VIAGE AL PASSAT : 17-10-2023
No era
una noia amb sort i quan menys ho esperava va guanyar el premi que sempre havia
somiat, un viatge de 3 dies al passat. Des de que es van començar a
comercialitzar els viatges al passat era la seva fixació i el complement que
desitjava ja que havia estudiat història i la seva malaltia no li deixaria
gaire temps per vivències.
Volia
veure com es vivia a primers 1.248 a Barcelona, o això va dir. Va signar les
condicions del viatge, molt estrictes per evitar distorsions i va preparar el
sarró.
S’havia
arranjat amb roba de l’època, va confirmar el lloc “d’aterratge” i retorn,
portaria moneda de l’època i la revisió dels fets històrics ben apresa.
El
risc que suposaven els viatges al passat era manifest; podia haver moltes
variables que podien suposar problemes i per tant va signar el contracte amb
totes les característiques que li havien preparat (en cas de defunció, no
retorn, problemes tècnics, possibles efectes del viatge, etc.).
Corria
l’any 2047 i els canvis dels darrers lustres van ser fascinants, sorprenents i
decadents. La re-fundació d’Europa arrel de la crisi del 2029, quan el
continent va tocar fons. La dependència històrica dels Estats Units havia
portat a una situació d’implosió. El control de la població i l’empobriment,
juntament amb el trencament d’alguns països com Espanya, Bèlgica, Ukrania i
Gran Bretanya havien dibuixat un nou mapa i un nou paper d’Alemanya en aquell
desgavell. Un grup de “pensadors” alemanys havia planificat una nova Europa, ja
alliberada del control americà. Els EUA havien sofert durant 2032 un
terratrèmol devastador a la costa oest i va ser la detonació de la gran crisi
americana, ja molt tocada pel creixement asiàtic i la desintegració russa. La
concentració de riquesa en aquell país el van convertir en una nova autocràcia
en mans dels grans poders. La crisi de deute els va provocar la reacció de la
població empobrida i una inestabilitat irrespirable. Ja era la segona
“potència” després de Xina i a la vora de ser superats per l’India. Els intents
d’evitar que la Xina i India els superés en poder econòmic i polític van
fracassar degut a la seva endogàmia i excessos militars.
La
situació d’Europa no era millor, si més no els canvis polítics anaven per
endavant degut a la penosa situació on s’havia arribat. Fins i tot, a part de
l’embellida població, la migració era negativa i es dirigia a África i
Llatinoamèrica i Àsia.
Alemanya
es va retrobar amb els seus veïns de Rússia i Europa de mica en mica, ja que la
UE s’havia trencat feia uns anys. Sobretot quan Alemanya va desenvolupar el nou
combustible que la lliurava de la dependència exterior.
El
líder europeu va planificar una organització europea de format federal i que
aniria creixent per voluntat i condicions pactades amb les nacions que
volguessin agregar-se. La idea era no tornar a caure en els vells errors de
dependència d’altres i oferir una veu creïble i de pes relatiu. S’havia perdut
en el passat la gran oportunitat de ser una gran area d’influència
internacional.
La
Marta tenia les seves pròpies intencions en aquell viatge que no va voler
comentar a ningú, en el seu present.
La
càpsula del viatge estava programada per situar-se sobre el Tibidabo –tan
d’arribada com pel retorn-.
La
Marta tenia indicacions per l’hora de tornada passat els tres dies. La nau, una
vegada la Marta baixés, retornava al temps originari i retornaria en l’hora
exacte tres dies després. No podria portar res del passat i si no tornava a
l’hora perdria el retorn a l’actualitat. Hauria de protegir la seva salut per
sobre de tot i no cridar l’atenció ja que podria posar-se en perill.
La
Marta va baixar de la nau i va enfilar cap la emmurallada ciutat de Barcelona.
La visió d’aquella ciutat menuda des de l’alçada d’ on estava la va meravellar,
un impossible fet realitat.
Ara
aniria directament al seu objectiu; trobar la manera de contactar amb el rei
Jaume I, i en cas d’impossibilitat, trobar la forma de fer-li arribar la
informació que tenia per ell.
No
sabia si estaria a la ciutat o si estaria en la campanya d’ajuda al rei
castellà per la conquesta de Sevilla.
Aniria
al palau reial com a primer pas, sense tenir massa clar de com donar-se a
conèixer i de com la rebrien.
Documentaria
en un escrit totes les dades històriques que li volia trametre, d’ entre elles:
-la
ciutat de Sevilla cauria en mans dels cristians al novembre de 1.248. El
contingent Aragonès enviat allí per ajudar la corona castellana provocaria la
segona revolta dels sarraïns, perquè la zona de València va quedar
desprotegida.
