I ARA QUÈ ? (27-10-2017)

Sentim comentaris de tot tipus, escoltem i llegim mentides, apostem per algunes noticies; més per afinitat que per certesa.

Des de que “tanquin al Puigdemon que mira el follón que ha montat”, a que es declari la DUI ja!, que si el 155 ens aixafarà com una aplanadora.

Que si el Mas era de dretes i no podia liderar el projecte o que si Puigdemon ha estat una sorpresa agradable.

Que si darrera aquest Projecte hi ha països importants a favor (o amb interessos), com Rússia, amb el tema d’evitar la canalització del gas d’Argelia cap a Europa, Xina amb interès de la porta d’entrada a Europa, o Israel, que saben el que és estar envoltats d’amics dubtosos però que agraeixen quan el Govern es postula a favor dels jueus quan Espanya té afinitat pels palestins.

Però la pressió de bancs, empreses, polítics internacionals i nacionals, etc. fa que avui es dissolgui el Parlament i es convoquin eleccions.

Serà que la CUP ja no pot esperar més?, que Europa torna a fer el ridícul? Que algú pensa que es retirarà el 155 ?

Incertesa, el canvi de seu d’empreses fa pessigolles a l’estomac, fa malpensar, fa dubtar.

Hi ha dues Catalunyes, dos signes oposats, que conviuen sense problemes però que salten guspires en aquest punt. Alguns trencaments d’amistats, alguna separació. Visions oposades des de Catalunya i des d’Espanya.

Una Catalunya progressista no encaixa en la conservadora i pseudo-demòcrata i para-colonialista Espanya. Cal que entri al S.XXI amb pantalons nous!

Hi ha desconfiança justificada. Odi contra Catalunya, injustificable però s’ha sembrat, llaurat i regat a consciència.

La repressió es mostra arcaica i entristeix, fa molta pena i dolor. Es conseqüència d’una visió miop. Es mostra de por, de veure que una Espanya sense Catalunya cau a la ruïna imminent i provocaria una crisi a nivell europeu. D’aquí la postura de l’Europa de les Finques. Catalunya no podrà plantejar un futur sense independència política, jurídica i econòmica.

Cabria una associació voluntària en alguns aspectes, però no gaire més. Que fos un tracte entre iguals.

Cal una massa crítica amplia en favor de la independència, que portarà el canvi generacional, a no ser que mentre, ens putegin tant, que faci augmentar les files dels fugitius. No tenir aquesta majoria sobrada és arriscadíssim i per alguns injust.

Espanya s’ha aturat en el temps i el govern de Madrid utilitzarà tos els seus recursos per mantenir-se en el poder, ja que sinó significaria canvi de control de la fiscalia i un risc excessiu d’anar a presó de politics, empresaris i altres faunes. La utilització dels medis, la corrupció absoluta, el xantatge i altres maniobres són normalitat i el camí turc és probable. Canviar a un sistema para-feixista.

Erdogan es va inventar un cop d’estat per erigir-se salvador. El govern de Madrid té el dimoni català, salvació de les seves corrupteles a base d’odi.

Europa no reacciona davant la pèrdua de democràcia. Tampoc ho va fer amb Hitler. S’hauria d’aprendre de la història (per totes bandes).

Bé, també podria ser que el president Puigdemon sigui Harry Potter camuflat...