domingo, 28 de octubre de 2018

CONFESSIONS D'UN MENTIDER - CONFESIONES DE UN MENTIROSO




No soc jo, només ho sembla. La meva ma és posseïda per una energia inexplicable i escriu coses que ni jo mateix entenc, com no entenc que em desperti dormint al costat del gos. Deu ser com el que deia el Nikola Tesla i que per això van prendre per boig.
No crec que siguin pels vint-i-vuit anys que m’arrossego per aquesta bola i que ja em perjudico, ni tampoc l’esquizofrènia paranoide diagnosticada erròniament. Aquell dia de visita havia pres un psicòtic per relaxar els nervis, d’aquells sense recepta.
I totes aquelles amistats que em van anar abandonant, pel que deia la gent, van anar retornant quan em va tocar la loteria. Ara resulta que un pot estar perjudicat i et riuen les gràcies. I sóc guapo i simpàtic.



JP

CONFESIONES DE UN MENTIROSO

No soy yo, sólo lo parece. Mi mano es poseída por una energía inexplicable y escribe cosas que ni yo mismo entiendo, como no entiendo que me despierte durmiendo junto al perro. Debe de ser como lo que decía Nikola Tesla y que por eso tomaron por loco.
No creo que sean los veintidós ocho años que llevo arrastrándome por esta bola y que ya me pasa factura, ni tampoco la esquizofrenia paranoide diagnosticada erróneamente. Aquel día de visita había tomado un psicótico para relajar los nervios, de aquellos sin receta.
Y todas aquellas amistades que me fueron abandonando, por lo que decía la gente, fueron volviendo cuando me tocó la lotería. Ahora resulta que uno puede estar perjudicado y te ríen las gracias. Y soy guapo y simpático.


JP
Resultat d'imatges de ESQUIZOFRÉNICOS


EL FORAT - THE HOLE


La petita Martha preocupava als seus pares des de que els hi va dir que sentia el plor d’un nen a l’altell de la vella casa on vivien. Fins i tot havien pujat un parell de vegades amb la seva nena per convèncer-la de que eren imaginacions. Una vegada allí la noia de 7 anys afirmava escoltar els sons que per ella eren tan habituals mentre que els seus pares la miraven amb preocupació.
Segurament era un amic invisible, terme que van adoptar després de visitar un psicòleg de la ciutat de Montgomery (Alabama), a unes milles de  Canrusell, on vivien.
De vegades, a qui escoltaven parlar era a la Martha, com si estes amb algú.
La mare, que patia d’insomni, va decidir escoltar la seva filla posant l’orella a la porta de l’habitació de la nena per escoltar-la, una d’aquelles nits que no havia manera de dormir.
La veu de la nena era d’absoluta normalitat, mantenia una conversa sobre una nina i la forma de pentina-la. La mare no sabia que fer o si simplement no s’havia de fer cas. Aviat haurien de marxar a Orlando (Florida) per la feina del pare i el canvi d’aires segur que faria millorar la conducta de la nena.
Quan els pares, li van comunicar que haurien de marxar aviat a viure a un altre lloc, la nena es va disgustar i fins i tot li va caure una llagrimeta. Amb qui jugaria ara...
La Martha, va pujar a l’altell per parlar amb el seu amic però aquest no va fer acte de presència. El silenci, el sorolls només de la fusta del terra.

-Tinc la pilota de goma que tan t’agrada!

Va tirar la pilota a l’altre cantó de l’altell com per cridar l’atenció del seu amic i va escoltar els plors d’un nen, aquells que els seus pares no es van creure. La nena va anar cap el punt d’on semblava sortir aquell plor.
La piloteta, que encara es movia, va anar seguint el sòcol fins escolar-se en un petit forat.
La petita va posar l’ull com per trobar la pilota i la foscor impedia veure res encara que el so del plor era més alt allí.
El dia de marxar la nena va pujar a l’altell per acomiadar-se, va tirar un petó a l’aire de la trista habitació i va deixar un fil dins el petit forat  amb un petit got de plàstic a la punta, com jugant al telèfon. Anava alliberant la bobina que li va durar fins a ben mig del jardí.
Un adéu trist de la nena en el petit got de plàstic va ser respost amb un singlot de plor, tot seguit d’unes estirades al fil provinent de la casa. La petita va deixar caure el got espantada i al mirar a la finestra de l’altell hi va veure una rodona de baf que apareixia del no res.
Pobret.