-deu
anys després, el cabdell musulmà Al-Azrak es rendiria al rei Jaume.
-també
en aquella època, la corona hauria de cedir Occitània al rei francès.
-1264
: La corona aragonesa sotmet el cabdill musulmà en la reconquesta de Múrcia
retornant la jurisdicció a la corona de Castella en bé del domini cristià i de
mantenir un pacte de no agressió entre les dues corones.
-1.348
: plaga de pesta.
-1.469
: S’uneixen les corones de Castella i Aragó mantenint els dominis i lleis per separat.
-1.492:
La corona de Castella troba noves terres a l’altra banda de l’Atlàntic i la
converteix en el regnat més poderós de la terra. (Aquest punt era clau per
prendre accions per avançar-se als acont- eiximents).
-1.659
: Es perd el Rosselló per cedir-lo a França-.
-1.714:
El rei castellà fa abolir tots els drets i institucions catalanes després de
bombardejar la ciutat.
(Prego
que coneixent aquests fets pugui actuar de forma que els interessos de la
Corona siguin millorats de cara el futur.)
...
Com
era d’esperar, una vegada al palau reial, li van barrar el pas. El seu argument
era que disposava d’una informació vital pel Rei. Portava escrit a mà el
document per fer-li arribar.
En cas
que el rei estigués a ciutat, que no ho sabia, seria complicat donar-li en mà.
I en el cas que rebés el sobre, tampoc sabia si li faria cas o ho consideraria
una bogeria.
Va
haver de deixar el document a la porta del palau, amb l’expressa indicació de
fer-lo arribar al destinatari el més aviat possible degut a la seva
importància.
En el
document, també va incloure unes paraules en les que intentava convèncer al rei
que li donés validesa, per molt estrany que semblés. I va marxar a conèixer la
ciutat, i fer temps per retornar al tercer dia.
........
Al
tornar al Tibidabo fins el punt de trobada va fer estona per esperar l’hora
prevista. I no va aparèixer la nau.
La
Marta es va quedar unes hores a l’espera, fins que va desistir. El seu misteri
començava llavors, el desconegut, amb la ment posada en si aquella boja acció
produiria algun canvi en el futur.
....
-2047-
El rei
conqueridor va rebre el sobre quatre mesos més tard ja que va tornar del sud en
plena campanya de guerra.
Tot i
la primera impressió, va comprovar la veracitat de la segona revolta dels
sarraïns (la Marta va posar aquell fet primer perquè el rei pogués comprovar
que no era una broma).
I el
món va canviar, degut a noves aliances (especialment amb Portugal al final del
segle XIV), avançament en les accions i especialment en el “descobriment”
d’Amèrica per part de la Corona d’Aragó.
La
Corona de Castella va evolucionar cap una nació en el centre de la península,
sent una font de problemes per la Corona d’Aragó, després de la incorporació
d’aquesta en les guerres de
Toledo durant el segle XV.
El
moviment independentista castellà agafava força i es preveia alguna revolta.
JP
VIAGE
AL PASSAT : 17-10-2023
No era
una noia amb sort i quan menys ho esperava va guanyar el premi que sempre havia
somiat, un viatge de 3 dies al passat. Des de que es van començar a
comercialitzar els viatges al passat era la seva fixació i el complement que
desitjava ja que havia estudiat història i la seva malaltia no li deixaria
gaire temps per vivències.
Volia
veure com es vivia a primers 1.248 a Barcelona, o això va dir. Va signar les
condicions del viatge, molt estrictes per evitar distorsions i va preparar el
sarró.
S’havia
arranjat amb roba de l’època, va confirmar el lloc “d’aterratge” i retorn,
portaria moneda de l’època i la revisió dels fets històrics ben apresa.
El
risc que suposaven els viatges al passat era manifest; podia haver moltes
variables que podien suposar problemes i per tant va signar el contracte amb
totes les característiques que li havien preparat (en cas de defunció, no
retorn, problemes tècnics, possibles efectes del viatge, etc.).
