miércoles, 27 de septiembre de 2017

FRIENDS AWAY – VIRTUAL RELATIONSHIP (27-9-2017)

Some of our friends are virtual. Instagram, Facebook, What’s app. Sometimes never seen in reality, in fact.

If you have touched anyone, still after in a virtual relationship, have an image, a real one. If only in social networks you have the image by the pictures that the other wants.

Old pictures, Photoshop, selection of images, level of activity, kind of friends, hobbies, etc.

You can achieve a completely created-false personality and choiced image. You can rob a personality too, using a new page with information or pictures of another person.

It’s common the use of social networks to contact people and meet new friends. It’s one of the great differences with the past. But it’s usual a great difference between virtual and real behavior and aspect.

Internet reduces shame and anxiety and encourages initiative. The risk of virtual personalities , if not real, is the shock when you can meet a friend in person. But sometimes, if you don’t lie, no have any opportunity.



JP


Resultat d'imatges de relacions per internet

martes, 26 de septiembre de 2017

LA REALITAT I MATRIX (26-9-2017) - LA REALIDAD Y MATRIX

Aquest estiu ha estat una mica...diferent. Menys “platja” i més “vida”. Menys convivència i més bonica.
Nova gent ha entrat al cercle d’amistats i en un ventall amplíssim de caràcters. Hem pogut trucar la porta de l’ Infern i treure-hi el cap, recuperar la nit que teníem mig abandonada i obrir la ment.
El regne del Cel suposo que ha vist que l’atractiva foscor movia els seus fils i ha decidit enviar reforços. Els éssers de llum s’han donat a conèixer com una coincidència, de forma pausada i sensual.
El nostre món de Matrix que, en contra dels éssers de la foscor que pensen que el que no pots tocar no existeix, i la que no pots tocar s’ha de deixar a banda, mostra les seves cares. El nostre món de Matrix és fàcil d’entendre, no cal esforç. Es el d’acceptar la realitat aparent, la que aposta per una vida curta i instintiva (instints animals), on la lluita per sobreviure és constant, els diners i el físic és essencial, el poder, la influència, el seguir el “Sistema” o enfrontar-s’hi en el mateix pla de percepció.
Sexe mecànic i passional, quantitatiu, enamorament il·lusori i creïble.
Estic fortament instal·lat i còmode en lo que és més fàcilment comprensible, en canvi he d’entendre que una part de la realitat m’ és una gran desconeguda, com la mateixa història.
No sé si Déu existeix, el sentit comú diu que no. Però la pau, el benestar, l’alegria de viure van lligades a la ment i a una part dins aquesta que no conec el funcionament però existeix.
Acceptar-ho és un pas i situar i anomenar aquest “factor” un repte. Deu ser una barreja del subconscient i l’espiritualitat, sent aquesta el gran misteri, perquè si és creació del cervell té la funció de donar sentit a les mancances humanes i si existeix l’entitat espiritual per sobre de la individualitat de cada ésser humà és el gran descobriment i el futur de la humanitat si vol sobreviure.
Cal una gran evolució, suposo, en molts sentits. De moment vivim l’ avui, només l’ avui.


JP


LA REALIDAD Y MATRIX

Este verano ha sido algo ... distinto. Menos "playa" y más "vida". Menos convivencia y más bonita.
Nueva gente ha entrado al círculo de amistades, y en un abanico amplísimo de caracteres. Hemos podido llamar a la puerta del Infierno y asomar la cabeza, recuperar la noche que teníamos medio abandonada y abrir la mente.
El reino del Cielo supongo que ha visto que la atractiva oscuridad movía sus hilos y ha decidido enviar refuerzos. Los seres de luz se han dado a conocer como una coincidencia, de forma pausada y sensual.
Nuestro mundo de Matrix que, en contra de los seres de la oscuridad que piensan que lo que no puedes tocar no existe, y la que no puedes tocar debes dejar aparte, muestra sus caras. Nuestro mundo de Matrix es fácil de entender, no hay esfuerzo. Es  el de aceptar la realidad aparente, la que apuesta por una vida corta e instintiva (instintos animales), donde la lucha por sobrevivir es constante, el dinero y el físico es esencial, el poder, la influencia, el seguir el "Sistema "o enfrentarse a él en el mismo plano de percepción.
Sexo mecánico y pasional, cuantitativo, enamoramiento ilusorio y creíble.
Estoy fuertemente instalado y cómodo en lo que es más comprensible, en cambio debo entender que una parte de la realidad me es una gran desconocida, como la misma historia.
No sé si Dios existe, el sentido común dice que no. Pero la paz, el bienestar, la alegría de vivir, van ligados a la mente y en una parte dentro de ésta, que no conozco el funcionamiento pero existe.
Aceptarlo es un paso, y situar y nombrar este "factor", un reto. Debe de ser una mezcla del subconsciente y la espiritualidad, siendo ésta el gran misterio, porqué si es creación del cerebro tiene la función de dar sentido a las carencias humanas y si existe la entidad espiritual por encima de la individualidad de cada ser humano es el gran descubrimiento, y el futuro de la humanidad si quiere sobrevivir.
Hay una gran evolución, supongo, en muchos sentidos. De momento vivimos el hoy, sólo el hoy.