JP

THE HOLE

Little Martha worried her parents since she told them she felt the crying of a child on the loft of the old house where they were linving. They even had gone up a couple of times with their girl to convince her that they were imaginings. Once there, the 7-year-old girl claimed to hear the sounds she was so used to hearing while her parents looked at her with concern.
Surely he was an invisible friend, a term they adopted after visiting a psychologist from the city of Montgomery (Alabama), about a mile from Canrusell, where they lived.
Sometimes, those who listened to talk Martha, as if she were with someone.
The mother, who suffered from insomnia, decided to listen to her daughter by putting her ear in the doorway of the girl's room to listen, one of those nights that there was no way to sleep.
The voice of the girl was of absolute normality, she kept a conversation about a doll and the way she combed it. The mother did not know what to do or if she simply did not have to pay attention. In a few days they would have to leave to Orlando (Florida) for the father new job and the change of air would surely improve the behavior of the girl.
When the parents told her they should leave soon to live elsewhere, the girl was upset and even a tear went down by her cheek. Who would play now with her...
Martha went upstairs to talk to her friend but he did not make an appearance. The silence, the noise of only the wood on the floor.

-I have the rubber ball that you like!

She threw the ball to the other corner of the attic as to draw the attention of his friend but she only heard the silence. The girl went to the point where the cry usually came out.

The ball, still on movement, was following the baseboard to jump the queue in a small hole.
The little girl looked down to find the ball while the darkness prevented her from seeing anything even though the sound of weeping was usually there..
On the departure day, she climbed to the attic to say goodbye, threw a kiss in the air of the sad room and introduced a thread in the hole with a small plastic glass on the tip, as if playing on the phone. He was releasing the coil that lasted him until the middle of the garden.
A sad goodbye of the girl in the small glass was answered with a repressed crying, followed by some  pulls on the thread from the house. The little girl was scared and dropped glass  and, looking towards the window of the attic, saw a round of breath fog that appeared from nowhere.

Poor guy.

(thanks mr.King)

JP
Resultat d'imatges de finestra baf fantasma casa antigua americana

domingo, 14 de octubre de 2018

REGIÓ DESCONEGUDA - REGIÓN DESCONOCIDA


REGIÓ DESCONEGUDA

Quan reviso el Blog puc veure l’origen de les entrades, els països. També puc veure què s’ha vist, encara que no les dues coses a l’hora, vull dir, puc veure si hi ha 2 entrades des del Perú però no que han vist.
Darrerament hi ha un nou visitant, la “Regió Desconeguda”, tal com sona, i em fa pensar. Vol dir que hi ha alguna regió desconeguda? Entrades des d’aigües internacionals? (un creuer), volant en avió en alguna zona “internacional”? alguna illa perduda i sense “amo” del Pacífic?  I si entren des d’un ovni de visita per la zona?
La veritat és que no sé d’ on entren però ho fan tot sovint. Des d’aquí els envio una salutació i agrairia si em poden  ajudar a descobrir el misteri.
Si sou d’un ovni provinent de l’exterior del cinturó d’asteroides o d’alguna dimensió paral·lela de vacances em faríeu favor de dir-me alguna cosa als comentaris. Així igual ens ajudem a conèixer coses que difícilment entenem. Lo de l’abducció millor ho descartem i la visita a la nau per petar la xerrada podria ser interessant, ara, que no les tindria totes si sou de menjar variat. Bromes a part, si sou de “per aí”, un simple comentari com “som de la cara amagada de la Lluna o del Cinturó d’Orió” em faria molta il·lusió. Bé, per la meva part ja he fet el primer pas, ara la pilota esta a la vostra nau.
Espero notícies vostres Regió Desconeguda.