Corria
l’any 2047 i els canvis dels darrers lustres van ser fascinants, sorprenents i
decadents. La re-fundació d’Europa arrel de la crisi del 2029, quan el
continent va tocar fons. La dependència històrica dels Estats Units havia
portat a una situació d’implosió. El control de la població i l’empobriment,
juntament amb el trencament d’alguns països com Espanya, Bèlgica, Ukrania i
Gran Bretanya havien dibuixat un nou mapa i un nou paper d’Alemanya en aquell
desgavell. Un grup de “pensadors” alemanys havia planificat una nova Europa, ja
alliberada del control americà. Els EUA havien sofert durant 2032 un
terratrèmol devastador a la costa oest i va ser la detonació de la gran crisi
americana, ja molt tocada pel creixement asiàtic i la desintegració russa. La
concentració de riquesa en aquell país el van convertir en una nova autocràcia
en mans dels grans poders. La crisi de deute els va provocar la reacció de la
població empobrida i una inestabilitat irrespirable. Ja era la segona
“potència” després de Xina i a la vora de ser superats per l’India. Els intents
d’evitar que la Xina i India els superés en poder econòmic i polític van
fracassar degut a la seva endogàmia i excessos militars.
La
situació d’Europa no era millor, si més no els canvis polítics anaven per
endavant degut a la penosa situació on s’havia arribat. Fins i tot, a part de
l’embellida població, la migració era negativa i es dirigia a África i
Llatinoamèrica i Àsia.
Alemanya
es va retrobar amb els seus veïns de Rússia i Europa de mica en mica, ja que la
UE s’havia trencat feia uns anys. Sobretot quan Alemanya va desenvolupar el nou
combustible que la lliurava de la dependència exterior.
El
líder europeu va planificar una organització europea de format federal i que
aniria creixent per voluntat i condicions pactades amb les nacions que
volguessin agregar-se. La idea era no tornar a caure en els vells errors de
dependència d’altres i oferir una veu creïble i de pes relatiu. S’havia perdut
en el passat la gran oportunitat de ser una gran area d’influència
internacional.
La
Marta tenia les seves pròpies intencions en aquell viatge que no va voler
comentar a ningú, en el seu present.
La
càpsula del viatge estava programada per situar-se sobre el Tibidabo –tan
d’arribada com pel retorn-.
La
Marta tenia indicacions per l’hora de tornada passat els tres dies. La nau, una
vegada la Marta baixés, retornava al temps originari i retornaria en l’hora
exacte tres dies després. No podria portar res del passat i si no tornava a
l’hora perdria el retorn a l’actualitat. Hauria de protegir la seva salut per
sobre de tot i no cridar l’atenció ja que podria posar-se en perill.
La
Marta va baixar de la nau i va enfilar cap la emmurallada ciutat de Barcelona.
La visió d’aquella ciutat menuda des de l’alçada d’ on estava la va meravellar,
un impossible fet realitat.
Ara
aniria directament al seu objectiu; trobar la manera de contactar amb el rei
Jaume I, i en cas d’impossibilitat, trobar la forma de fer-li arribar la
informació que tenia per ell.
No
sabia si estaria a la ciutat o si estaria en la campanya d’ajuda al rei
castellà per la conquesta de Sevilla.
Aniria
al palau reial com a primer pas, sense tenir massa clar de com donar-se a
conèixer i de com la rebrien.
Documentaria
en un escrit totes les dades històriques que li volia trametre, d’ entre elles:
-la
ciutat de Sevilla cauria en mans dels cristians al novembre de 1.248. El
contingent Aragonès enviat allí per ajudar la corona castellana provocaria la
segona revolta dels sarraïns, perquè la zona de València va quedar
desprotegida.
-deu
anys després, el cabdell musulmà Al-Azrak es rendiria al rei Jaume.
-també
en aquella època, la corona hauria de cedir Occitània al rei francès.
-1264
: La corona aragonesa sotmet el cabdill musulmà en la reconquesta de Múrcia
retornant la jurisdicció a la corona de Castella en bé del domini cristià i de
mantenir un pacte de no agressió entre les dues corones.
-1.348
: plaga de pesta.
-1.469
: S’uneixen les corones de Castella i Aragó mantenint els dominis i lleis per separat.
-1.492:
La corona de Castella troba noves terres a l’altra banda de l’Atlàntic i la
converteix en el regnat més poderós de la terra. (Aquest punt era clau per
prendre accions per avançar-se als acont- eiximents).
-1.659
: Es perd el Rosselló per cedir-lo a França-.
-1.714:
El rei castellà fa abolir tots els drets i institucions catalanes després de
bombardejar la ciutat.
(Prego
que coneixent aquests fets pugui actuar de forma que els interessos de la
Corona siguin millorats de cara el futur.)
...
Com
era d’esperar, una vegada al palau reial, li van barrar el pas. El seu argument
era que disposava d’una informació vital pel Rei. Portava escrit a mà el
document per fer-li arribar.
En cas
que el rei estigués a ciutat, que no ho sabia, seria complicat donar-li en mà.
I en el cas que rebés el sobre, tampoc sabia si li faria cas o ho consideraria
una bogeria.
