Què està passant al nostre voltant? Cap on anem?
Sorprèn que seguim anant a
eleccions per veure que una vegada definits els càrrecs, aquestos fan el que
els convé a nivell personal. No complir les promeses no significa cap enrenou,
sembla més bé que votem un equip de futbol on facin el que facin hem de donar
suport.
Estem vivint una guerra a Europa. Sentim barbaritats sobre el que s’ha
de fer. Ens diuen des de l’altra banda atlàntica que s’ha d’augmentar el
pressupost militar i els polítics elegits compleixen sense discutir ni
consultar. Sembla més bé que qui mana no és elegit.
Els que dirigeixen Europa són elegits a banda, sense passar per urnes.
Ja és prou trist que les llistes electorals siguin tancades, on vol dir que
només elegeixes el que va més amunt i aquest fa el repartiment dels que van
darrere, que vol dir que no tenen opinió pròpia si volen disposar de càrrec, o
figurar en la propera llista electoral.
El monstre de Brussel·les pren decisions que ens poden espitjar a una
guerra, i no ho pensen posar a referèndum. Veiem manca de independència al
continent, som súbdits, com una colònia.
El continent, per naturalesa, hauria d’estar en bones relacions amb Euràsia
(des de Portugal fins al Japó) per ser l’àrea del futur i de proximitat. Si no
tenim millor relació és perquè l’Imperi no vol deixar de ser el far del món i
veu una pèrdua de control sobre Europa si es porta bé amb els veïns de l’est
(amb forces recursos). Ell veuen la seva decadència i faran el que calgui per
mantenir-se a la punta de l’ iceberg. Dic iceberg perquè en cap país no veiem
més que la punta, ja que si poguéssim veure la realitat de la política i el
poder estaríem esmolant les eines i preparant la segona revolució francesa.
Només dependrà de l’evolució econòmica i del control dels habitants. Quan la
majoria tingui problemes per menjar només el control ferri de la població pot
evitar la revolució. Europa reaccionarà, Alemanya reaccionarà, L’imperi decaurà
temporalment. Estem en un moment històric espectacular, i si som capaços de
veure i llegir el que està passant, podrem ser capaços d’evitar la
desinformació.
El poder tan concentrat en poques mans com és ara és senyal perill. El
creixement de la resta d’Eurasia és visible i tindrà un efecte
desestabilitzador. Si Europa no troba el seu camí de forma independent, amb una
organització federal i sòlida, passarà una etapa molt dèbil. Si espavila i
troba els líders adients li tocarà el paper que ha de tenir per ser una figura
important d’equilibri entre blocs.
I a Espanya, la lògica i el Deulofeu ens avisen de la implosió de
Madrid, amb corrupció sumaríssima a tots nivells i amb el mal encaix de
Catalunya. La promoció de rancor contra Catalunya també provocarà a les forces
patriòtiques ocultes, amb ganes d’anar “a por ellos”. Europa haurà de calibrar
que té un polvorí al sud i hauria de reaccionar. Espanya hauria d’expulsar les
zones “no solidàries” i que “costen diners”.
Cal que les èlits (d’Europa) vegin que el perill d’un país gran com
Espanya és un risc massa elevat en cas de implosió. En canvi, trossejadet seria
més controlable.
JP
