bona temporada.
JP
No hay comentarios:
Publicar un comentario