Tenim un
científic, historiador, professor i moltes coses més, abandonat dins
la nostra història, no només d’aquí, sinó a nivell mundial. Un home que fa anys
que va morir gaudint i desenvolupant les seves teories, les de la Matemàtica de
la Història.
Es
imperdonable que per raons temporals, geogràfiques i d’interès, aquest geni no aconseguís el
Nobel, més que merescut. I si a més el món fes cas del seu estudi, podria estalviar
molta sang i patiment.
Estic
llegint la quarta edició del llibre, regal de la meva filla que coneixia el meu
interès per aquest personatge impagable i avançat.
La seva
teoria s’hauria d’ensenyar a les escoles i els governs haurien de treballar
pensant en les seves aportacions.
Llegint
els seus estudis em floreix l’enveja, d’haver trobat un motiu creïble per
desenvolupar tot un univers de possibilitats, tot i ser una informació
Determinista.
Reconec
que la influència d’ Assimov, que em va obrir l’apetència per aquests temes,
així com els llibres del Niño Becerra, han arrodonit el cercle històric, econòmic
i de la imaginació.
Llegiu
aquest llibre i a més d’aprendre sobre un tema cabdal, podrà satisfer alguna de
les preocupacions que tenim avui en dia. Però la història és més llarga que
nosaltres, per tant ens estalviarem algun patiment i perdrem l’oportunitat de
viure futures realitats, ja pronosticades fa molt de temps.
Tot i
que els propers anys tindrem l’oportunitat de veure o viure si un dels
pronòstics d’Aleixandre Deulofeu, la desintegració d’Espanya, serà un fet real.
Compte
en els propers 15 anys; autoritarisme, crisi, conflictes...i pot avenir el
floriment, el germen de la futura Europa.
JP