JP

REGIÓN DESCONOCIDA

Cuando reviso el Blog puedo ver el origen de las entradas, los países. También puedo ver qué se ha visto, aunque no las dos cosas a la vez, quiero decir, puedo ver si hay 2 entradas desde el Perú pero no lo qué han visto.
Últimamente hay un nuevo visitante, la "Región Desconocida", tal como suena, y me hace pensar. Quiere decir que hay alguna región desconocida? Entradas desde aguas internacionales? (Un crucero), volando en avión en alguna zona "internacional"? alguna isla perdida y sin "dueño" del Pacífico? Y si entran desde un ovni de visita por la zona?
La verdad es que no sé de dónde entran pero lo hacen a menudo. Desde aquí les envío un saludo y agradecería si me pueden ayudar a descubrir el misterio.
Si es de un ovni proveniente del exterior del cinturón de asteroides o de alguna dimensión paralela de vacaciones me harían un gran favor si ponen algo en los comentarios. Así igual nos ayudamos a conocer cosas que difícilmente entendemos. Lo de la abducción mejor lo descartamos y la visita a la nave para charlar podría ser interesante, aunque, no las tendría todas conmigo si soys de comida variada. Bromas aparte, si soys de "por ahí", un simple comentario como "somos de la cara oculta de la Luna o del cinturón de Orión" me haría mucha ilusión. Bueno, por mi parte ya he dado el primer paso, ahora la pelota está en vuestra nave.
Espero noticias vuestras Región Desconocida.

JP
Resultat d'imatges de OVNI


viernes, 12 de octubre de 2018

RAÓ DE PES - RAZÓN DE PESO




Estic entre una mica refet , tirant a cintura despresa i musculatura desfermada. La gràcil figura juvenil de mirada miop amb rodatge escàs i costelles prominents ha passat a la història .
Les il·lusions juvenils, tot i raonables, algunes, no es van aconseguir en gran mesura, però d’altres de millors o inesperades, sí. La realitat no avisa, trepitja (rima) i dona màniga ample per moure fitxa ja que no tot és el destí.
Dins del destí es podria encabir els pares, els llocs, família, genètica i d’altres, sense faltar a la importància de les actituds i accions triades. Aquestes, les que podem treballar, triar i fer, són les que realment tenen valor. Una actitud pot ser no fer res, on un mateix accepta no voler canviar res.
Aquesta posició és la que volen que ens creiem i no és, excepte si cedeixes, si acceptes la derrota abans de creure, que alguna cosa es pot fer.
Només per diversió ja val la pena lluitar pel que es vol, pel que es creu. Baixar el cap, formar part del “Sistema”, consumir i “fardar” porta al declivi emocional.
Hi ha coses que val la pena fer i el temps és limitat, fins i tot actituts amb un cert risc. No ens hauríem de trobar d’aquí un temps, amb bastó i cansats, pensant en el que podríem haver fet.
Tot es tracta de si val la pena.

JP

RAZÓN DE PESO

Estoy entre un poco rechonchete, tirando a cintura desprendida y musculatura desatada. La grácil figura juvenil de mirada miope con rodaje escaso y costillas prominentes ha pasado a la historia.
Las ilusiones juveniles, aunque razonables, no se lograron en gran medida, pero otras de mejores o inesperadas, sí. La realidad no avisa, pisa (rima) y da manga ancha para mover ficha ya que no todo es el destino.
En el concepto de destino se podría contemplar a los padres, los lugares, familia, genética y otros, sin olvidar la importancia de las actitudes y acciones elegidas. Éstas, las que podemos trabajar, elegir y hacer, son las que realmente tienen valor. Una actitud puede ser no hacer nada, donde uno mismo acepta no querer cambiar nada.
Esta postura es la que quieren que nos creamos, y no es salvo si cedes, si aceptas la derrota antes de creer, que algo se puede hacer.
Sólo por diversión ya vale la pena luchar por lo que se quiere, por lo que se cree. Bajar la cabeza, formar parte del "Sistema", consumir y "aparentar" lleva al declive emocional.
Hay cosas que vale la pena hacer y el tiempo es limitado, incluso con cierto riesgo. No deberíamos estar en un futuro, con bastón y cansados, pensando en lo que podríamos haber hecho.
Todo se trata de si vale la pena.

JP
Resultat d'imatges de joven pensando