Va
haver de deixar el document a la porta del palau, amb l’expressa indicació de
fer-lo arribar al destinatari el més aviat possible degut a la seva
importància.
En el
document, també va incloure unes paraules en les que intentava convèncer al rei
que li donés validesa, per molt estrany que semblés. I va marxar a conèixer la
ciutat, i fer temps per retornar al tercer dia.
........
Al
tornar al Tibidabo fins el punt de trobada va fer estona per esperar l’hora
prevista. I no va aparèixer la nau.
La
Marta es va quedar unes hores a l’espera, fins que va desistir. El seu misteri
començava llavors, el desconegut, amb la ment posada en si aquella boja acció
produiria algun canvi en el futur.
....
-2047-
El rei
conqueridor va rebre el sobre quatre mesos més tard ja que va tornar del sud en
plena campanya de guerra.
Tot i
la primera impressió, va comprovar la veracitat de la segona revolta dels
sarraïns (la Marta va posar aquell fet primer perquè el rei pogués comprovar
que no era una broma).
I el
món va canviar, degut a noves aliances (especialment amb Portugal al final del
segle XIV), avançament en les accions i especialment en el “descobriment”
d’Amèrica per part de la Corona d’Aragó.
La
Corona de Castella va evolucionar cap una nació en el centre de la península,
sent una font de problemes per la Corona d’Aragó, després de la incorporació
d’aquesta en les guerres de
Toledo durant el segle XV.
El
moviment independentista castellà agafava força i es preveia alguna revolta.
JP
VIAGE
AL PASSAT : 17-10-2023
No era
una noia amb sort i quan menys ho esperava va guanyar el premi que sempre havia
somiat, un viatge de 3 dies al passat. Des de que es van començar a
comercialitzar els viatges al passat era la seva fixació i el complement que
desitjava ja que havia estudiat història i la seva malaltia no li deixaria
gaire temps per vivències.
Volia
veure com es vivia a primers 1.248 a Barcelona, o això va dir. Va signar les
condicions del viatge, molt estrictes per evitar distorsions i va preparar el
sarró.
S’havia
arranjat amb roba de l’època, va confirmar el lloc “d’aterratge” i retorn,
portaria moneda de l’època i la revisió dels fets històrics ben apresa.
El
risc que suposaven els viatges al passat era manifest; podia haver moltes
variables que podien suposar problemes i per tant va signar el contracte amb
totes les característiques que li havien preparat (en cas de defunció, no
retorn, problemes tècnics, possibles efectes del viatge, etc.).
Corria
l’any 2047 i els canvis dels darrers lustres van ser fascinants, sorprenents i
decadents. La re-fundació d’Europa arrel de la crisi del 2029, quan el
continent va tocar fons. La dependència històrica dels Estats Units havia
portat a una situació d’implosió. El control de la població i l’empobriment,
juntament amb el trencament d’alguns països com Espanya, Bèlgica, Ukrania i
Gran Bretanya havien dibuixat un nou mapa i un nou paper d’Alemanya en aquell
desgavell. Un grup de “pensadors” alemanys havia planificat una nova Europa, ja
alliberada del control americà. Els EUA havien sofert durant 2032 un
terratrèmol devastador a la costa oest i va ser la detonació de la gran crisi
americana, ja molt tocada pel creixement asiàtic i la desintegració russa. La
concentració de riquesa en aquell país el van convertir en una nova autocràcia
en mans dels grans poders. La crisi de deute els va provocar la reacció de la
població empobrida i una inestabilitat irrespirable. Ja era la segona
“potència” després de Xina i a la vora de ser superats per l’India. Els intents
d’evitar que la Xina i India els superés en poder econòmic i polític van
fracassar degut a la seva endogàmia i excessos militars.
La
situació d’Europa no era millor, si més no els canvis polítics anaven per
endavant degut a la penosa situació on s’havia arribat. Fins i tot, a part de
l’embellida població, la migració era negativa i es dirigia a África i
Llatinoamèrica i Àsia.
Alemanya
es va retrobar amb els seus veïns de Rússia i Europa de mica en mica, ja que la
UE s’havia trencat feia uns anys. Sobretot quan Alemanya va desenvolupar el nou
combustible que la lliurava de la dependència exterior.
El
líder europeu va planificar una organització europea de format federal i que
aniria creixent per voluntat i condicions pactades amb les nacions que
volguessin agregar-se. La idea era no tornar a caure en els vells errors de
dependència d’altres i oferir una veu creïble i de pes relatiu. S’havia perdut
en el passat la gran oportunitat de ser una gran area d’influència
internacional.