JP

Resultat d'imatges de MATRIX

jueves, 14 de septiembre de 2017

TOT PERFECTE - TODO PERFECTO

Assegut a la barra del Bar del Ramón i la Sílvia em van preguntar com anava tot. Pregunta de cortesia amb previsió de cortesia com a resposta. Una primera opció és :

-Bé, no ens podem queixar!
-Anar fent...
-Molt bé, gràcies ( i tu ?)
-A casa hi ha ...... una mica fotudet però sembla que va a millor...

La segona opció és:  (ja no és de cortesia)

-Fatal, amb lumbalgia i espero resultat d’una biòpsia per un quist al colon.
-No aixeco cap des que la dona va marxar amb el fill de la gran puta del meu millor amic...
-Buscant feina, i no hi ha manera.  No sabràs pas d’alguna cosa...
-Com vols que vagi ?

Però la meva resposta va ser escatològicament odiosa:

-De conya, tot em va fantàsticament bé. Mai hagués pensat que em podria anar tot tan bé. Només penso que com a part negativa, que serà difícil que aquesta sort pugui durar per sempre i només pot anar a pitjor.
La mirada de qui preguntava era de perplexitat, crec que esperava una resposta típica d’autoprotecció pessimista. Alguna cosa així com  “No ens queixarem.... hi ha qui ho té pitjor”.
M’han tocat 4 milions a la Primitiva, una editorial vol signar un contracte per publicar un llibre meu després d’haver guanyat el premi de novela eròtica EL FORAT TAPAT. He aconseguit el divorci dos dies abans del premi de loteria. M’ ofereixen una feina a Paris que és el meu somni laboral. He conegut a una noia i m’he enamorat.

La conversa típica del temps i la son havia passat a mirades d’enveja i segurament ara no faria la salutació inicial.
I jo feliç com un colibrí, que flotava en la felicitat absoluta degustant de dolces copes de flors i llavis miraculosament suaus carregats de passió retinguda....  fins que un soroll repetitiu em va fer obrir els ulls i adonar-me que era hora d’aixecar-se i anar a treballar.
Lo primer que faria seria anar a fer el cafè :

-Com va tot, van dir a l’hora el Josep i el Jaume Sab.


JP


TODO PERFECTO

Sentado en la barra del Bar de Ramón y Sílvia me preguntaron cómo iba todo. Pregunta de cortesía con previsión de cortesía como respuesta. Una primera opción es:

-Bueno, no nos podemos quejar!
-Vamos haciendo ...
-Muy bien, gracias (y tu?)
-En casa hay ...... alguien pachucho pero parece que va a mejor ...

La segunda opción es: (ya no es de cortesía)

-Fatal, con lumbalgia y espero resultado de una biopsia por un quiste en el cólon.
-No levanto cabeza desde que mi mujer se largó con el hijo de la gran puta de mi mejor amigo ...
-Buscando trabajo, y no hay manera. No sabrás de paso de algún trabajillo ...
-Como quieres que vaya?

Pero mi respuesta fue escatológicamente odiosa:

-De fábula, todo me sale fantásticamente bien. Nunca hubiera pensado que me podría ir todo tan bien. Sólo pienso que como parte negativa, que será difícil que esta suerte pueda durar para siempre y sólo puede ir a peor.
La mirada de quien preguntaba era de perplejidad, creo que esperaba una respuesta típica de autoprotección pesimista. Algo así como "No nos quejamos .... hay quien lo tiene peor".
Me han tocado 4 millones en la Primitiva, una editorial quiere firmar un contrato para publicar un libro mío después de haber ganado el premio de novela erótica EL AGUJERO TAPADO. He conseguido el divorcio dos días antes del premio de lotería. Me ofrecen un trabajo en Paris que es mi sueño laboral. He conocido a una chica y me he enamorado.

La conversación típica del tiempo y el sueño había pasado a miradas de envidia y seguramente ahora no haría el saludo inicial.
Y yo feliz como un colibrí, que flotaba en la felicidad absoluta degustando de dulces copas de flores y labios milagrosamente suaves cargados de pasión retenida .... hasta que un ruido repetitivo me hizo abrir los ojos y darme cuenta de que era hora de levantarse e ir a trabajar.

Lo primero que haría sería ir a tomar café al Bar de Ramón y Silvia:

-Como va todo, dijeron a la vez Josep y Jaume Sab.



JP
Resultat d'imatges de desayunos en el bar





sábado, 2 de septiembre de 2017

UNA MIRADA FIXE AL DAVANT

Resultat d'imatges de nadar en sangre

una mirada fixe a davant, per no rabiar del passat, per centrar-me, per pensar, per arriscar, per saltar al buit, a l'infinit, a la sang i nadar en aigua vermella, en fluid de cervell, en aigua bullint, en alguna cosa nova i especial,
viure, esprémer, dir, fer