La
Marta tenia les seves pròpies intencions en aquell viatge que no va voler
comentar a ningú, en el seu present.
La
càpsula del viatge estava programada per situar-se sobre el Tibidabo –tan
d’arribada com pel retorn-.
La
Marta tenia indicacions per l’hora de tornada passat els tres dies. La nau, una
vegada la Marta baixés, retornava al temps originari i retornaria en l’hora
exacte tres dies després. No podria portar res del passat i si no tornava a
l’hora perdria el retorn a l’actualitat. Hauria de protegir la seva salut per
sobre de tot i no cridar l’atenció ja que podria posar-se en perill.
La
Marta va baixar de la nau i va enfilar cap la emmurallada ciutat de Barcelona.
La visió d’aquella ciutat menuda des de l’alçada d’ on estava la va meravellar,
un impossible fet realitat.
Ara
aniria directament al seu objectiu; trobar la manera de contactar amb el rei
Jaume I, i en cas d’impossibilitat, trobar la forma de fer-li arribar la
informació que tenia per ell.
No
sabia si estaria a la ciutat o si estaria en la campanya d’ajuda al rei
castellà per la conquesta de Sevilla.
Aniria
al palau reial com a primer pas, sense tenir massa clar de com donar-se a
conèixer i de com la rebrien.
Documentaria
en un escrit totes les dades històriques que li volia trametre, d’ entre elles:
-la
ciutat de Sevilla cauria en mans dels cristians al novembre de 1.248. El
contingent Aragonès enviat allí per ajudar la corona castellana provocaria la
segona revolta dels sarraïns, perquè la zona de València va quedar
desprotegida.
-deu
anys després, el cabdell musulmà Al-Azrak es rendiria al rei Jaume.
-també
en aquella època, la corona hauria de cedir Occitània al rei francès.
-1264
: La corona aragonesa sotmet el cabdill musulmà en la reconquesta de Múrcia
retornant la jurisdicció a la corona de Castella en bé del domini cristià i de
mantenir un pacte de no agressió entre les dues corones.
-1.348
: plaga de pesta.
-1.469
: S’uneixen les corones de Castella i Aragó mantenint els dominis i lleis per separat.
-1.492:
La corona de Castella troba noves terres a l’altra banda de l’Atlàntic i la
converteix en el regnat més poderós de la terra. (Aquest punt era clau per
prendre accions per avançar-se als acont- eiximents).
-1.659
: Es perd el Rosselló per cedir-lo a França-.
-1.714:
El rei castellà fa abolir tots els drets i institucions catalanes després de
bombardejar la ciutat.
(Prego
que coneixent aquests fets pugui actuar de forma que els interessos de la
Corona siguin millorats de cara el futur.)
...
Com
era d’esperar, una vegada al palau reial, li van barrar el pas. El seu argument
era que disposava d’una informació vital pel Rei. Portava escrit a mà el
document per fer-li arribar.
En cas
que el rei estigués a ciutat, que no ho sabia, seria complicat donar-li en mà.
I en el cas que rebés el sobre, tampoc sabia si li faria cas o ho consideraria
una bogeria.
Va
haver de deixar el document a la porta del palau, amb l’expressa indicació de
fer-lo arribar al destinatari el més aviat possible degut a la seva
importància.
En el
document, també va incloure unes paraules en les que intentava convèncer al rei
que li donés validesa, per molt estrany que semblés. I va marxar a conèixer la
ciutat, i fer temps per retornar al tercer dia.
........
Al
tornar al Tibidabo fins el punt de trobada va fer estona per esperar l’hora
prevista. I no va aparèixer la nau.
La
Marta es va quedar unes hores a l’espera, fins que va desistir. El seu misteri
començava llavors, el desconegut, amb la ment posada en si aquella boja acció
produiria algun canvi en el futur.
....
-2047-
El rei
conqueridor va rebre el sobre quatre mesos més tard ja que va tornar del sud en
plena campanya de guerra.
Tot i
la primera impressió, va comprovar la veracitat de la segona revolta dels
sarraïns (la Marta va posar aquell fet primer perquè el rei pogués comprovar
que no era una broma).
I el
món va canviar, degut a noves aliances (especialment amb Portugal al final del
segle XIV), avançament en les accions i especialment en el “descobriment”
d’Amèrica per part de la Corona d’Aragó.
La
Corona de Castella va evolucionar cap una nació en el centre de la península,
sent una font de problemes per la Corona d’Aragó, després de la incorporació
d’aquesta en les guerres de
Toledo durant el segle XV.
El
moviment independentista castellà agafava força i es preveia alguna revolta.
JP
